Paremiologia catalana comparada digital

Qui no fa cas d'un dobler, no el té quan l'ha de menester

25 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1877.

Qui no fa cas d'un dobler, quan l'ha de menester no el té

4 fonts, 1999.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 26. Ajuntament d'Inca.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.
(1999): L'Estel «Més refranys», p. 25. Revista L'Estel.

Qui no estalvia un diner, quan l'ha de menester, no el té

3 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 57. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1165. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 435. Edicions 62.

Qui no fa cas d'un dobler, no el té quan l'ha de menester

3 fonts, 1926.
Es diu al·ludint als malgastadors o als qui no miren prim a guardar els diners.
Sinònim: Qui no mira amb un dobler, quan l'ha de menester no el té.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dobler Refr. a)». Editorial Moll.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 21. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Els diners malgastats un dia fan falta.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 92. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui no fa cas d'un dobler, no el té quan l'ha de mester

2 fonts, 2003.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «D», p. 90. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 58. Consell de Mallorca.

Qui no mira amb un dobler, quan l'ha de menester no el té

2 fonts, 1926.
Es diu al·ludint als malgastadors o als qui no miren prim a guardar els diners.
Sinònim: Qui no fa cas d'un dobler, no el té quan l'ha de menester.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dobler Refr. a)». Editorial Moll.
Sempre és bo, ésser previsor.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 222. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui no fa cas d'un diner (o qui no mira amb un dobler), quan l'ha de menester no el té

1 font, 1993.
Es diu al·ludint als malgastadors o als qui no miren prim a guardar els diners (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1013 Diner», p. 142. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no fa cas d'un diner, / quan l'ha de menester, no el té

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui ne fait cas d'un liard, / ne l'a pas lorsqu'il lui fait besoin.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 286. Robert Morel Editeur.

Qui no fa cas d'un diner, quan l'ha de menester no el té

1 font, 1990.
Equivalent en francès: Qui ne fait pas cas d'un denier, quand il en aurait besoin il ne l'a pas.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Fortunes i deutes», p. 100. Autoedició.

Qui no fa cas d'un diner, quan l'ha de menester, no el té

1 font, 1926.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Diner Refr. oo)». Editorial Moll.

Qui no fá cas d'un doblé, no'l té quant l'ha menesté

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 428. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui no fa cas d'un dobler, / no el té quan l'ha menester

1 font, 1968.
Lloc: Bal.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dobler», p. 207. Edicions Polígrafa.

Qui no fa cas d'un dobler, / no'l té quan l'ha de menester

1 font, 2021.
Lloc: Eivissa.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys ibicencs», p. 1_10.jpg. Manuscrit.

Qui no fa cas d'un dobler, no en té quan l'ha de menester

1 font, 2008.
Sinònim: Qui no mira amb un dobler, quan l'ha de menester no el té | Qui no mira un dobler, quan el vol no el té.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 454. Editorial Moll.

Qui no mira amb un dobler, quan l'ha menester no el té

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1435», p. 799. Columna Edicions.

Qui no mira amb un dublé, / quand l'ha menester no'l te

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XX.- Hizenda (Bossa, butxaca)», p. 306. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no mira emb un diné, cuand l'ha menester no'l te

1 font, 2020.
Lloc: Eivissa.
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de la isla de Ibiza». Blogger.