Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Fer pudor de socarrim

35 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1951.

Fer pudor de socarrim

13 fonts, 1951.
Per a indicar el pressentiment que un afer acabrà malament i també per a significar que hom no veu clar un afer i que creu que hi ha misteri, engany, etc.Té l'origen en els antics processos de bruixeria, que acababen cremant les suposades bruixes.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 127. Editorial Selecta-Catalonia.
És usat en dos sentits per a indicar el pressentiment que un afer acabarà malament i per a significar que hom no veu clar un afer i que creu que hi ha misteri. De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Refranys i dites (1935).
Amades, Joan, ACJA (2023): «https://twitter.com/amades_acja/status/1616208885567655940». Twitter.
Equivalent en castellà: Oler a chamusquina.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 118. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: Oler a chamusquina.
Lloc: País Valencià.
Centre d'Autoaprenentatge de Valencià. Universitat Politècnica de València (2006): MCL Unitat 19 «Locucions i frases fetes. Clau - 38.», p. 10. Web.
Inspirar desconfiança / fer sospitar que no és com cal.
Aquest afer fa pudor de socarrim; no es veu gens clar; em sembla que ens enreden / Quan l'enganyava li duia un regal i últimament n'hi feia molts, tot plegat feia olor de socarrim.
Sinònim: Fer pudor de cremat, fer mala olor, fer mala espina (a algú), fer olor (d'alguna cosa), fer pudor (d'alguna cosa), donar mala espina (a algú), no fer gaire bona espina (a algú).
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Sospitós». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
S'utilitza per a donar a entendre que no es veu clar algun afer i que se sospita un engany. També es fa servir per indicar que es té el pressentiment que una cosa o afer acabarà malament.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 45. L'Avui / El Punt Avui.
El pare diu: «Quina pudor de socarrim de porc! No us cremeu pas, vós, pare?» O també: «Se sent pudor de socarrim de porc. No us cremeu pas, vós, pare?». O també: «—Sento pudor de socarrim de porc, no us cremeu pas, vós, pare?».
Què m'he de creure: el que m'has dit abans o el que em dius ara? Si t'he de dir la veritat, tot plegat em fa pudor de socarrim.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 197. Llibres de l'Index, S.A..
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 218. Editorial Millà.
Inspirar desconfiança.
Font: PR, CL, FV, FX, G, ME, MR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 150. Instituto de Estudios Turolenses.
Inspirar desconfiança.
Sinònim: Veg. Fer mala espina.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 179. Edicions 62.
Es diu quan hi ha sospites de corrupció en algun afer.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.5. Descriuen accions», p. 25. Web.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «VI. Uns quants de no tan curts», p. 61. Autoedició.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Frases fetes», p. 145. Museu Arxiu de Sentmenat.

Fer olor de socarrim

6 fonts, 1979.
Sentir l'amenaça d'un perill pròxim.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «O», p. 109. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Equivalent en castellà: Aquí hay gato encerrado.
Oral (1997). Font oral.
(Figurat). Un afer, causar sospites.
Aquesta oferta, ara, fa olor de socarrim.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. F», p. 88. Autoedició.
Sinònim: Veg. Haver-hi gat amagat.
Equivalent en castellà: Oler a chamusquina.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «olor». Editorial Barcanova.
Sentir l'amenaça d'un perill pròxim.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «fer (o no)», p. 61. Editorial Millà.
De cosa que se comença a cremar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Fer», p. 76. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Això fa pudor de socarrim

2 fonts, 2012.
Es diu d'una cosa que no es veu prou clara, que inspira desconfiança. Prové, segons sembla, dels processos de bruixeria que es van incoar durant la Inquisició: de bell antuvi la dona jutjada ja «feia pudor de socarrim», perquè era més que probable que acabés a la foguera o bé penjada.
Sinònim: Fa mala espina.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «A», p. 17. Edicions de 1984.
Això sortirà malament.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.

Fer pudor de sucarrim

2 fonts, 2004.
Pudor de cremat, o en sentit figurat, referint-se a un afer poc clar, on hi juga la mala voluntat.
No t'hi emboliquis, que això fa pudor de sucarrim.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Pudor», p. 120. Pagès Editors.
Pudor de cremat; en sentit figurat, una cosa que no es veu clara, on hi juga la mala intenció.
No t'hi amboliquis, que això fa pudor de sucarrim.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Sucarrim», p. 139. Pagès Editors.

Olor de socarrim

2 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Olor de chamusquina.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 165. Editorial Pòrtic.
Olor de cremat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Olors i sabors. Olor», p. 69. Edicions 62.

Pudor de socarrim

2 fonts, 2002.
Olor de cremat. També emprat en sentit figurat.
Això fa pudor de socarrim!
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. P», p. 99. Autoedició.
El foc de Sant Joan ha arribat a Sant Jaume. I la pudor de socarrim ara afecta no només socis de govern sinó també de partit.
Sanchis, Vicent (2010): Avui.cat «Pudor de socarrim». Web.

Fa olor de socarrim

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. F», p. 219. Consell de Mallorca.

Fer (una cosa) olor (o pudor) de socarrim

1 font, 2000.
Fer sospitar que no és com cal; fer mala espina.
Equivalent en castellà: Oler a chamusquina (o a socarrina).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Socarrim», p. 210. Enciclopèdia Catalana.

Fer [una cosa] pudor de socarrim

1 font, 2008.
Fer sospitar que no és com cal; fer mala espina.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Fer alguna cosa pudor de socarri

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.5. Simptomatologia cutània. Pudor», p. 243. Universitat Miguel Hernández.

Fer alguna cosa pudor de socarrim

1 font, 1996.
Inspirar desconfiança alguna cosa.
Equivalent en castellà: Oler algo a chamusquina, dar mala espina.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 41. Edicions 62.

Fer olor de socarrim una cosa

1 font, 2011.
Malpensar d'una cosa.
Això que se'n vagi de casa fa olor de socarrim.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes amb el verb fer», p. 74. Autoedició.

Fer olor de socorrim

1 font, 1992.
Quan una cosa no agrada i es té es presentiment que pot acabar malament, es diu que fa olor de secorrim. Ve de quan ses «bruixes» eren cremades a sa plaça pública. Sa gent, en veure males arts en alguna cosa, creguent que podia ser bruixeria o del dimoni, ja veia venir es foc i s'olor de socorrim, i així arrelà sa dita.
Lloc: Eivissa.
Tur i Guasch, Vicent (1992): Arrels de refranys i dites «Fer olor de socorrim», p. 60. Editorial Mediterrània.

Fer pudor a socarrim

1 font, 2003.
Inspirar desconfiança.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 133. Institut d'Estudis del Baix Cinca.