Paremiologia catalana comparada digital

Vent mestral no acaba el jornal

34 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1918.

El mestral no acaba mai el jornal

12 fonts, 1993.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Vent», p. 255. Edicions Tres i Quatre.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL TEMPS QUE FA. EL VENT», p. 9. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
És tan fred que fa abandonar les feines a la intempèrie.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent mestral (procedent del nord-est)», p. 627. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 28. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 40. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.

El mestral no acaba el jornal

4 fonts, 1987.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent mestral (procedent del nord-est)», p. 627. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 98. Editorial l'Esquer.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 122. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Vent mestral no acaba el jornal

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 154. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 424», p. 698. Columna Edicions.
El mestral és curt de durada, però comença abans de la posta de sol.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 34. Edicions 62.

Es mestral no acaba mai es jornal

2 fonts, 2008.
No dura tot el dia. Es diu que va a dormir a ca seva, però que s'aixeca de matí.
Sinònim: Vent mestral no acaba es jornal.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.5. Mestral», p. 124. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Bonafè, Francesc (2009): Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) «7. La meteorologia dels vents. Mestral», p. 226. Edebe. Edicions Don Bosco.

Es Mestral no acaba mai es jornal

2 fonts, 2002.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 674 «Refranyer popular», p. 20. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. E», p. 36. Consell de Mallorca.

Vent mestral no acaba es jornal

2 fonts, 1993.
És posa abans de pondre's el sol. Al contrari de la tramuntana, és de curta duració. Aquest, amb prou feines dura vint-i-quatre hores. Vegi's n. 2617.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1816 Mestral», p. 250. Institut Menorquí d'Estudis.
Vent sec i fred que provoca un bon nombre de temporals en mar, produint també algun ruixat. Al seu pas deixa el cel clar i net de núvols, donant una sensació de calor durant el dia, si hom està a redós del vent.
Lloc: Menorca.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Mestral (315o)», p. 59. Editorial Noray.

El Mestral no acaba mai el jornal

1 font, 2003.
Lloc: Terra Alta.
Alanyà i Roig, Josep (2003): Etnografia de la Terra Alta «35.5.7. Vents», p. 488. Consell Comarcal de la Terra Alta.

El Mestral, no acaba el jornal

1 font, 1980.
I darrerament tenim el Mestral, un vent que sol fer ben poca gràcia als llauradors i als mariners. É vent del nord-oest al que se li diu també vent Cremadís, que a l'hivern sol facilitar unes gelades d'aquelles que no han conegut ni "·los más viejos del l.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 27. J. Huguet Pascual, editor.

El mestral, no acaba mai el jornal

1 font, 2009.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Adagis de vents», p. 187. Cossetània Edicions.

Es mestral no acaba mai el jornal

1 font, 2019.
Los vientos provenientes de mestral, son los más duros en la isla. Son vientos por norma general racheados y con velocidades altas. En navegación marítima a vela son los más temidos y complicados de navegar. Al mismo tiempo, son vientos que en los días que soplan provocan malestar en la salud en parte de la población. De: Bonafé.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.1. Viento de Mestral», p. 584. Universitat de les Illes Balears.

Vent de mestral no acaba es jornal

1 font, 2010.
Potser vol dir que es mestral no dura gaire, tot i que sovint hi ha mestralades. "Mestralada" es diu quan aquest vent bufa molt fort.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 31. Ajuntament de Cadaqués.

Vent mestral / no acaba el jornal

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 42. La Neotípia.

Vent mestral, / no acaba 's jornal

1 font, 1918.
S'aposa abans de pòndres es sol.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. II.- Astronomía, Meteorología. b) Vent fret», p. 280. Institut Menorquí d'Estudis.

Vent mestral, / no acaba el jornal

1 font, 1930.
Mestral: vent del nord-oest.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Mestral», p. 94. Butlletí de Dialectologia Catalana.