64 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1902.
27 fonts, 1951.
Sentir vivament un dolor.
Equivalent en castellà: Ver las estrellas.
Sofrir, patir moralment i materialment. Té origen en un engany infantil. Un noi gran pregunta a algun de molt més petit que ell: «Vols veure la padrina?». El preguntat, si ignora l'engany, contesta afirmativament; el ganassa l'alça enlaire agafant-lo per les orelles, o per sota el cap.
Equivalent en castellà: Pasar las de Caín, ver las estrellas.
Fer molt de mal, causar dolor físic intens.
Experimentar un dolor molt agut.
Quan tenia aquell mal d'esquena tan fort, només que em bellugués una mica ja veia la padrina.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Equivalent en castellà: Ver las estrellas, pasar las de Caín.
Fer molt de mal, causar dolor físic intens.
Passar per un destret / causar a algú un dolor fort.
Abans no li van tenir arreglats els documents, li van fer veure la padrina; ja n'estava fastiguejat / Em vaig enganxar els dits a la porta i vaig veure la padrina / Quan em van arrencar el queixal em van fer veure la padrina.
Sinònim: Passar-la magra, veure les estrelles.
Font: R-M / * / *
Quan algú ens porta molts problemes o ens malmena.
Sinònim: Em fa anar a codillo! | Em fa ballar la padrina!
Font: DLFF.
Sofrir moralment i materialment.
Sentir vivament un dolor. Origen: 1880. Metàfora de la sensació subjectiva de flaixos de llum, sobretot a conseqüència d'un cop al cap.
Sinònim: Veure les estrelles.
Equivalent en anglès: See stars.
Passar-ho malament.
Quin mal em fa! Veig la padrina.
Sinònim: Veure les estrelles.
Equivalent en castellà: Pasar las de Caín.
Sinònim: Fer veure la padrina.
Lloc: Torroella de Montgrí.
El dentista, quan m'ha arrancat el queixal, m'ha fet veure la padrina.
Sinònim: Fer veure la padrina.
Lloc: Vic (Osona).
Frases fetes. Patir molt dolor.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Passar necessitat, trobar-se en un gran destret.
Durant aquella grip tan forta va veure la padrina. Ens pensàvem que no se'n sortiria.
Sinònim: Passar-la magra; Passar-ne (o Veure'n) de verdes i de madures (o de tots colors).
Equivalent en castellà: Haberlas visto de todos los colores; Pasarlas moradas (o canutas, o negras); Vérselas y deseárselas.
Passar per un destret.
Sinònim: Veg. Passar-la magra 2.
Dolor. Enganyifa infantil. Vols veure la padrina? Sí diu que sí, l'agafen i l'alcen de ls galte so de les orelles. Si es queixa, se'l deixa i se li diu: si haguessi aguantat una mica més l'haguessis vist…
Patir molt dolor.
Lloc: Vic (Osona).
M'ho passa l'Albert Domènech. És la llista manuscrita del pare d'un amic. (Extretes principalment de "Postal de Català" del Correo del dijous).
17 fonts, 1902.
Perquè en Pere Anton, era un cap-roig, gandul com una estaca i jugador com un cadell, que deixava als mals llocs tot lo que podia haver i feia veure la padrina a la seva pobra dona.
Sinònim: Xarop de freixe (o de bastó, o d'estopa).
Sinònim: Ballar la padrina.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Es diu quan un fa enfadar a un altre. També es diu quan s'aixequen les criatures agafant-les pel cap. De: Junyent, Eduard (1922).
Lloc: Vic (Osona).
Equivalent en castellà: Hacer ver las esrtellas.
Algunes vegades s'enganya les criatures dient que se'ls farà veure la padrina, i se'ls aixeca enlaire prenent-les per les orelles o galtes.
Lloc: Pons.
Se'ns demana una llista d'aquelles paraules que, per la seva situació il·legal segons la llei d'estrangeria de la normativa actual, ens fan veure la padrina més sovint del que un bon critià…
Causar molt de mal, causar dolor físic intens.
Em fa un mal que em fa veure la padrina! És com el de la sogra, quan et pegues un colp vora el colze i et deixa adormit el braç.
Sinònim: Veure la padrina.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Causar greu dolor.
Tinc un galindó que em fa veure la padrina.
Lloc: Urgell.
Griera recull de Palamós «fer veure el padrí de Banyoles», que és una enganyifa que es fa als infants, agafant-los per les orelles i alçant-los, si diuen que sí que el volen veure quan se'ls pregunta, fins que s'adonen de l'enganyifa. Pot estar en el mateix origen de «fer veure la padrina»? De: Griera, Antoni.
Font: Tresor de la llengua catalana, VII, s. v. 'fer', p94-95.
Dit d'algú difícil de domar.
Fer molt de mal, físic o moral, fer suar una cosa.
Lloc: Bellvís.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).