Paremiologia catalana comparada digital

Hi ha mals que no volen crits

26 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1883.

Hi ha mals que no volen crits

20 fonts, 1883.
Lloc: Manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Crit Refr. a)». Editorial Moll.
Significa que de certes desgràcies convé més no parlar-ne que publicar-les.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mal Refr. r)». Editorial Moll.
Indica que de certes desgràcies, és millor no parlar-ne que fer-ne crida.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 396. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1080. Editorial Selecta-Catalonia.
Que s'ha de mantenir en secret, que no es pot explicar.
No ho ha de saber ningú, «hi ha mals que no volen crits».
Lloc: Ogassa (Ripollès).
Anglada i Cambras, Josep M (2014): Romànic i Carbó. El Ripollès en miniatura «Mots de l'època. Frases fetes - https://miniaturesimaquetes.blogspot.com/2014/02/mots-de-lepoca.html». Blogger.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «18. La roda de la fortuna - 18.3. Dissort». Web.
Fer les coses pas a pas, no són desitjables solucions extremes. Els dolors i infortunis són coses íntimes que no han d'importar a ningú.
Sinònim: El meu mal no vol soroll.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. Sobre el mal, el dolor i les seves conseqüències», p. 100. Editorial Gregal.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La tristesa», p. 101. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els mals». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 366», p. 687. Columna Edicions.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 48. Editorial Rourich.
Equivalent en francès: Il y a des maux qui excluent les cris.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 192. Robert Morel Editeur.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 20. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 226. Llibres de l'Index, S.A.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 286. Edicions 62.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Lloc: Riera de Gaià.
PCCD / Terrafeta, Rosa Maria (2020): Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) «Formulari». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 233. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «H», p. 167. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 173. Museu de Vilafranca.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Malalties i remeis», p. 138. J. Huguet Pascual, editor.

Hi ha mals que no volen plors

2 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Tristesa», p. 185. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Afligit, trist», p. 156. Eixam Edicions.

Haver-hi mals que no volen crits

1 font, 2014.
Quan una cosa s'ha de fer d'una manera pausada, es diu que «hi ha mals que no volen crits» | Quan una persona va amb exigències, se li diu «tingues una mica de paciència, que hi ha mals que no volen crits».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 216. Llibres de l'Index, S.A.

Hi ha malalts que no volen crits

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.

Hi ha mals que no vòlen crits

1 font, 1900.
Equivalent en italià: I gran dolori sono muti.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XV. Salut. Malaltia», p. 380. Centre Excursionista de Catalunya.