Paremiologia catalana comparada digital

Posar-li un cap com tres quartans

47 recurrències en 29 variants. Primera citació: 1864.

Posar un cap com tres quartans

7 fonts, 1979.
Marejar (algú) a força de parlar.
Sinònim: Posar un cap com un tabal | Posar un cap com un timbal.
Equivalent en castellà: Calentarle a alguien la cabeza.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Cap1», p. 52. Enciclopèdia Catalana.
Atabalar a força de parlar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Atabalar a força de parlar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Amb la seva xerrameca li va posar un cap com tres quartns.
Sinònim: Sortir amb un cap com tres quartans.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 275. Llibres de l'Index, S.A.
Marejar, atabalar algú.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cap», p. 25. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 176. Universitat Miguel Hernández.
Atabalar a força de parlar.
Sinònim: Veg. Omplir el cap 1.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «P», p. 299. Edicions 62.
Parlar en excés.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 89. Edicions 62.

Tenir un cap com tres quartans

4 fonts, 1868.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 144. Editorial Selecta-Catalonia.
De modo y manera que, entre'ls plors de las donas per la mort del pare y de la gossa y'ls crits garrins, tinch un cap com tres quartans.
Briz, Francesch Pelayo (1868): Calendari catalá del any 1869 «Bona carta», p. 69. Joan Roca y Bros, Editor.
Pensem amb els sentits; tenim predilecció a expressar els estats anímics amb noms de l'esfera dels sentits. Tenir mal de cap és tenir un cap com tres quartans, el nostre entendre és capissar, el nostre meditar és barrinar, escollir és garbellar.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 267. Editorial Pòrtic.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Els números en les dites populars», p. 58. Autoedició.

Tenir el cap com tres quartans

3 fonts, 1967.
Pronunciat /cortans/.
Lloc: El Prat de Llobregat.
Gazofilaci (2020): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1302244410491535361». Twitter.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap 1», p. 160. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Veg. Tenir el cap com un bombo.
Equivalent en castellà: Tener la cabeza como una olla de grillos.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Cap com uns tres quartans

2 fonts, 1926.
Segons la seva grossària. El cap molt gros.
Lloc: or.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Cap I.1.a)». Editorial Moll.
Sinònim: Veg. Cap de bou 1.
Lloc: Es diu en català oriental.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Posar un cap com tres quartans (a algú)

2 fonts, 2004.
Marejar algú a força de parlar.
Amb tantes explicacions m'ha posat un cap com tres quartans.
Sinònim: Omplir-li el cap (a algú), posar el cap com un timbal (a algú), posar un cap com un bombo (a algú).
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Atabalar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Atabalar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Sortir amb un cap com tres quartans

2 fonts, 1979.
De: Enciclopèdia Catalana.
Font: Diccionari de matemàtiques.
PCCD / Hernández, Nicolàs (2023): Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) «Formulari». Web.
Sortir atabalat.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «sortida, sortir», p. 131. Editorial Millà.

Tenir un cap com uns tres quartans

2 fonts, 1915.
Tenir el cap torbat per mareig o per excés de soroll.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Quartà Loc». Editorial Moll.
Comú. De: Molué, Xavier (1923).
Lloc: Montblanc.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0049 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434710304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Tenir mal de cap o estar encaparrat. De: Amades, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1601/0001 «Llegendes i creences populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1349489». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Un cap com uns tres quartans

2 fonts, 1979.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 876», p. 657. Columna Edicions.
Frases fetes difícils de traduir al castellà al peu de la lletra.
Millà i Reig, Lluís (1979): El català mare de totes les llengües (humorada fonètica) «Traduccions al peu de la lletra», p. 8. Editorial Millà.

Cap com tres quartans

1 font, 2021.
Annex 1. Altres modismes comparatius.
Reig, Eugeni S (2021): Les nostres comparances «Annex 1. Altres modismes comparatius». Web.

Fotre el cap com uns tres cortans

1 font, 2010.
Atabalar.
Lloc: Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques (Baix Urgell).
Cornudella Olivart, Joan (2010): Inventari lexicològic del parlar de la zona sud del Baix Urgell (Torregrossa, Juneda i les Borges Blanques) «2. Inventari lexicològic de la sona sud del Baix Urgell. 2. Recull de frases fetes, expressions populars, dites i refranys», p. 259. Web.

Posar (o tenir) el cap com tres quartans

1 font, 2013.
Pronunciat /cortans/.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 77. Ajuntament del Prat de Llobregat.

Posar a algú el cap com tres quartans

1 font, 1996.
Atabalar-lo a força de parlar.
Equivalent en castellà: Calentarle la cabeza a alguien.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 67. Edicions 62.

Posar a algú el cap com uns tres quartans

1 font, 1926.
Marejar-lo a força de contar-li coses amoïnadores.
Sinònim: Posar a algú el cap com un tabal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Cap Loc». Editorial Moll.

Posar el cap com tres quartans

1 font, 2024.
Marejar algú a força de parlar.
Sinònim: Posar el cap com un timbal.
Optimot (2024): Fraseologia en persona «Cap - https://www.instagram.com/p/C2jwhP9MnyJ/?img_index=8». Instagram.

Posar un cap com com tres quartans

1 font, 1997.
Atabalar de tant parlar, cantar, etc.
Sinònim: Posar un cap com un timbal | Posar un cap com un tabal.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cap m.», p. 82. Edicions 62.

Posar-li un cap com tres quartans

1 font, 2012.
Sinònim: Veg. Posar-li el cap com un timbal (o tabal).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Sortir ab un cap com uns tres quartans

1 font, 1898.
Batlle, Joan Baptista (1898): Calendari català, pera l'any 1898 «Un pays desconegut, de Flius Flaus», p. 136. Joan Bta. Batlle.

Sortir amb un cap per tres quartans

1 font, 2005.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Tení el cap com uns tres cuartans

1 font, 1921.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0036 «115 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1364363». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tení un cap com un cuartá

1 font, 1915.
Se diu d'un que tingui molt mal de cap. Tresa Rigau de Salt vinguda de Sant Gregori. De: Capella i Rigau, Gregori.
Lloc: Santa Maria del Collell (Girona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0025 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433720304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tenir el cap com set quartans

1 font, 1915.
Equival a tenir el cap ple de coses a que atendre. D'ús general.
Lloc: Reus.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0101-0017 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433450304201/77/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tenir el cap com un tres quartans

1 font, 2005.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Tenir un cap com tres quarteres

1 font, 2023.
De les mesures i les exageracions.
Font: Pesos, mides i mesures. Museu de la Ciència, BCN, 1981.
Gazofilaci (2023): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1710541057484579324». Twitter.

Tenir un cap lo mateix que tres quartans

1 font, 1864.
Déu meu! Déu meu! Tinc un cap / lo mateix que uns tres quartans.
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1864): L'Esquella de la Torratxa. Gatada en dos actes, en vers i en català del qu'ara's parla «Acte primer. Escena III». Manuscrit.

Tinc un cap com tres quartans

1 font, 1924.
Un que tingui el cap carregat. De: Ausellé i Rigau, Joaquim.
Lloc: La Sellera.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1924): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0708/0051 «137 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1371044». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tindre el cap com a tres quartans

1 font, 2003.
Tindre el cap gros o tindre'l torbat per mareig o excés de soroll.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 34. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Tindre un cap com un quartal

1 font, 1995.
Voluminós.
Font: FV.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 179. Instituto de Estudios Turolenses.

Tindre un cap com uns tres quartans

1 font, 1916.
Estar atabalat, per mor de massa soroll. De: Capdevila, Sanç.
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0705/0026 «Termes de comparacions populars usades a S. Marti de Maldà - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361914». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Un cap com tres quartans

1 font, 1961.
Carregament.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «T», p. 83. Autoedició.