Paremiologia catalana comparada digital

Per les butxaques

40 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1907.

Parlar per les butxaques

16 fonts, 1970.
Sinònim: v. Descabdellar fil.
Equivalent en castellà: Hablar por los codos.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 63. Edicions 62.
Equivalent en castellà: Hablar por los codos.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 169. Editorial Pòrtic.
Biosca Postiu, Mercè; Ripollès i de la Fragua, Roser (1998): Les peces de vestir i la fraseologia «Xerrameca (29,1)», p. 73. Editorial Paraninfo.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Parlar. Parlar en excés. Parlar massa», p. 791. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Parlar excessivament.
Tothom parlava per les butxaques i no hi havia manera de seguir la conversa / Com que xerra per les butxaques, no s'adona que acaba atabalant tothom.
Sinònim: Xerrar pels colzes, enrotllar-se com una persiana, descabdellar fil, trencar nous, xerrar com un lloro, xerrar més que un sac de nous, xerrar per setze.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Xerrar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: No acabar mai les paraules.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «371», p. 112. Garsineu Edicions.
Sinònim: V. Parlar pels descosits.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Descosit», p. 79. Editorial Pòrtic.
Parlar molt.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Parlar», p. 164. Edicions Polígrafa.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «15. No ve d'un pam», p. 173. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
D'entrada li costava d'emprendre la conversa; però, quan agafava l'arrenc, parlava per les butxaques.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 252. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Xerrar pels descosits, xerrar més que setze.
Equivalent en castellà: Hablar por los codos.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 161. Editorial Claret.
Parlar excessivament.
Sinònim: Descabdellar fil, donar taba, xerrar, teni bon picarol, parlar pels descosits, garlar, clacar, barbollar, tenir corda, xerrar per setze, tenir el tel de la llengua ben trencat, tenir molt de vent a la flauta, semblar que li hagin donat corda.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «P», p. 259. Edicions 62.
Parlar en excés.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 89. Edicions 62.
Xerrar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Quan un parla massa.
Sinònim: Parlar pels descosits.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Xerrar per les butxaques

10 fonts, 1926.
Xerrar molt, parlar amb massa insistència.
Sinònim: Xerrar més que una cotorra | Xerrar més que un advocat | Xerrar més que el vi | Xerrar més que setze | Xerrar més que un sac de nous | Xerrar més que no donen per amor de Déu | Xerrar pels colzes.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Xerrar Loc. b)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 138. Editorial Selecta-Catalonia.
Parlar contínuament, normalment de coses venals. Garlar excessivament.
Sinònim: V. Xerrar pels colzes.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. X», p. 279. Autoedició.
Xerrar molt, parlar amb massa insistència.
Sinònim: Xerrar més que una cotorra | Xerrar que un advocat | Xerrar més que el vi | Xerrar més que setze | Xerrar més que un sac de nous | Xerrar pels colzes.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Això ens diferencia tabé dels castellans, als quals agrada de xerrar per les butxaques, com si els donessin corda.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 22. Les nostres virtuts», p. 330. Editorial Pòrtic.
Era garlaire de mena i xerrava per les butxaques.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 351. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Veg. Ser un bocamoll.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Butxaca». Editorial Barcanova.
Parlar molt i seguit.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Butxaca, butxaques», p. 21. Editorial Millà.
Parlar molt i seguit.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Butxaca f.», p. 67. Edicions 62.
De dia callaven com morts, concentrats en la feina, però de nit serraven per les butxaques.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Memòries d'un mentider sincer - 2. Malla», p. 217. Edicions Proa.

Xerrar per ses butxaques

4 fonts, 1984.
Xerrar molt.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.4. Dir i callar. Xerrar. Paraula i silenci. Dites», p. 471. Editorial Moll.
Parlar de més.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. X. Conjugacions vàries», p. 141. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Xerrar molt, xerrar massa.
Sinònim: Xerrar per setze | Xerrar més que set taconers | Xerrar més que un papagai | Xerrar més que una cotorra | Xerrar pes colzos | Tenir corda a sa llengua | Fer es cuc de s'orella malalt | Esmolar es queixal.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie A. Xerrar», p. 153. Hora Nova.
En Vicenç Alegret, un gat vell de la mar, murriot, quan tenia el dia xerrava per ses butxaques, contava ses facècies viscudes pes vei durant una matinada calant a trenc d'alba…
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «A manera d'entrada», p. 16. La Costa Publicacions.

Per les butxaques

3 fonts, 1979.
Tenir molt, força, abundosament. Que se li ha donat entenent. Que s'hi ha fet, pel que sigui, bona amistat.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Indumentària. De la butxaca», p. 298. Universitat Politècnica de Catalunya.
Tenir molt, abundosament d'una cosa.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Indumentària. De la butxaca», p. 300. Universitat Politècnica de Catalunya.
Loc. adv. [LC]. [Riure, parlar] molt.
Cada vegada que l'avi explica aquella història, tots riuen per les butxaques.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «butxaca». Institut d'Estudis Catalans.
En molta quantitat.
Tenen amics per les butxaques.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Butxaca f.», p. 67. Edicions 62.

Parla per les butxaques!

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Parlar. Parlar en excés. frases que critiquen o adverteixen sobre l'excés de parlar», p. 792. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Xarrar per les butxaques

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Parlar. Parlar en excés. Parlar massa», p. 791. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Xarre per les botxaques

1 font, 1907.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Dites y modismes. X», p. 69. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Xerra per les botxaques

1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0011 «202 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1359686». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Xerraire per les butxaques

1 font, 2006.
L'home, ja d'edat avançada, xerraire per les butxaques ens fa que espera un noi «que treballa de l'ofici i quan plega de la feina ve del poble per anar a calar tresmalls, vells com es llagut i com jo…».
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «Vorejant la costa», p. 100. La Costa Publicacions.

Xerrar pe les butxaques

1 font, 2006.
De sobretaula xerrava per les butxaques, engegava la cinta de l'ofici i de la cuina.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «A manera d'entrada», p. 22. La Costa Publicacions.