Xiu-xiu

23 recurrències en 9 variants.

1. Fer la xiu-xiu (1 font)

Catalunya Ràdio / "Parlem del. Catalunya Ràdio.

2. Fer xiu-xiu (1902, 8 fonts)

Quan el predicador muntà a la trona, les darreres frases i xiu-xius s'estroncaren en sec.

"Català, Víctor" (1902): Drames rurals «En Met de les Conques», p. 20. Edicions 62.

Sinònim: Dir a cau d'orella.

Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «156», p. 53. Garsineu Edicions.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1792. Publicacions de la Universitat de València.

Van passar tota l'estona de la conferència fent xiu-xiu entre elles.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 208. Llibres de l'Index, S.A..

Sinònim: Xiuxiuejar.

Equivalent en castellà: Sisear.

Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 197. Editorial Claret.

Conversar en veu baixa.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «fer (o no)», p. 62. Editorial Millà.

El dia de l'enterrament, pagat trinco-trinco, feia la xim-xim. La gent va marxar amb un xiu-xiu de converses respectuoses i el fru-fru dels impermeables.

Solsona, Ramon: Avui «"Sala i alcova". "Xerric-xerrac"», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.

El dia de l'enterrament, pagat trinco-trinco, feia la xim-xim. La gent va marxar amb un xiu-xiu de converses respectuoses i el fru-fru dels impermeables.

Solsona, Ramon (1994): Reflexions de sala i alcova «Xerric-xerrac», p. 52. L'Avui / El Punt Avui.

3. Fer xiu-xius (1 font)

Els del PSC es van adonar que la senyoreta era al Parlament i es posaren a fer xiu-xius i a assenyalar-la.

Lorés, Jaume: Avui «"Diàleg". "La senyoreta i De la Rosa"», p. C1. L'Avui / El Punt Avui.

6. Xiu-xiu (1968, 8 fonts)

Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. X», p. 90. Edicions Tívoli.

Conversa tinguda en veu molt baixa, per tal que els circumstants no puguin sentir el que hom diu.

Se sentia el xiu-xiu que venia del confessionari / A mi parla'm alt, que tothom ho senti: no em vinguis amb xiu-xius.

Font: Fr / IEC.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Conversa». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Remor inintel·ligible d'una conversa tinguda en veu molt baixa.

El xiu-xiu dels ocells / Que pari aquest xiu-xiu que se sent al fons de la classe.

Font: IEC / *

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Murmuri». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Remor inintel·ligible d'una conversa tinguda en veu molt baixa.

Es parlaven a l'orella: a penes sentíem el xiu-xiu.

Font: IEC.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Remor». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Paraules dites en veu molt baixa perquè els circumstants no les puguin entendre.

Aquest parell de velles tot el sant dia estan xiu-xiu.

Font: EC.

Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Xiuxiueig». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Compost repetitiu i expressiu.

IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.

Som aranyoners, isards, poc amics de magarrufes i llagoteries i sense aquella educació refinada, que no deixa de contenir una bona dosi de nyeu-nyeu fariseu, de xiu-xiu dissimulat i de nyigo-nyigo fal·laç.

Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 22. Les nostres virtuts», p. 332. Editorial Pòrtic.

Conversa tinguda en veu molt baixa.

Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «onomatopeies», p. 105. Editorial Millà.

7. Xiu-xiu, / xaraviu, / garsa pelada / que corre per l'entrada / amb un banc / rossegant: / taba, taba, / cotxa, amaga (1992, 1 font)

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «X 115», p. 923. Columna Edicions.

9. Xiu-xiu, xiu-xiu, pluja fina fa fang (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Parlar, callar i mentir», p. 32. Garsineu Edicions.