Paremiologia catalana comparada digital

L'home quan vol i la dona quan pot

42 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1880.

L'home quan vol i la dona quan pot

10 fonts, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 31 (1 d'agost de 1927) «Refraner. XXII. II. La dona», p. 179. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans, p. 22. Edicions Tres i Quatre.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 95. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 26. Editorial Millà.
Nota meva: es refereix al casar-se.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 210. Edicions 62.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 24. Ajuntament de Banyoles.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 64. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.

L'home es casa quan vol i la dona quan pot

5 fonts, 1936.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 228. Manuscrit.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1195. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Els amors», p. 42. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 494», p. 144. Columna Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Dones», p. 120. J. Huguet Pascual, editor.

L'home es casa quan vol, i la dona quan pot

5 fonts, 1926.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 11 (1 d'octubre de 1926) «Refraner. VIII. Del casament», p. 174. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 12 (15 d'octubre de 1926) «Refraner. IX. L'home», p. 192. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Abans, l'home tenia moltíssima més llibertat que la dona per a qualsevol cosa, i la dona depenia de la voluntat del pare. A més, havia de ser dòcil, estar en bona edat, ser verge, aportar un dot… abans de passar a dependre del marit.
Sinònim: Connex (referit a la dona): Als vint, els que vull tinc; als trenta, el que es presenta.
Equivalent en castellà: Connex referit a la dona): A los quince, los que quise; a los veinte, el que diga la gente; a los treinta, el que se presenta.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 568. Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 197. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Villamón Piñol, Ismael; Aliern Pons, Francesca (1997): Aldover, «passat i present» «El refranyer», p. 104. Ajuntament d'Aldover.

L'home es casa quan vol, la dona quan pot

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1106. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 235. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 163. Museu de Vilafranca.

L'home que no es casa és perquè no vol; la dona que no es casa és perquè no pot

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1106. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 235. Edicions 62.
Antic (avui si no es casa pot viure fadrina perfectament; és llesta).
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 2. Refranys de la família, l'amor, el matrimoni», p. 11. Universitat de Lleida.

L'home es casa quan vol, / i la dona quan pot

2 fonts, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Home 3», p. 266. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: L'homme se marie quand il veut, et la femme quand elle peut.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El casament / Le mariage», p. 106. Robert Morel Editeur.

El home quant vol, la dona quant l'ix

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «E», p. 33. Real Academia de Historia.

L'home casa-s con vol, i la dona con pot

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Casament», p. 15. Impremta Catalònia.

L'home es casa quan vol, i la dòna quan pot

1 font, 2020.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

L'home quan vol, la dona quan pot

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 46. Pagès Editors.

L'home se casa quant vòl, / y la dona sòls quant troba

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Sisé ramellet. Flors del casament», p. 121. Imprempta de Carlos Latrobe.

L'home, quan vol i la dona quan pot

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 541», p. 156. Columna Edicions.

L'home, quan vol; la dona, quan pot

1 font, 2011.
El refrany suposa que l'home té més facilitat per a trobar parella. Cert és que amb el pas del temps, a tots minven certes oportunitats. Hi ha qui refereix la dita a les relacions sexuals.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.1. Homes i dones. 8.1.1. La misogínia», p. 217. Eixam Edicions.

L'home's casa quan vol y la dona quan pot

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 13. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

La dona quan vol, l'home quan pot

1 font, 2010.
Lloc: Arbúcies (Selva).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lo home quant vol y la dona quant pot

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «H», p. 30. Manuscrit.

S'homo quan vol, i sa dona quan pot

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. S», p. 193. Consell de Mallorca.