Paremiologia catalana comparada digital

Fer de la boca cul

18 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1767.

Fer de la boca cul

11 fonts, 1767.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 115. Editorial Arte y Letras.
Ara no el senten massa. S'emprava més a Catalunya que a Mallorca. No complir la paraula donada.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 331. Editorial Moll.
Faltar a la paraula donada.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Cul», p. 131. Editorial Moll.
No complir la paraula donada / faltar a la paraula donada.
Promet molt, però al capdavall sempre fa de la boca cul / Em va assegurar que m'ajudaria a fer aquest treball i ara ha fet de la boca cul.
Sinònim: Tirar enrere, fer-se enrere, trencar la paraula, tornar enrere.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desdir-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1086», p. 242. Columna Edicions.
Pos be se la pòden raure del cap; que així faré de la boca cul, com ara plòhuen ginjols: y mal es que yo ho diga.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 18. Librerías París-Valencia.
No complir la paraula donada.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
No complir la paraula donada.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1787. Publicacions de la Universitat de València.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 167. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 189. Universitat Miguel Hernández.
No complir la paraula donada.
Sinònim: Tirar-se enrera, desdir-se.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 151. Edicions 62.
No complir un compromís.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Promeses», p. 100. Edicions 62.

Fer de boca cul

2 fonts, 1984.
Desdir-se, o no cumplir sa paraula.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Fer», p. 73. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. F», p. 38. Edicions Víctor.

Fa de la boca cul

1 font, 2011.
Es diu de qui falta a la paraula donada.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Mentider», p. 199. Eixam Edicions.

Fer de la boca el cul

1 font, 2006.
No complir la paraula donada;desdir-se'n.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Boca», p. 10. Curbet CG Edicions.

Fer de sa boca cul

1 font, 2020.
El qui es desdiu del que ha promès.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «B», p. 56. Institut d'Estudis Eivissencs.