Paremiologia catalana comparada digital

Qui té gossos a casa, li treuen els ossos al carrer

23 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1883.

Qui té gossos a casa, li treuen els ossos al carrer

6 fonts, 1976.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 787», p. 822. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El gos», p. 118. Garsineu Edicions.
Vol dir que els servents i altres empleats solen bescantar llurs amos fora de casa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
És difícil preservar la intimitat de la família quan hi ha a casa algú més (animals, criats, parents, veïns, invitats), que directament o indirecta desvetlarà detalls de la seua vida.
Sinònim: Similar: Els xiquets xarren a la plaça el que senten dir a casa || Connex: Haver-hi roba estesa.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 74. Web.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1976): «Dites sobre el gos», p. 106. Almanac Català del Rosselló.

Qui a casa té gossos, al carrer li treuen els ossos

2 fonts, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els gossos i els gats», p. 165. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els ossos». Web.

A qui gossos té a casa, los òssos li treuhen al carrer

1 font, 1910.
Se refereix als criats, que conten als vehins lo que passa a la casa hont servexen.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. Lo gos. Aforismes», p. 138. L'Avenç.

Al que té gossos, al carrer li trauen el òssos

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 15. Editorial Arte y Letras.

Al que té gossos, al carrer li trauen els ossos

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 725», p. 806. Columna Edicions.

Al qui té gossos, al carrer li trauen els ossos

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 63. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui a casa té gossos / a fora treu els ossos

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gos», p. 157. Edicions Polígrafa.

Qui a casa té gossos a fora treu els ossos

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «gos, gossa», p. 130. Editorial Millà.

Qui á casa té gossos, al carrer li trauhen los óssos

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 107. Editorial Rourich.

Qui te gossos a casa els ossos li treuen al carrer

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui te gossos a casa li trèuen els òssos al carrer

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de mars de 1908, núm. 18», p. 7. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui té gossos a casa li treuen els ossos al carrer

1 font, 2010.
Lloc: Manresa (Bages).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui te gossos á casa trau los ossos al carrer

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 27. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui té gossos a casa, / els ossos treu al carrer

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 21. Autoedició.

Qui té gossos a casa, / li treuen els ossos al carrer

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Quand on a des chiens à la maison, / ils sortent les os à la rue.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El gos, el ca / Le chien», p. 458. Robert Morel Editeur.

Qui té gossos a casa, treu els ossos al carrer

1 font, 1927.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 21 (1 de març de 1927) «Refraner. XVI. El gos», p. 375. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Qui te gossos en casa los ossos li trahuen al carrer

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «G», p. 27. Manuscrit.