Paremiologia catalana comparada digital

On n'hi ha hagut sempre en queda

37 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1915.

Allà on n'hi ha hagut, sempre n'hi queda

5 fonts, 2000.
Lloc: Empordà.
Albert i Paradís, Caterina («Català, Víctor») (2000): Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís - Víctor Català «Temes diversos. A», p. 27. Ajuntament de l'Escala.
De: Espunyes, Josep.
Equivalent en castellà: Quien tuvo, retuvo.
Font: Dites, locucions i frases fetes de Tresponts avall.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://twitter.com/jbadia16/status/1778897127680184568». Twitter.
Es diu de qui, malgrat les vicissituds adverses o el pas del temps, conserva una bona part d'allò que havia tingut de jove: vigor, atractiu…
Sinònim: Allà on hi ha foc sempre hi queda caliu.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «A», p. 19. Edicions de 1984.
Sinònim: A l'esbarzer, no hi busqueu sinó que punxes | Al músic vell, sempre li queda el compàs | Caràcter i estatura fins a la sepultura | De moliner (o de sastre) canviaràs, que de lladre no ho faràs | El morter sempre fa pudor d'all | El fat es porta del néixer.
Equivalent en castellà: Quien tuvo retuvo | Genio y figura hasta la sepultura | No tener remedio (o cura).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «41», p. 24. Garsineu Edicions.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 239. Llibres de l'Index, S.A.

On n'hi ha hagut, sempre en queda

4 fonts, 1998.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «01.1 Músics». Blogger.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 37. Garsineu Edicions.
Sinònim: Veg. Qui fa un cove, fa un cistell.
Equivalent en castellà: El que tuvo, retuvo.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «haver-hi». Editorial Barcanova.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. I El cos humà. Bellesa», p. 74. Revue Catalane.

A on hi ha, sempre queda

3 fonts, 1980.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. A», p. 148. Consell de Mallorca.
Vol dir que els valors positius no s'exhaureixen fàcilment.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 6. Anubar Ediciones.

Allà on hi ha hagut, sempre hi queda

2 fonts, 1994.
En assumptes d'amor, malgrat el temps, sempre es conserva algun record.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Lloc: Empordà.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

On hi ha, sempre queda

2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Où il y en a, il en reste toujours.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 330. Robert Morel Editeur.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

On n'hi ha hagut sempre en queda

2 fonts, 1993.
Equivalent en castellà: Quien tuvo, retuvo.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El cos humà. Bellesa corporal», p. 59. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 179. Autoedició.

A on n'hi ha, sempre en queda

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 26. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Allà a on n'hi ha estat, sempre n'hi queda

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 684», p. 201. Columna Edicions.

Allà on hi ha hagut / quelcom hi queda

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Economia particular», p. 64. Autoedició.

Allà on hi ha hagut foc, sempre hi quedarà cendra

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 9. Setmanaris i Revistes, SL.

Allà on hi ha hagut sempre hi queda

1 font, 1995.
Professor Lester (1995): Avui «Horòscop. Peixos», p. B15. L'Avui / El Punt Avui.

Allà on hi ha sempre hi queda

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.

Allà on n'hi ha hagut, encara en queden guspires

1 font, 1995.
Professor Lester (1995): Avui Estiu «Horòscop. Escorpió», p. VII. L'Avui / El Punt Avui.

Allà on n'hi ha hagut, sempre en queda

1 font, 2017.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 128. Zenobita Edicions.

Allà on n'hi ha hagut, sempre n'hi queda (cont.)

1 font, 2007.
Sinònim: El gat, sense voler, esgarrapa | Gallina de casa rica, sempre pica | L'espina quan neix ja pica, tant si és grossa com xica | Portar-ho a la massa de la sang | Quan ve de natura, fotuda! | Qui bèstia va a Roma, bèstia en torna.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «41», p. 24. Garsineu Edicions.
Sinònim: Qui n'és de mena, no té esmena | Qui n'és de néixer, no ho deixa en créixer | Sempre serà el mateix | Sempre serà el mateix animal (o la mateixa bèstia) | Venir-ne (o venir-li) de regàlia (o de família, o de mena) | No tenir remei (o cura).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «41», p. 24. Garsineu Edicions.

Allà ont hi ha hagut, sempre hi queda

1 font, 1915.
De: Ariet i Domingo, Antoni (1916-17).
Lloc: Viladrau.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0063 «Qüestionari núm. 1 Corpus paremiològic català - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434990304201/8/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

D'allà on n'hi ha, sempre en queda

1 font, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 46 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.

On hi ha hagut gran mal, sempre hi queda senyal

1 font, 2008.
I no en parlem, si el mal ha estat extirpat quirúrgicament.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.2. Salut i malaltia. Refranys», p. 356. Editorial Moll.

On hi ha sempre queda

1 font, 2010.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 32. Edicions del Bullent.

On hi hagut gran mal, sempre hi queda senyal

1 font, 1999.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.

On n'hi ha hagut, / sempre en queda

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 34. Autoedició.

On n'hi ha, sempre en queda

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. O», p. 158. Edicions Víctor.

On n'hi hagi hagut, sempre en queda

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 33. Editorial Joventut.

Quan (o allà on) n'hi ha hagut, sempre en (o n'hi) queda

1 font, 1993.
Vol dir que els valors positius no s'exhaureixen fàcilment (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1496 Hagut», p. 205. Institut Menorquí d'Estudis.