Paremiologia catalana comparada digital

Quan la fava fa cloc-cloc, nostramo, no estic enlloc

39 recurrències en 29 variants. Primera citació: 1883.

Quan la fava fa cloc-cloc, nostramo, ha cantat el xot

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1036. Editorial Selecta-Catalonia.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. Q», p. 111. Edicions Tívoli.
Pel maig, coincidint amb la temporada de les faves i amb els cants de l'òliba petita o xot, els mossos de pagès podien trencar el pacte amb els seus amos, perquè el juny i el juliol eren mesos de poca feina.
Sinònim: Quan la fava fa cloc, de l'amo me'n floc.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 380. Edicions 62.

Quan la faba fá cloch, / del amo me n' fot

2 fonts, 1888.
Lloc: Lleyda.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Faba. Ditas», p. 80. Associació d'Excursions Catalana.
Tots aquests ditxos volen dir que com en aquest temps comensa á haver'hi traballs per tot arreu los mossos son solicitats y no sufreixen res dels amos.
Sinònim: Quan la faba fá «cloch cloch», / nostr' amo, no estich en lloch.
Lloc: Monzón.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Maig», p. 114. Associació d'Excursions Catalana.

Quan la fava fa cloc-cloc, nostramo, ha de cantar el xot

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre els ocells. Dites sobre els xots». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.

Quan la fava fa cloc-cloc, nostramo, no estic enlloc

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1036. Editorial Selecta-Catalonia.
Pel maig, coincidint amb la temporada de les faves i amb els cants de l'òliba petita o xot, els mossos de pagès podien trencar el pacte amb els seus amos, perquè el juny i el juliol eren mesos de poca feina.
Sinònim: Quan la fava fa cloc, de l'amo me'n floc.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 380. Edicions 62.

Quan la fava fa cloc-cloc, qui té dolent amo despatxar-lo pot

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1036. Editorial Selecta-Catalonia.
Pel maig, coincidint amb la temporada de les faves i amb els cants de l'òliba petita o xot, els mossos de pagès podien trencar el pacte amb els seus amos, perquè el juny i el juliol eren mesos de poca feina.
Sinònim: Quan la fava fa cloc, de l'amo me'n floc.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 380. Edicions 62.

Quan la fava fa cloc, de l'amo me'n floc

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1036. Editorial Selecta-Catalonia.
Pel maig, coincidint amb la temporada de les faves i amb els cants de l'òliba petita o xot, els mossos de pagès podien trencar el pacte amb els seus amos, perquè el juny i el juliol eren mesos de poca feina.
Sinònim: Quan la fava fa cloc-cloc, nostramo, ha cantat el xot | Quan la fava fa cloc-cloc, nostramo, no estic enlloc | Quan la fava fa cloc-cloc, qui té dolent amo despatxar-lo pot | Quan la fava fa clofa, els mossos fora de l'amo.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 380. Edicions 62.

Quan les faves fan cloc cloc, nostramo, no sóc enlloc, i qui té dolent amo despatxar-lo pot

2 fonts, 1983.
La temporada de les faves concideix amb el temps en què els mossos de pagès poden trencar el tracte que tinguin amb llurs amos, que no acaba fins per Nadal, i els poden abandonar sense caure en ban per raó d'un vell dret conuetudinari.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català III «Maig. La vida al camp», p. 498. Salvat, S.A. de Ediciones.
Pel maig, coincidint amb la temporada de les faves i amb els cants de l'òliba petita o xot, els mossos de pagès podien trencar el pacte amb els seus amos, perquè el juny i el juliol eren mesos de poca feina.
Sinònim: Quan la fava fa cloc, de l'amo me'n floc.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 380. Edicions 62.

Quan la faba fá «cloch cloch», / nostr' amo, no estich en lloch

1 font, 1888.
Sinònim: Quan la fabada fá clofa / los mossos fora del amo.
Lloc: La Roca (Vallés).
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Maig», p. 114. Associació d'Excursions Catalana.
Tots aquests ditxos volen dir que com en aquest temps comensa á haver'hi traballs per tot arreu los mossos son solicitats y no sufreixen res dels amos.
Sinònim: Quan la fabada fá clofa / los mossos fora del amo.
Equivalent en castellà: Cuando el haba tiene grano / hote pa el amo.
Lloc: Saragossa.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Maig», p. 114. Associació d'Excursions Catalana.
Tots aquests ditxos volen dir que com en aquest temps comensa á haver'hi traballs per tot arreu los mossos son solicitats y no sufreixen res dels amos.
Sinònim: Quan la fabada fá clofa / los mossos fora del amo.
Equivalent en castellà: Cuando las habas estan en grano / una higa para nuestro amo.
Lloc: Castilla.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Maig», p. 114. Associació d'Excursions Catalana.

Quan la faba fá cloch cloch, / nostr'amo no estich en lloch

1 font, 1891.
Lloc: La Roca.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Faba. Ditas», p. 80. Associació d'Excursions Catalana.

Quan la faba fa cloch-cloch, / nostre amo, no estich en lloch

1 font, 1915.
Font: Gomis, Cels.
Revue catalane (1915): Revue catalane, 101 - mai 1915 «Maig», p. 73. Revue Catalane.

Quan la faba fá cloch, / cagajon «pa» el amo

1 font, 1888.
Tots aquests ditxos volen dir que com en aquest temps comensa á haver'hi traballs per tot arreu los mossos son solicitats y no sufreixen res dels amos.
Sinònim: Quan la fabada fá clofa / los mossos fora del amo.
Lloc: Monzón.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Maig», p. 114. Associació d'Excursions Catalana.

Quan la faba fá cloch, / cagajón pa el amo

1 font, 1891.
Sinònim: Quan las fabas granan, / una figa per' nostr'amo.
Equivalent en castellà: Cuando las habas están en grano / una higa para nuestro amo.
Lloc: Monzón.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Faba. Ditas», p. 79. Associació d'Excursions Catalana.

Quan la faba fá clofa, / los mossos fora del amo

1 font, 1891.
Lloc: Camp de Tarragona.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Faba. Ditas», p. 80. Associació d'Excursions Catalana.

Quan la fabada fá clofa / los mossos fora del amo

1 font, 1888.
Tots aquests ditxos volen dir que com en aquest temps comensa á haver'hi traballs per tot arreu los mossos son solicitats y no sufreixen res dels amos.
Sinònim: Quan la faba fá «cloch cloch», / nostr' amo, no estich en lloch.
Lloc: Camp de Tarragona.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «IV. Meteorología agrícola. Maig», p. 114. Associació d'Excursions Catalana.

Quan la fava cloc-cloc, nostramo, no estic en lloc

1 font, 1987.
L'ésser desigual la feina en les distintes èpoques de l'any ha fet idear les «tarifes», a fi que els mossos no poguessin dir-ho al juny i juliol.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «El treballador», p. 107. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Quan la fava fa clic-cloc, nostramo no es fica enlloc

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «8. Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge», p. 87. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Quan la fava fa cloc-cloc, / nostramo, no sóc enlloc

1 font, 1930.
Dels fruits de maig se'n diu el següent.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Maig», p. 88. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Quan la fava fa cloc, cloc, nostramo, no estic enlloc

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 244», p. 300. Columna Edicions.

Quan la fava fa cloc, de l'amo me'n fot

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 245», p. 301. Columna Edicions.

Quan la fava fa cloc, de l'amo, tant se me'n fot

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. Els amos i els criats», p. 130. Pagès Editors.

Quan las fabas granan, / una figa per' nostr'amo

1 font, 1891.
Sinònim: Quan la faba fá cloch, / cagajón pa el amo.
Equivalent en castellà: Cuando las habas están en grano / una higa para nuestro amo.
Lloc: Plá de Valls.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Faba. Ditas», p. 79. Associació d'Excursions Catalana.

Quan las fabas ja fan cloch, nostramo no estich al lloch

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 22. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Quan les fabes fan «cloch», nostre amo, no estich enlloch

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Coando las habas están en grano, una higa para nuestro amo.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 231. Imp. de J. Horta.

Quan les fabes ja fan cloch, los mossos no están en lloch

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 104. Editorial Rourich.

Quan les faves fan cloc-cloc, nostramo, no sóc enlloc, i qui té dolent amo despatxar-lo pot

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Maig», p. 978. Editorial Selecta-Catalonia.

Quan les faves fan cloc, nostramo, no estic en lloc

1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1928): Vida lleidatana, Any III, Núm. 57 (15 de setembre de 1928) «Refraner. XLII. Les faves», p. 322. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Quan les faves ja fan cloc nostre amo no estic en lloc

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan les faves ja fan cloc, / nostr'amo, no estic enlloc

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fava 1», p. 60. Edicions Polígrafa.

Quant las fabas ja fan cloch nostre amo no estich en lloch

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «F», p. 24. Manuscrit.