Qui no fa cas d'un dobler, no el té quan l'ha de menester

18 recurrències en 13 variants.

1. Qui no estalvia un diner, quan l'ha de menester, no el té (1951, 2 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1165. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 435. Edicions 62.

2. Qui no fa cas d'un diner (o qui no mira amb un dobler), quan l'ha de menester no el té (1993, 1 font)

Es diu al·ludint als malgastadors o als qui no miren prim a guardar els diners (D.).

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1013 Diner», p. 142. Institut Menorquí d'Estudis.

3. Qui no fa cas d'un diner, / quan l'ha de menester, no el té (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Qui ne fait cas d'un liard, / ne l'a pas lorsqu'il lui fait besoin.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 286. Robert Morel Editeur.

5. Qui no fa cas d'un dobler, no el té quan l'ha de menester (1956, 2 fonts)

Lloc: Eivissa.

Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 21. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Els diners malgastats un dia fan falta.

Lloc: Eivissa.

Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 92. Institut d'Estudis Eivissencs.

7. Qui no fa cas d'un dobler, no en té quan l'ha de menester (2008, 1 font)

Sinònim: Qui no mira amb un dobler, quan l'ha de menester no el té | Qui no mira un dobler, quan el vol no el té.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 454. Editorial Moll.

9. Qui no fá cas d'un doblé, no'l té quant l'ha menesté (1877, 1 font)

Lloc: Balears.

Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 428. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

10. Qui no mira amb un dobler, quan l'ha de menester no el té (1984, 1 font)

Sempre és bo, ésser previsor.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 222. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

11. Qui no mira amb un dobler, quan l'ha menester no el té (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1435», p. 799. Columna Edicions.

12. Qui no mira amb un dublé, / quand l'ha menester no'l te (1918, 1 font)

Lloc: Menorca.

Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XX.- Hizenda (Bossa, butxaca)», p. 306. Institut Menorquí d'Estudis.

13. Qui no mira emb un diné, cuand l'ha menester no'l te (2020, 1 font)

Lloc: Eivissa.

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de la isla de Ibiza». Blogger.

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte