Paremiologia catalana comparada digital

La picada d'escorpí amb mel s'ha de guarir

36 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1898.

La picada d'escorpí, amb mel s'ha de guarir

13 fonts, 1969.
Vol dir que el dolent es conquereix amb el bé.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.12. Escorpí. Refranys», p. 44. Editorial Moll.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «escorpí», p. 98. Editorial Millà.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Salut, consells, malalties i remeis», p. 76. Editorial Sargantana.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2102», p. 189. Columna Edicions.
Fonoll, Celdoni (2010): Bèsties i bestioles «Escorpí groc», p. 136. Cossetània Edicions.
Vol dir que els ressentiments causats per accions o dites malèvoles s'esborren a força de suavitat i bon tracte.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Equivalent en francès: La piqûre de scorpion doit se guérir avec du miel.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 182. Robert Morel Editeur.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 26. Ajuntament de Banyoles.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 57. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
El cerat, doncs, tenia nombroses aplicacions mèdiques, especialment per a guarir les picades d'escurçó i d'escorpí, junt amb l'aplicació de la mel.
Serra de Manresa, Fra Valentí (2019): El llibre de la mel. Apicultura popular i plantes mel·líferes «Utilitats de la mel i de la cera en la medicina popular. Utilitats de la cera, el cerat i la parafina», p. 96. Edicions Morera.

La picada d'escorpí amb mel s'ha de guarir

5 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els remeis», p. 40. Pagès Editors.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de consells i advertiments a pagesos», p. 144. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 297. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Picades», p. 246. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Productes naturals. Aliments (sal, oli, llimona, alls, ceba, vi, mores, vinagre, pa, castanya, mel)», p. 257. Universitat Miguel Hernández.

Picada d'escorpí, mel de romaní

4 fonts, 1951.
Sinònim: Picada d'escorpí, amb mel s'ha de guarir.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1084. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Se'n prenia molta amb aigua bullida durant deu minuts. Per al fetge, per a les persones de pressió alta, per a les picades d'escorpí, nafres, febres, lavatives.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Medicina popular. El romaní», p. 93. Museu de Vilafranca.

Picada d'escorpí amb mel s'ha de guarir

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1084. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.

Picada d'escorpí, mel de romaní (o amb mel s'ha de guarir)

3 fonts, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 299. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Picades», p. 247. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Productes naturals. Aliments (sal, oli, llimona, alls, ceba, vi, mores, vinagre, pa, castanya, mel)», p. 257. Universitat Miguel Hernández.

Picada d'escorpí, amb mel s'ha de guarir

2 fonts, 1951.
Sinònim: Picada d'escorpí, mel de romaní.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1084. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys de remeis casolans», p. 170. Museu de Vilafranca.

La picada d'escorpí / ab mel se té de gorir

1 font, 1910.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VIII. Insectes. II. Monografies. Escorpí. Aforismes», p. 461. L'Avenç.

La picada d'escorpí ab mel s'ha de gurir

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «II. Sobre medicina é higiene». Estampa de'n Tomás Carreras.

La picada d'escorpí, ab mèl s'ha de guarir

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XVI. Diversos mals», p. 394. Centre Excursionista de Catalunya.

Picada d'escorpí i d'eriçó, no hi és a temps l'extremunció

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Picades», p. 247. Universitat Miguel Hernández.

Picada d'escorpí, amb mel es pot guarir

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. Animals dolents», p. 121. Garsineu Edicions.

Picada d'escorpí, no ets a temps a morir; picada d'escurçó, no ets a temps a l'extremaunció

1 font, 2014.
Aquest me l'havia dit un amic de la infantesa un dia que anàvem d'excursió.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XI. Els animals. Altres animals», p. 259. Llibres de l'Index, S.A..