Paremiologia catalana comparada digital

Qui festeja no té fred

23 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1920.

Qui festeja no té fred

7 fonts, 1980.
És un dir.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.2. Amor. Refranys», p. 427. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
A qui està molt a gust en una circumstància li passen desapercebudes altres circumstàncies ben notòries per als altres.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 355. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 501. Web.
Es festejar escaufa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Amorosos», p. 172. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 283. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Fred», p. 37. J. Huguet Pascual, editor.

Qui festeja no fredeja

6 fonts, 1920.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1104. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IV. L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 216. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 37. Autoedició.
Indiquen que els enamorats només es preocupen d'ells mateixos.
Sinònim: Qui festeja bestieja | Qui festeja bogeja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 242. Edicions 62.
Equivalent en francès: Qui courtise ne craint pas le froid.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Matrimonis, homes, dones i mainada», p. 20. Autoedició.
Lloc: Ripoll (Ripollès).
Roquer de Vilarrasa, Núria (1920): El Catllar, Any I, 29 (30 d'octubre de 1920), p5 «Notes folk-lóriques. Aforismes», p. 5. Revista El Catllar.

Qui festeja, no té fred

6 fonts, 1987.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Fred», p. 60. Editorial Moll.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Amor, matrimoni i família», p. 156. Editorial Sargantana.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1600», p. 608. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 185. Consell de Mallorca.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «L'amor». Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 126. Editorial l'Esquer.

Qui festeja, no fredeja

2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Qui courtise, n'a pas froid.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amor / L'amour», p. 98. Robert Morel Editeur.
Els enamorats no tenen altra cura que d'ells mateixos.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «festa, festeig, festejar», p. 62. Editorial Millà.

Qui festeja no te fret

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 127. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Qui festeja, ni té son ni té fred

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol V: L'home i el seu entorn humà. 5.2. L'estima, el festeig, la gelosia», p. 104. Eixam Edicions.