Paremiologia catalana comparada digital

Qui no guarda mai alça barba

27 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1847.

Qui no guarda, mai alça barba

5 fonts, 1926.
Vol dir que sense estalviar no es pot arribar a tenir una posició independent.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Barba Refr. h)». Editorial Moll.
Sense estalviar no es té una posició independent.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Barba», p. 37. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 183», p. 44. Columna Edicions.
Tots sabem que estalviar és important, però no és fàcil, oi?
Faves comptades (2019): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/B4J16inoRea/». Instagram.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 219. Universitat Miguel Hernández.

Qui no aguanta mai alça la barba

3 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 222. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 219. Universitat Miguel Hernández.

Qui no guarda, mai alça la barba

3 fonts, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «9. Els diners - 9.4. Estalvi». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Qui no té i no estalvia, mai no eixirà de pobre i passarà vergonya.
Sinònim: Similar: Qui no guarda hui no té pa demà || Contrari: Qui guarda quan té, menja quan vol.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 361. Web.

Qui no guarda mai alça barba

2 fonts, 1999.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La prudència», p. 107. Pagès Editors.
Recomana l'estalvi.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 222. Edicions 62.

Qui no guarda, / mai alça barba

2 fonts, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Guardar», p. 216. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Qui ne sait pas conserver, / n'acquiert jamais de barbe.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 276. Robert Morel Editeur.

Qui no guarda, may no alça barba

2 fonts, 1900.
Batlle, Joan Baptista (1905): Calendari català, pera l'any 1905, p. 103. Joan Bta. Batlle.
(Cast.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «G», p. 50. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui no aguanta mai alça barba

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1138. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui no guarda may alsa barba

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «A», p. 6. Manuscrit.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «B», p. 7. Manuscrit.

Qui no guarda may alsa la barba

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui no guarda, ami alça barba

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1168. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui no guarda, mai alsa barba

1 font, 1915.
Indica l'utilitat de l'economia. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/1/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
El sistema económic d'una bona part del poble catalá, está encare basat exclusivament en l'estalvi, sense que aixó vulga dir que l'estalvi no siga una forta base económica. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/81/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no guarda, may alça la barba

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 115. Editorial Rourich.

Qui no guarda, may alsa barba

1 font, 1847.
Adv. que nos deu mal baratar res, per que algun dia pot fèr servey.
Equivalent en castellà: Quien guarda, halla y quien cria mata.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Barba», p. 5. Agencia Médica Catalana.

Qui no guarda, may alsa la barba

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.