Paremiologia catalana comparada digital

Vent de garbí, bufa allà i pega ací

33 recurrències en 16 variants. Primera citació: 1888.

Vent de garbí, bufa allà i pega ací

7 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Garbí Refr. a)». Editorial Moll.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Aire i vent», p. 36. Editorial Sargantana.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 398», p. 694. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 103. Editorial l'Esquer.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «V», p. 339. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Los vientos del suroeste, pueden acrecentar de forma repentina el mal tiempo, al igual que ser vientos regulares con calma. Los refranes lo asocian a lluvias, vientos, que pueden ser o no perjudiciales meteorológicamente. Al mismo tiempo, los vientos del oeste, traen la calma después de los episodios de tormentas, precisamente por ser los vientos a favor de la circulación atmosférica del oeste del hemisferio norte. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.7. Vientos de Llebeig», p. 592. Universitat de les Illes Balears.

Vent de garbí, / bufa allà i pega ací

5 fonts, 1930.
Garbí: vent del sud-oest. S'anomenan també, llebeig.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Garbí», p. 51. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 45. La Neotípia.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Llebeig o garbí», p. 225. Edebe. Edicions Don Bosco.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Garbí», p. 57. Edicions Polígrafa.
Però en uns altres llocs afirmen que ve de sobte. Hi ha uns altres refranys amb la mateixa fórmula, com els núm. 48, 190.
Lloc: Emp., Bages.
Sanchis Guarner, Manuel (1952): Els vents segons la cultura popular «Sudoest», p. 57. Editorial Barcino.

Vent de garbí bufa allà i pega ací

4 fonts, 1951.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.1. Garbí», p. 122. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 154. Pagès Editors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 33. Edicions 62.

Vent de garbí, bufa allà i pega aquí

3 fonts, 2006.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre l'aire i el vent». Web.
Pega = cau, plou.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent garbí o llebeig (procedent del sud-oest)», p. 630. Web.

Vent de garbí, que pegà allà i se'n ve ací

2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «V», p. 120. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

Vent de garbí? Bufa allà i pega ací

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es carrega d'humitat mediterrània i precipita en terra.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent garbí o llebeig (procedent del sud-oest)», p. 631. Web.

Garbí, el que bufa allà i toca aquí

1 font, 2014.
Lloc: Verges (Alt Empordà).
Manent, Albert; Cervera, Joan; Cruset, Lídia; Massegosa, Rosa M.;Vega, Salvador (2014): Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Empordà «Recull de refranys, dites i curiositats», p. 104. Edicions Sidillà.

Vent bufardí bufa allà i toca aquí

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 154. Pagès Editors.

Vent de garbí / bufa allá y pega assí

1 font, 1888.
Lloc: Vilafán y part alta del Ampurdá.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «II. Lo vent», p. 67. Associació d'Excursions Catalana.

Vent de Garbí, bufa allà i pega ací

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 26. J. Huguet Pascual, editor.

Vent de garbí, bufa allà i pega assí

1 font, 1995.
Vent del sud-oest. Tant pot rebre el nom de llebeig com el de garbí, segons el lloc de la costa. Pot provocar pluges a Mallorca i deixar Eivissa sense aigua. Si es manté durant uns dies altera força la mar, afavorint la circulació vertical de l'aigua, cosa que generalment comporta millors pesqueres.
Lloc: Alacant (Alacantí).
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Garbí (225o)», p. 57. Editorial Noray.

Vent marí / bufa allà i toca ací

1 font, 1952.
En canvi, a les altres zones peninsulars no massa llunyanes de la costa, és molt apreciada a l'estiu la fresca i suau marinada, vent local regular, generalment del sudest, que sol bufar-hi des de les nou del matí fins a la posta del sol, i així mateix a l'hivern, que hi neutralitza els vents glaçats que vénen de les muntanyes. Altres aplicacions d'aquest refrany, als núm. 48, 254.
Lloc: Tort.
Sanchis Guarner, Manuel (1952): Els vents segons la cultura popular «Sudest», p. 50. Editorial Barcino.

Vent marí bufa allà i toca ací

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 154. Pagès Editors.

Vent marí, / bufa allà i toca aquí

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 46. La Neotípia.

Vent marí, bufa allà i toca aqui

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Manollet de refrans recullits directament de llavis del poble tortosí. Meteorologics», p. 153. Impremta Querol, Tortosa.

Vent marí, bufa allà i toca aquí

1 font, 1992.
Lloc: Tortosa.
Querol i Beltran, M. Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Recull» «Dites del folklore tortosí: Referents a la meteorologia», p. 243. Servei Local de Català de Tortosa.