Paremiologia catalana comparada digital

Tres filles i una mare, pobre pare!

27 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1900.

Tres filles i una mare, pobre pare!

4 fonts, 1980.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1044», p. 492. Columna Edicions.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La família i les relacions familiars», p. 162. Editorial l'Esquer.
Lloc: El Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Palacín, Lola (1980): Recull de refranys «Les festes i l'amor», p. 5.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 330. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Tres filles i una mare, quatre dimonis per a un pare

4 fonts, 1993.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 93. Edicions Tres i Quatre.
Les dones solen fer conxorxa i aliar-se contra el pare.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 581. Web.
Dita aplicada col·loquialment, entre amics o familiars per allò que diuen que les dones es posen d'acord entre elles.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 327. Ajuntament d'Amposta.

Tres filles i una mare, pobre pare

3 fonts, 2010.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 581. Web.
Lloc: Agullana (Alt Empordà).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Tres filles i la mare, pobre pare

2 fonts, 1914.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La filla», p. 23. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Equivalent en castellà: Tres hijas y una madre, cuatro diablos para el padre.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. T», p. 837. Antoni López, Editor.

Tres filles i la mare, pobre pare!

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 263. Edicions 62.

Tres filles i una mare, quatre dimonis per un pare

2 fonts, 2008.
En canvi, nosaltres creiem que el fan viure com un rei.
Sinònim: Una filla, bona filla; dues filles, prou filles; tres filles, massa filles; quatre filles i una mare, cinc dimonis contra un pare.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.6. Família. Refranys», p. 434. Editorial Moll.
Refrany genèricament marcat que dona a entendre que en el món rural era important tenir fills varons per tal que poguessin portar les terres. D'altra banda, també pot indicar la desgràcia que requeia sobre aquells que tenien descendència exclusivament femenina.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Dites, refranys, cantarelles i jocs de paraules», p. 148. La Musca.

Filles i mares, pobre pare

1 font, 2007.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «F», p. 31. Autoedició.

Tres filles e una mare, pobre pare!

1 font, 1900.
Sinònim: Quatre filles e una mare, cinch diables contra lo pare.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «F», p. 47. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Tres filles i la mare / cinc diables per el pare

1 font, 1915.
I no hi falta pas res, —diu— perque cada filla es un diable, i la mare val per dos (d'un mestre d'aixa). De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/155/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tres filles i mare, pobre pare

1 font, 2004.
Al marge que aquest tipus de relació sigui de vegades força complicat —el parentiu amb vincles de sang no té per què ser-ho menys—, també és veritat que des de la cultura hegemònica i a través de la popular s'intenta dividir les possibles amistats o aliances entre dones, com és el cas de les sogres i nores; [...] I és que, en general, massa dones fan nosa, i la desconfiança i competència entre elles és sempre potenciada pel discurs popular.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Papers femenins. Sogres, nores i cunyades: la conflictivitat de la família política», p. 44. Consell Insular de Menorca.

Tres filles i una dona, pobre pare!

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Amor, matrimoni i família», p. 161. Editorial Sargantana.

Tres filles i una mare, / pobre pare!

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mare I», p. 101. Edicions Polígrafa.

Tres filles i una mare, guerra per un pare

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La família», p. 25. Garsineu Edicions.

Tres filles i una mare, la perdició d'un pare

1 font, 1995.
Font: FV, CL, FX, G, MR, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «parents i contraparents», p. 51. Instituto de Estudios Turolenses.

Tres filles i una mare, quatre dimonis pel pare

1 font, 2016.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Família i amics», p. 94. Cossetània Edicions.

Tres filles i una mare, quatre dimonis per al pare

1 font, 1992.
Lloc: Alcanar.
Sancho i Esteller, Joan-Josep (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull de refranys i dites, cobles i cançons populars, rondalles i llegendes, sentits a les comarques del Montsià, Baix Ebre i Baix Maestrat» «Tema: Les dones», p. 43. Servei Local de Català de Tortosa.