Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

On no hi ha cap tot són cues

31 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1736.

On no hi ha cap, tot són cues

8 fonts, 1989.
Si de cas no se'l considera directament responsable, ni massa difícil de fer tornar l solc sempre es pot justificar.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XI. Barreja de floretes i conseqüències», p. 104. Autoedició.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El poder instituït. Amos i criats», p. 213. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA SOC. L'ORGANITZACIO SOCIAL. AMOS I SERVIDORS», p. 31. L'Avui / El Punt Avui.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser», p. 78. Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 176. Universitat Miguel Hernández.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «O», p. 249. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Dit del lloc o la situació on regna la desorganització.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

On no hi ha caps, tot són cues

3 fonts, 2007.
Vol dir que allà on no hi ha qui regeix, les coses van malament.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Vol dir que allà on no hi ha autoritat efectiva, tothom vol comandar i en realitat domina l'anarquia.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. O», p. 158. Edicions Víctor.

A on no hi ha cap, tot són cues

2 fonts, 1980.
Manifiesta el desbarajuste que reina en la casa o comunidad donde no hay superior o jefe.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 52. Comercial Denes, SL.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 6. Anubar Ediciones.

On no hi cap, tot són cues

2 fonts, 1999.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser». Web.

On no hi ha cap tot són cues

2 fonts, 1999.
Cucarella, Toni (2023): «https://twitter.com/ToniCucarella/status/1724331304513130701». Twitter.
Hi ha d'haver una persona que mani.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 220. Edicions 62.

On no hi ha cap, tot és cua

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 490. Web.

A on no hi ha cap, tot és cua

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 115. Edicions Víctor.

A on no hi ha cap, tot son coes

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 26. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

A on no hi ha caps, tot són cues

1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

A on no hi ha caps, tot son cues (o... tot son barrets)

1 font, 1985.
MP. Se diu del lloc à on no mana ningú.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «A», p. 13. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Allà on no hi ha cap, / tot són cues

1 font, 1969.
Tout va mal.
Equivalent en francès: Là où il n'y a pas de tête, / il n'y a que des queues.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 400. Robert Morel Editeur.

Allà on no hi ha cap, tot és cua

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 738», p. 620. Columna Edicions.

Aon no ia cap, tot es cua

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «A», p. 512. Real Academia de Historia.

Hon no hià cap, tot és coa

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 58. Librerías París-Valencia.

Hon no-y hà cap, tot és coha

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «C», p. 22. Tarascó, Viladot & Cuesta.

On no hi ha cap, / tot són cues

1 font, 1967.
Lloc: València (Horta).
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap 2», p. 161. Edicions Polígrafa.

On no hi ha cap, tot és cua (o són cues)

1 font, 2012.
Allà on no hi ha qui regeix, les coses van malament. Documentat ja a Ros (1736).
Sinònim: On no hi ha cap, tot són peus.
Equivalent en castellà: Holgad, gallinas, que el gallo está en vendimias (o muerto es el gallo).
Lloc: País Valencià.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

On no hi ha cap, tot són coes

1 font, 2000.
Allà on no hi ha qui regeix, les coses van malament.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Cap», p. 41. Editorial Moll.