Paremiologia catalana comparada digital

Negre com un corb

37 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1857.

Negre com un corb

10 fonts, 1857.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 133. Editorial Selecta-Catalonia.
Molt negre.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Corb», p. 130. Editorial Moll.
Sinònim: Negre com una pega | Negre com un sutje | Negre com una mora | Negre com un pecat.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Comparacions», p. 175. Centre Excursionista de Catalunya.
Ben negre. De: Llull Martí, Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: 7 Setmanari de Llevant (31/7/1987).
De pinyol vermell (2012): De pinyol vermell «El lèxic de mossèn Alcover. XII - Ponderacions i comparances». Blogger.
Un procediment per a embellir el llenguatge és l'ús de comparacions. A part les que cada escriptor inventa ara i adés, existeix un repertori popular de modismes comparatius. De: Grandia, Marian.
Font: Gramática etimològica catalana, Barcelona 1901, p178-180.
Escola Tecnos (2023): Escola Tecnos «Llengua i literatura catalanes - http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/locfras.htm». Web.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Calificaciones físicas ó morales de personas ó cosas con el objeto con que se comparan», p. 297. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1806. Publicacions de la Universitat de València.
Aquest recull de comparances nord-catalanes parteix del que va fer Carles Grandó, que havem completat amb altres fonts (Les catalanades d'Albert Saisset-Un Tal, Justí Pepratx Espigues i flors i Pa de casa, Lleó Conill, Botanique catalane pratique), i de les vastes aportacions de Joan Bosch Santaló (corregim gorb).
Lloc: Nord-català.
Migjorn / Vera Grau, Idali (2018): «Modismes comparatius en altres llengües». Migjorn.
Corregim gorb.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2019): Escriure en català al Rosselló «Fraseologia : comparacions nord-catalanes», p. 445. Manuscrit.
Comparacions.
(1997): Curs d'escriptura catalana «23.1 Comparatius. Veus. Sons», p. 23.4.

Més negre que un corb

7 fonts, 1910.
Los animales de color negro en las supersticiones españolas.
Lloc: Pallars.
Font: Obra oberta 3 (Ed. Altafulla — El Pedrís 8 — Barcelona, 1981).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Colors». Web.
Lo que es molt negre.
Equivalent en francès: Noire comme un corbeau.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol IV. Aucells de bosch. II. Monografies. Corb. Comparansa», p. 320. L'Avenç.
Aquest recull de comparances nord-catalanes parteix del que va fer Carles Grandó, que havem completat amb altres fonts (Les catalanades d'Albert Saisset-Un Tal, Justí Pepratx Espigues i flors i Pa de casa, Lleó Conill, Botanique catalane pratique), i de les vastes aportacions de Joan Bosch Santaló.
Lloc: Nord-català.
Migjorn / Vera Grau, Idali (2018): «Modismes comparatius en altres llengües». Migjorn.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2019): Escriure en català al Rosselló «Fraseologia : comparacions nord-catalanes», p. 445. Manuscrit.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Pallars.
Violant i Simorra, Ramon (1981): Obra oberta, 3 - Col. «El Pedrís», núm. 8 «Los animales de color negro en las supersticiones españolas». Editorial Altafulla.
Lloc: Nord-català.
Correu electrònic.

Negre com el corb

5 fonts, 1980.
Molt negre.
Jo el vaig conèixer de jove. Aleshores tenia molts cabells i negres com el corb. Ara, calb com és, no l'hauria reconegut.
Sinònim: Negre com el carbó, negre com la pega, negre com el sutge, negre com una móra, negre com un pecat, negre com el quitrà, negre com fum de guerrer, negre com l'atzabeja, negre com un fumall, negre com un tió.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Negre». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Abans, quan els capellans vestien sotana, la gent deien: «agoita quin corb».
Duia un vestit de dol negre com un corb.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 78. Llibres de l'Index, S.A.
Comparatiu.
Mestre i Raventós, Pere (1980): Miscel·lània Penedesenca 1980 «Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones. Corb», p. 103. Miscel·lània Penedesenca.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.4. L'exploració de la pell. Color (Blanc, Roig, Groc, Verd, Blau). Negre», p. 241. Universitat Miguel Hernández.
Molt negre. Endolat.
Sinònim: Veg. Negre com el carbó.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «N», p. 197. Edicions 62.

Estar negre com un corb

2 fonts, 1985.
Sinònim: Estar negre com una botifarra | Estar negre com el follí.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 87.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Apendix», p. 60. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Mès negre que un corb

2 fonts, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Apèndice. Comparaciones, ó frases comparativas mas usuales», p. 105. Hermanos Espasa, Editores.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1907): Revue catalane, 11 (15 nov 1907) «Comparaisons populaires usitées en Roussillon», p. 336. Revue Catalane.
Extrait de J. Pépratx, 'Pa de casa'
Lloc: Catalunya del Nord.
Revue catalane (1907): Revue catalane, 011 -15 nov 1907 «Comparaisons populaires usitées en Roussillon», p. 336. Revue Catalane.

Ser negre com un corb

2 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «corb», p. 74. Editorial Millà.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Sala i alcova. Com un gall de panses», p. 52. L'Avui / El Punt Avui.

Esser més negre que un corb

1 font, 1984.
Molt negre.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Comparacions», p. 56. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Esser negre com un corb

1 font, 1984.
Molt negre.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Comparacions», p. 56. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Estar (o Ser) més negre que un corb (o que el carbó, o que la nit, o que una paella, o que un perol, o que la sutja, o que un tió)

1 font, 1994.
Tenir, accidentalment o sempre seguit, est color.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.3 Frases fetes i locucions de l'hivern», p. 22. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Mes negre que un corp

1 font, 1917.
De: Grabalosa, Lluis.
Lloc: Olot.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0027 «123 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362125». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Nègre (mès) que un corb

1 font, 1881.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1881): Comparaisons populaires les plus usitées dans le dialecte catalan-roussillonnais, dins RLR, XX, p. 288. Revue des langues romanes.

Negre com un corb (corregim gorb)

1 font.
Lloc: Nord-català.
Correu electrònic.

Negre com un corp

1 font, 2013.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Comparanses», p. 2. Cultura Popular de Menorca.