Paremiologia catalana comparada digital

Més viu que la tinya

49 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1805.

Viu com la tinya

8 fonts, 1857.
Comparances conegudes i no tan conegudes.
Badia i Pujol, Jordi (2021): «https://twitter.com/jbadia16/status/1436441654584659973». Twitter.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Apèndice. Comparaciones, ó frases comparativas mas usuales», p. 106. Hermanos Espasa, Editores.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Comparacions», p. 176. Centre Excursionista de Catalunya.
Un procediment per a embellir el llenguatge és l'ús de comparacions. A part les que cada escriptor inventa ara i adés, existeix un repertori popular de modismes comparatius. De: Grandia, Marian.
Font: Gramática etimològica catalana, Barcelona 1901, p178-180.
Escola Tecnos (2023): Escola Tecnos «Llengua i literatura catalanes - http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/locfras.htm». Web.
[Ésser] eixerit, llest, tenir molta vivor.
En Marçal és viu com la tinya: sempre troba una manera de resoldre els problemes / Aquest menut és com la tinya; té més picardia que tots nosaltres.
Sinònim: Viu com una centella, més viu que la tinya, viu com la pólvora, més llest que la tinya.
Font: * / R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Intel·Ligent». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Calificaciones físicas ó morales de personas ó cosas con el objeto con que se comparan», p. 297. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. V», p. 45. Amics de Tous.
Comparacions.
(1997): Curs d'escriptura catalana «23.1 Comparatius. Veus. Sons», p. 23.5.

Més viu que la tinya

6 fonts, 1917.
Molt espavilat / ésser eixerit, llest, tenir molta vivor.
No ha anat gaire a l'escola, però és més viu que la tinya / La seva germana petita és més viva que la tinya, no se li escapa res.
Sinònim: Viu com una espurna de gatosa, més viu que la fam, més viu que una serp, tenir la vivor de l'estornell, ésser una espurna (algú), ésser salat (algú), ésser molt flamenc, viu com la tinya.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Viu». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De: Aixelà i Bachs, Conrad Pere.
Lloc: Barcelona, Ribas.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0601/0010 «Comparances populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361407». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Ell, que és més viu que la tinya, els dóna allargues, però diu que si la cosa segueix així no tornarà més a Barcelona.
Lloc: Mequinensa.
Moncada i Estruga, Jesús (1981): Històries de la mà esquerra «La sirena del Baix Cinca», p. 82. Edicions de la Magrana.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Fongs. Tinya», p. 246. Universitat Miguel Hernández.
Molt espavilat.
Sinònim: Veg. Més viu que l'arna.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «M», p. 193. Edicions 62.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. M», p. 28. Amics de Tous.

Mes viu que la tinya

3 fonts, 1917.
En el sentit de espavilat, llest. De: Vayreda i Olives, Pere.
Ah quin noy et puja es mes viu que la tinya.
Lloc: La Garrotxa, La Montanya, l'Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Usat vulgarment. De: Ribas Bertran, Joan Batista.
Lloc: Mataró.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1919): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0021 «52 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361489». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Ausellé i Rigau, Joaquim.
Lloc: La Sellera.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1924): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0051 «137 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371044». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ser més viu que la tinya

3 fonts, 1910.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 124. Pagès Editors.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 133. Universitat Autònoma de Barcelona.
Es diu de qui té molta vivor y no's dexa enganyar fàcilment.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol VIII. Insectes. II. Monografies. Cuca. Comparansa», p. 447. L'Avenç.

Es més viu que la tinya

2 fonts, 1915.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435500304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435500304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Llest com la tinya

2 fonts, 1994.
Martínez Deu, Anna (2021): «https://twitter.com/deu_anna/status/1435721640906825734». Twitter.
Ésser espabilat en extrem.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Com la tinya

1 font, 1995.
Llest.
Sinònim: Espavilat, despert.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «C», p. 82. Edicions 62.

És més viu que la tinya

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Avinyonet del Penedès.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0053 «96 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371538». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ès viu com la tinya

1 font, 1805.
Loc. met.
Equivalent en llatí: Acutissimus est.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Viu, va», p. 420.
Loc. met.
Equivalent en castellà: Es una pimienta, es como una pimienta.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Viu, va», p. 420.

És viu com la tinya

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Viu», p. 302. Edicions Polígrafa.

Ésser (algú) viu com la tinya (o més viu que la tinya)

1 font, 2000.
Ésser eixerit, llest, tenir molta vivor.
Equivalent en castellà: Ser más listo que el hambre.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Tinya», p. 218. Enciclopèdia Catalana.

Ésser més llest (o més viu) que la tinya

1 font, 1996.
Ésser molt llest, molt astut.
Sinònim: Veg. Ésser un puta.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 112. Edicions 62.

Ésser més viu que la tinya

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 214. Editorial Millà.

Ésser més viu que la tinya!

1 font, 2008.
Quan un xiquet és molt mogut i no para quiet.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Més llest que la tinya

1 font, 2004.
[Ésser] molt llest, molt astut.
No n'hi passa ni una; és més llest que la tinya.
Sinònim: Ésser una bona pua (algú), més viu que una mostela, saber molt de llatí, ésser un bon escolà, més llest que una daina, viu com la tinya.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Astut». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Ser més llest (o viu) que la tinya

1 font, 1996.
Sinònim: v. Saber-la llarga.
Equivalent en castellà: Ser más listo que el hambre, ser un lince.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 77. Edicions 62.

Ser més viu que la tinya (o que un esquirol)

1 font, 2014.
Ser molt llest, molt espavilat, molt astut.
Sinònim: Ser més viu que l'arna | Ser més puta que les gallines.
Lloc: Maials (Segrià).
Solà i Miró, Eulàlia (2014): Jocs de canalla, endevinalles, locucions i frases fetes «IX.B. Frases fetes», p. 117. Web.

Ser viu com la tinya

1 font, 1839.
Fr. fam. que se diu de la persòna mòlt viva, aguda y pròmpte en compéndrer y obrar.
Equivalent en llatí: Acutissimum esse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinya», p. 992. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que se diu de la persòna mòlt viva, aguda y pròmpte en compéndrer y obrar.
Equivalent en italià: Esser d'ingegno acuto, sottile.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinya», p. 992. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que se diu de la persòna mòlt viva, aguda y pròmpte en compéndrer y obrar.
Equivalent en francès: Être vif, énétrant.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinya», p. 992. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que se diu de la persòna mòlt viva, aguda y pròmpte en compéndrer y obrar.
Equivalent en castellà: Ser como una pimienta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinya», p. 992. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que se diu de la persòna mòlt viva, aguda y pròmpte en compéndrer y obrar.
Equivalent en castellà: Ser una pimienta.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinya», p. 992. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que se diu de la persòna que tè mòlta vivesa.
Equivalent en francès: Être un salpêtre.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinya», p. 992. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que se diu de la persòna que tè mòlta vivesa.
Equivalent en italià: Focoso, vivo, pronto come il salnitro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinya», p. 992. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que se diu de la persòna que tè mòlta vivesa.
Equivalent en llatí: Promptum, expeditum, agilem esse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinya», p. 992. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que se diu de la persòna que tè mòlta vivesa.
Equivalent en castellà: Ser una cendra.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinya», p. 992. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que se diu de la persòna que tè mòlta vivesa.
Equivalent en castellà: Ser vivo como una cendra.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinya», p. 992. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que se diu de la persòna que tè mòlta vivesa.
Equivalent en francès: Vif comme la poudre.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tinya», p. 992. Impremta de Josep Torner.

Viu / listo com la tinya

1 font, 1995.
Llest, astut.
Font: VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 184. Instituto de Estudios Turolenses.

Viu com sa tinya

1 font, 2004.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Dites, comparances, exclamacions populars, locucions i frases fetes. V», p. 103. Arxiu Municipal de Palafrugell.