61 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1926.
35 fonts, 1926.
M. Home curt d'enteniment, beneitot.
Equivalent en castellà: Bobalicón.
Lloc: or., occ.
El capítol que n'aplega més és el de la manca d'intel·ligència, el de la gent aturada o innocent.
I en el capítol dels insults, ens hem trobat si fa no fa igual. El més sovintejat és gilipolles —també amb la ge castellana— que arracona el carallot, el torracollons i molt més. No és tan sols que gilipolles sigui un castellanisme, sinó que "devora" tot de mots i construccions que enriquien el registre col·loquial genuí.
Equivalent en castellà: Gilipollas.
Penis.
O el popular carallot, que és un derivat de carall ('penis'). O encara punyeta, que antigament volia dir 'masturbació masculina'
Carallot, augmentatiu de «carall», vol representar un ximple, poc eixerit i poc espavilat.
Amb qualsevol cosa l'ensarronen, és un carallot | No et deixis entabanar, carallot, més que carallot.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
M. Fato, baldragues.
Lloc: Ribagorça - Po.
Sinònim: V. Cara de cony.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Equivalent en castellà: Tonto.
Ximple. S'aplica en moments de despit al qui ens en ha fet alguna. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Persona poca-solta, tarambana.
En Pere és un carallot (Vic).
Equivalent en castellà: Soplagaitas.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Insult.
Vaig cap allà on es deu estar amagant l'Scary, confiat, Es creu que s'ha desfet de mi, el carallot.
—Riu tot el que vulguis, carallot. Has perdut la partida.
Beneit, pòtol, poca-solta, un pocapena.
Lloc: Lleida (Segrià).
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Equivalent en castellà: Gilipollas.
Que se deja mangonear por todo dios. Como diría un andaluz, un auténtico «carajote».
Del programa de l'Oriol Camps a Catalunya Ràdio.
Persona de poc enteniment; derivat pejoratiu de carall, referit al penis.
Home massa condescendent.
M. Home curt d'enteniment, beneitó.
Lloc: Cadaqués, or., occ.
Font: DCVB.
M. Home poc formal, amb qui no es pot confiar. DCVB: home curt d'enteniment, beneitó.
Lloc: Cadaqués, or., occ.
Font: DCVB.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Equivalent en castellà: Capullo.
Insults.
I un colló de mico, que n'ets de carallot!
També patíem pel carallot del Tinta Blanca, a veure si de debò feia una atzagaiada el dia de la inauguració.
Tirallonga de Pau Riba a la ràdio.
Vídeo del youtuber Pol Gisé.
Que tens el carall gros i que només penses amb el cap de sota.
Lloc: Guissona.
Equivalent en castellà: Soplagaitas.
Persona que es comporta de manera obtusa.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
8 fonts, 1995.
Una persona, no tenir caràcter.
Equivalent en castellà: Ser un gilipollas.
Os bertran! -afegí en Roc-. Si en sou, de carallots!
Insult. Titot, ruc, tonto, pallasso, imbècil. Admet una accepció més positiva per referir-se a una persona d'excessiva bona fe, un bonàs, algú que es deixa enredar fàcilment.
És un carallot, li riuen quatre gra`cies i es «pense» que ha trobat l'amor de la seva vida | Para de fer el carallot que encara ens «fotran» fora!
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Cap a la Batllia de Bellver i el Baridà, i en més indrets on es parla català nord-occidental, en sentit col·loquial s'aplica a algú aturat, condescendent per badoqueria o beneiteria, ximple.
Lloc: Cerdanya.
Ser un babau, creure-s'ho tot.
Lloc: Vilaplana.