Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 35. Pagès Editors.
Qui més no pot, morir es deixa
24 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1736.
Qui més no pot, morir es deixa
5 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Qui n'en peut plus, se laisse mourir.
Lloc: Catalunya del Nord.
Equivalent en francès: Qui n'en peut plus, se laisse mourir.
Lloc: Catalunya del Nord.
Significa que en acabar la capacitat de resistència, no hi ha altre remei que donar-se per vençut.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui més no pot, morir se deixa
3 fonts, 1736.
Sinònim: Qui més no pot, crida la mort.
Tothom fa es màxim per salvar-se.
Lloc: Menorca.
Qui més no pot es mor
2 fonts, 1935.
Qui més no pot, crida la mort
2 fonts, 1992.
Qui més no pot crida la mort
1 font, 1951.
Qui més no pot crida la mort (o es mor)
1 font, 1999.
Qui mès no pòt, crida a la mòrt
1 font, 1900.
Qui més no pot, es deixa caure
1 font, 1989.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Qui més no pot, mor
1 font, 2003.
Qui més no pòt, morir se deixa
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui mès no pòt, morir se dexa
1 font, 1900.
Equivalent en castellà: El que se muere por su gusto, hasta la muerte le sabe.
Equivalent en francès: Grand signe de mort, que ne vouloir pas guérir.
Equivalent en castellà: Quien más no puede, morir se deja.
Equivalent en castellà: Señal mortal, no querer sanar.
Qui més no pot, morir-se deixa
1 font, 1992.
Sinònim: Qui més no pot, crida la mort.