Paremiologia catalana comparada digital

Sants a la plaça i diables a casa

25 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1805.

Sant a la plaça, dimoni a casa

3 fonts, 1999.
Equivalent en esperanto: Esti anĝelo inter homoj, sed satano en la domo.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Déu, dimoni, Església, religió i moral | Dio, diablo, Eklezio, religio kaj moralo», p. 10. Associació Catalana d'Esperanto.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (V)», p. 11. Revista L'Estel.

Sants a l'església i dimonis a casa

2 fonts, 1970.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. L'home», p. 20. Garsineu Edicions.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sant», p. 49. Edicions Polígrafa.

Sants a la plaça, dimonis a la casa

2 fonts, 2007.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 29 - Dites i refranys: Societat i vida - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-societat-vida-c1048». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.

Sans en l'iglesia y diables en casa

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Palabras de santo y uñas de gato.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 662. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Sant a l'església i dimoni a casa

1 font, 2007.
Sinònim: Urpes de gat i cara de beat.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «664», p. 195. Garsineu Edicions.

Sant a plaça i dimoni a casa

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. La vida dels infants. El caràcter.Ser entremaliat», p. 159. Institut Francesc Ribalta.

Sants a l'iglesia / i dimonis a casa

1 font, 1922.
Dita popular. De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1922): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0605/0046 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369542». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Sants a la plaça i diables a casa

1 font, 1992.
Sinònim: Bona cara i dolents fets.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 382», p. 842. Columna Edicions.

Sants a la plaça, / dimonis a casa

1 font, 1969.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Home 6», p. 267. Edicions Polígrafa.

Sants a missa i dimonis a casa

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/53/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Sants a missa y diables a casa

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Santo en la plaza y diablo en casa.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 234. Imp. de J. Horta.

Sants a plaça, / i diables per casa

1 font, 1967.
Tampoc no convé aquella classe d'homes que són com diu el refrany,; al carrer saben dominar llurs instints, i a casa mostren un caràcter insuportable.
Lloc: Guissona.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casa», p. 277. Edicions Polígrafa.

Sants a plaça, dimonis a casa

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. e) De la casa», p. 25. Editorial Acebo.

Sants en l'iglesia y diables á casa

1 font, 1805.
Equivalent en llatí: Exterius verbis sanctus, nequissimus intus, Vox pia; sed multis impia nota manus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Sant, a», p. 310.
Equivalent en castellà: Palabras de Santo y uñas de gato.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Sant, a», p. 310.

Sants en la iglèsia y diables á casa

1 font, 1839.
Ref. ab que se nota á algú de hipócrita.
Equivalent en francès: C'est un petit saint de bois.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sant», p. 754. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se nota á algú de hipócrita.
Equivalent en llatí: Exterius verbis sanctus, nequissimus intus, vox pia, sed multis impia nota manus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sant», p. 754. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se nota á algú de hipócrita.
Equivalent en francès: Il fait bien la sainte nitouche.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sant», p. 754. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se nota á algú de hipócrita.
Equivalent en italià: Il mele sulle labbra e il fele nel cuore.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sant», p. 754. Impremta de Josep Torner.
Ref. ab que se nota á algú de hipócrita.
Equivalent en castellà: Palabras de santo y uñas de gato.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sant», p. 754. Impremta de Josep Torner.

Sants en la iglesia, y diables en casa

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Palabras de santo y uñas de gato.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «502», p. 114. Imprenta de Saurí y Compañía.