Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui juga per necessitat, perd per obligació

39 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1910.

Qui juga per necessitat, perd per obligació

16 fonts, 1992.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.
Sinònim: Anar per ase i tornar per ruc.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «62», p. 32. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 151», p. 397. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Joc». Web.
Fa referència a la mala solució que és el joc per a solucionar els problemes.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Fa referència a la mala solució que ès el joc per a sol lucionar els problemes.
Jordi Ninot, Ramon (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Refranys sentits dir a Dénia», p. 66. Ajuntament de Dénia.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): «https://twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/547686924664967168». Twitter.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 10. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
És un castellanisme innacceptable.
Roger Sarrià (2015): Matèria de llengua «http://www.materiadellengua.cat/2015/01/pindoles-de-la-setmana-315-palpis-hores.html». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 9. Revista L'Estel.
Fa referència a la mala solució que és el joc per a solucionar els problemes.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb les persones», p. 23. Revista L'Estel.

Qui juga per necessitat perd per obligació

4 fonts, 1993.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «11. L'Esplai - 11.3. Jocs». Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'esplai. Jocs», p. 140. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LA SOCIETAT. LES DIVERSIONS. EL JOC», p. 33. L'Avui / El Punt Avui.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de diners i negocis», p. 32. Seuba Edicions.

El que juga per necessitat, perd per obligació

3 fonts, 2007.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Qui està tan desesperat que ha de jugar-se el que li queda, no pot retirar-se del joc fins a guanyar una quantitat important, cosa que no ocorre mai perquè el que pot apostar és poc.
Sinònim: Similars: Qui juga amb foc es pixa en el llit | Els diners van on n'hi ha.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 247. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. E», p. 132. Edicions Víctor.

El que juga per devoció, perd per obligació

2 fonts, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 19. Anubar Ediciones.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 128. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El qui juga per obligació, perd per necessitat

2 fonts, 1987.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Joc». Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 48. Editorial l'Esquer.

Qui jugue per necesitat, pert per obligació

2 fonts, 1914.
A proposit d'unas empresas forsadas, i sense gaire cabdal, que les coses forsades no donen may bon resultat. Pages. De: Capdevila, Sanç (1916-17).
Lloc: Segarra.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0024 «Adagis sobre Meteorologia popular i Economia agrícola - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433690304201/227/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
A proposit d'unas empresas forsadas, i sense gaire calidat. Que les coses forsoces, no donen may bon resultat. De: Capdevila, Sanç.
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1914): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0103/0024 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1332580». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

El que juga per costum, sempre perd

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3574», p. 321. Columna Edicions.

Qui compra per necessitat, perd per obligació

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol III: L'economia domèstica i altres coses. 3.5. Les despeses», p. 58. Eixam Edicions.

Qui juga per guanyar perd per obligació

1 font, 1993.
Significa que el qui espera resoldre els seus problemes confiant sols en la sort no sol trobar-hi solució.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1565 Juga», p. 216. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui juga per misèria, perd per necessitat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1908», p. 148. Columna Edicions.

Qui juga per necessitat perd per força

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui juga per necessitat perd per força (o per obligació)

1 font, 1999.
Dit de qui espera solucionar els problemes econòmics amb el joc.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El joc», p. 443. Edicions 62.

Qui juga per necessitat pert per obligació

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui juga per necessitat, perd per desgràcia

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «J 333», p. 346. Columna Edicions.

Qui jugue per necessitat perd per obligació

1 font, 1995.
Font: FV, CL, FI, FX, ME, MS.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «sort i dissort», p. 67. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui jugue per necessitat, perd per obligació

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Jugar», p. 41. El Llamp.