Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Pujar-li els fums al cap

38 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1767.

Pujar els fums al cap

15 fonts, 1985.
Tornar-se vanitós i petulant.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. En cap cap cap el que cap en aquest cap», p. 312. Editorial Gregal.
Persona vanitosa i entonada.
Sinònim: Tenir fums.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Subjectes, tipologia, qualificatius personals», p. 366. Editorial Gregal.
Sinònim: V. Fum.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Cap1», p. 52. Enciclopèdia Catalana.
Sinònim: Inflar-se (o botir-se, o rebotir-se) com un gripau.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «307», p. 94. Garsineu Edicions.
Envanir-se.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 55. L'Avui / El Punt Avui.
Tenir molta vanitat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Envanir-se.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 131. Universitat Autònoma de Barcelona.
Ser superb.
Des que l'han fet president,li han pujat els fums al cap.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «15. No ve d'un pam», p. 172. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Per un petit triomf que va tenir li van pujar els fums al cap.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 279. Llibres de l'Index, S.A..
Tenir molta vanitat.
Sinònim: Veg. Tenir fums.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «P», p. 308. Edicions 62.
Vanitat: envanir-se.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Sentiments sobre si mateix», p. 39. Edicions 62.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. P», p. 57. Edicions Víctor.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «VIII. Més refranys per afegir», p. 81. Autoedició.

Pujar-li els fums al cap

5 fonts, 1997.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Envanir-se; enorgullir-se molt.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Fum», p. 142. Editorial Moll.
Refranys estrafets. S'ha tornat un cregut des que fuma tabac ros.
Capdevila i Plandiura, Carles (1997): Mentre hi ha Visa hi ha esperança «III. Tenir molts fums». Web.
Envanir-se.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «F», p. 80. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Tenir molta vanitat.
Sinònim: Alçar el diapasó | Donar-se importància (o to) | Fer el senyor | Pujar de to | Tenir (o agafar) fums | Veg. tb. Pujar-l'hi al cap 2.
Equivalent en castellà: Ponerse moños.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Pujar els fums al cap (a algú)

2 fonts, 2000.
Envanir-se.
Equivalent en castellà: Ponerse moños | Ponerse tonto | Envanecerse.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Fum», p. 124. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 176. Universitat Miguel Hernández.

Pujarse-li a u els fumets al nas

2 fonts, 1997.
Amoscarse o enojarse de poca cosa.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «F», p. 66. Comercial Denes, SL.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Nas», p. 205. Universitat Miguel Hernández.

A eixe se li han pujat els fums al cap

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 24. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Pujar (a algú) els fums al cap (o tenir (o gastar) fums)

1 font, 1997.
Tenir pretensions, donar-se importància.
Té molts fums però és més ruc que una sabata vella.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Fum m.», p. 172. Edicions 62.

Pujar els fums (o el sol) al cap

1 font, 2021.
Dit d'algú que s'envaneix, que s'infatua.
Sinònim: No haver-hi prou borres a Balaguer per a tapar-li el cul.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «P», p. 92. Edicions de 1984.

Pujar-li a algú els fums al cap

1 font, 1996.
Tenir molta vanitat.
Equivalent en castellà: Ponerse moños.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 69. Edicions 62.

Pujar-li els fums al cap (a algú)

1 font, 2004.
Tenir molta vanitat / envanir-se, infatuar-se.
Per més que sentis que t'alaben, procura que no et pugin els fums al cap i no t'imaginis ésser més del que ets.
Sinònim: Pujar-li al cap (a algú), agafar fums.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Envanir-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Pujar-li els fums al cap a algú

1 font, 1981.
El mal, però, fou quan a aquestes empreses els van pujar els fums al cap i volgueren convertir el seu negoci familiar en una societat anònima d'accionistes.
Griñó i Garriga, David (1981): Oficis que es perden «L'AMOR AL TREBALL I L'AMOR A L'OFICI», p. 23. Editorial Millà.

Pujar-li els fums al cap, a algú

1 font, 2023.
Envanir-se, enorgullir-se molt.
Font: DCVB.
Tribus de la Segarra (2023): «https://twitter.com/tribusegarra/status/1733408609621381593». Twitter.

Pujar-li es fums an es cap

1 font, 1984.
Creure's esser més que ets altres.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. P. Conjugacions vàries», p. 107. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Pujar-se-li a algú el fum al nas

1 font, 2003.
Mostrar-se vanitós, que difícilment accepta les crítiques.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 133. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Pujar-se-li a u els fumets al cap

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1713», p. 630. Columna Edicions.

Pujar-se-li el fum al nas a algú

1 font, 1767.
Perque si me sen puja el fum al nas, encara ens oirán los sorts, y sen vorán de blanques y de negres.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 34. Librerías París-Valencia.

Pujar-se'n el fum al nas

1 font, 2007.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Última hora», p. 214. Edicions Víctor.

Pujar-te els fums al cap

1 font, 1995.
Em sembla que tantes victòries seguides t'han fet pujar els fums al cap!
Rendé i Masdéu, Joan (1995): Avui «Enraonar. 'Que si galgos, que si podencos'», p. 24. L'Avui / El Punt Avui.

Pujárseli a ú els fumets al cap

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 222. Editorial Arte y Letras.