Paremiologia catalana comparada digital

Fer l'enze

28 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1805.

Fer l'enze

11 fonts, 1926.
Fer l'orni, el beneit.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «1 Enze o Enza 5». Editorial Moll.
Fer-se el desentès, fer l'orni.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Altres aus i ocells que ens descriuen», p. 359. Editorial Gregal.
Fer-se el desentès. Aparentar ser taujà.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. F», p. 255. Autoedició.
Fer el beneit, fer l'orni.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Fer», p. 207. Llibres de l'Index, S.A.
Ser ruc, algú poc espavilat o amb poca iniciativa. Fer el ruc, divertir-se fent rucades, fent el ganapiot, fer l'orni.
Sinònim: Ser un enze.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Frases fetes i expressions», p. 51. La Musca.
Fer l'orni, el beneit.
Equivalent en castellà: Hacerse el bobo (o el tonto, o el despistado).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Enze», p. 104. Enciclopèdia Catalana.
Fer l'orni, el beneit.
Para de fer l'enze; posem-nos seriosos.
Sinònim: Fer el pau, fer el mico.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Beneit». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: V. Fer el pagès.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 411», p. 777. Columna Edicions.
Fer el beneit.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 44. L'Avui / El Punt Avui.
Si només havia de ser per fer l'enze, fora, Lluny de la roba.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol IV. N'hi ha a totes les cases», p. 68. Editorial Fonoll.
Fer el desentès.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Volició: (7) desinterès», p. 83. Edicions 62.

Fer l'enza

4 fonts, 1933.
Fer l'enza, fer l'òliba.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.
Fer el tonto.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXV, Cuaderno II (Abril-Junio de 1949) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). F», p. 158. Societat Castellonenca de Cultura.
Badar.
Font: PR, CL, CR, FI, MR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 149. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. F», p. 39. Edicions Víctor.

Fer l'ènsa

2 fonts, 1922.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «F», p. 116. Editorial Arte y Letras.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1922): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 24 (Abril de 1922) «Fraseología valenciana», p. 156. Societat Castellonenca de Cultura.

Quedar fèt un ensa

2 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Embarazarse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Quedar», p. 250.
Equivalent en llatí: Immotum stare.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Quedar», p. 250.
Fr. Quedarse parad, embadalid, sènse acció.
Equivalent en castellà: Embazar.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ensa», p. 824. Impremta de Josep Torner.
Fr. Quedarse parad, embadalid, sènse acció.
Equivalent en francès: Être saisi d'admiration, d'étonnement.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ensa», p. 824. Impremta de Josep Torner.
Fr. Quedarse parad, embadalid, sènse acció.
Equivalent en italià: Stupefare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ensa», p. 824. Impremta de Josep Torner.
Fr. Quedarse parad, embadalid, sènse acció.
Equivalent en llatí: Stupefieri.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ensa», p. 824. Impremta de Josep Torner.

Fer l'ènza

1 font, 1907.
Sinònim: Fer lo badòch.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. CCLII. Modismes catalans», p. 87. Baguñá, editor.

Fer l'enza (a algú)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1789. Publicacions de la Universitat de València.

Fer l'enza (o anza)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1789. Publicacions de la Universitat de València.

Fer l'enza a algú

1 font, 1993.
Molestar-lo, fer nyic-nyic.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Frases fetes», p. 71. Tàndem Edicions.

Fer l'enzeta

1 font, 1926.
Una cerrada de gicots que portava el fusil a nostron Gimo, y s'havia descarriat per atre puesto fent la enseta, pera deixarlo encavar a son espay, Rond. de R. Val. 70.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Enzeta». Editorial Moll.