Paremiologia catalana comparada digital

A bon sant t'encomanes!

51 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1857.

A bon sant t'encomanes

19 fonts, 1987.
I d'altres aspectes religiosos. Sense triar ni garbellar, per anar i vendre'n.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IV. Del món religiós», p. 40. Autoedició.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 85.
Botoll, Valentí (2019): «https://twitter.com/ValeMartSans/status/1119671806665854977». Twitter.
Es diu a algú per prevenir-lo que ha acudit a l'ajut o l'amistat de la persona que més el pot perjudicar que no pas ajudar.
CPNL-SLC Mollet (2023): Ràdio Mollet «Tastets de llengua - https://www.radiomollet.com/programs/tastetsdellengua». Twitter.
Per indicar que la persona a qui se sol·licita ajuda no és la indicada.
A mi, m'ho demanes, que me n'enrecordi? A bon sant t'encomanes!
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «4. Interjeccions», p. 141. Autoedició.
Davant una elecció equivocada, es diu a algú per prevenir-lo de que té més possibilitats de ser perjudicat que ajudat.
Lloc: Solsonès.
Divins, Pep; Davins, Mon (2013): Rescatant les paraules d'una analfabeta - El valor d'un llegat dins la tradició oral «Taula 4. Rucs i espavilats», p. 130. Autoedició.
Expressió emprada per a indicar a algú que no es refiï d'algú altre / dit a algú per prevenir-lo que no es refiï d'algú altre.
Li has preguntat l'adreça a la meva germana? A bon sant t'encomanes! Ella no té gaire memòria / -Esta vesprada tronarà. Podries vindre a fer-me companyia. -A bon sant t'encomanes! Jo tinc molta por a les tempestes.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desconfiar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món anímic. La convivència familiar i social», p. 91. Xàbiga.
Sinònim: A bon sant encomanes l'ànima | Portar-se l'oli.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «457», p. 133. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 309», p. 824. Columna Edicions.
Quan algú espera ajuda d'algú que no li la donarà.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Giménez, Toni (2016): Ficar-hi el nas «Expressions religioses populars», p. 1. Web.
Més que un refrany és una contestació a qui pretén alguna cosa de nosaltres, que estem igual o pitjor que qui demana.
Equivalent en castellà: Similars: A buenas horas mangas verdes | A otro perro con ese hueso.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 410. Web.
Expressió que es diu a una persona que demana un favor a una altra de la qual es sap que no pot esperar res.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «A», p. 12. Juli Jordà Mulet.
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Frases cèlebres dels deniers», p. 79. Ajuntament de Dénia.
Es diu irònicament per recriminar que s'hagi encarregat o confiat una cosa a persona que no és de fiar.
Sinònim: A bon gat encomanes es formatge!
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Desconfiança», p. 66. Hora Nova.
Desconfiar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Es diu a qui recorre, precisament, a la persona menys indicada per a resoldre una qüestió.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. A», p. 10. Amics de Tous.

A bon sant t'encomanes!

14 fonts, 1926.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.
Es diu a algú per prevenir-lo que ha acudit a l'ajut o l'amistat de persona que més el pot perjudicar que ajudar.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «1 Sant, Santa Loc. g)». Editorial Moll.
Poca confiança.
A bon sant t'encomanes si esperes d'eixe…
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno II (Marzo-Abril de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 178. Societat Castellonenca de Cultura.
No te n'has de refiar (d'algú).
De veritat creus que ell ho farà bé? A bon sant t'encomanes!
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Sant | Santa», p. 411. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 23. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Jo no me'n fiaria d'aquesta persona.
Sinònim: A bona paret t'arrimes!
Fran (2010): Foro de Literaturas románicas «Refranys, frases fetes i modismes populars de la llengua catalana - https://literaturasromanicas.foroactivo.com/t293-refranys-frases-fetes-i-modismes-populars-de-la-llengua-catalana». Web.
Ho diuen irònicament a qui es posa, innocentment, en mans d'algú que no és de confiança.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «S», p. 146. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Bona». Web.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Font: MM.
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «A», p. 9. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Es diu irònicament a qualcú per prevenir-lo que ha acudit a l'ajuda o l'amistat d'una persona que més el pot perjudicar que no ajudar.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Exclamacions», p. 71. Hora Nova.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Calaix de sastre. A», p. 77. Edicions Víctor.
Dites carregades d'ironia.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Atrevit, audaç, valent», p. 165. Eixam Edicions.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

A bon sant encomanes l'ànima

2 fonts, 2007.
Es diu a algú per prevenir-lo que no es refiï d'aquella persona amb la qual acaba d'iniciar una amistat, de muntar un negoci, d'establir una relació amorosa…, perquè la cosa li pot resultar més perjudicial que profitosa. Prové del costum d'encomanar-se a un sant i posar-se sota la seva protecció.
Sinònim: En pot sortir escaldat.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «A», p. 13. Edicions de 1984.
Sinònim: A bon sant t'encomanes | Portar-se l'oli.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «457», p. 133. Garsineu Edicions.

A bon sant s'encomana

2 fonts, 1996.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 320. Autoedició.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 269. Editorial Antinea.

Encomanar-se a bon sant

2 fonts, 1926.
Posar-se en mans o sota la direcció o confiança d'un home dolent.
A bon sant t'encomanes!
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «1 Encomanar Loc. b)». Editorial Moll.
Posar-se en mans o sota la direcció o confiança d'una persona polenta.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Á bon sant no encomana

1 font, 1865.
Fr. met. ab que s'avisa á algú de que encarrega sos interessos á qui sól pérdrerlos ó destruhirlos.
Equivalent en castellà: Á buen santo te encomiendas; encomendar las ovejas al lobo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sant», p. 549. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. met. ab que s'avisa á algú de que encarrega sos interessos á qui sól pérdrerlos ó destruhirlos.
Equivalent en llatí: Ovem lupo commissisti.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sant», p. 549. Hermanos Espasa, Editores.

A bon sant s'encomana!

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1757. Publicacions de la Universitat de València.

A bon sant s'encomana! / s'ha encomanat

1 font, 2002.
Expr. amb què es vol donar a entendre que el testimoni, ajuda, etc. que es reclama no és suficient o no té cap garantia.
Glòria està tipa dels hostes que omplin la casa […] A bon sant s'encomana. Si per ella fóra, no estaria vosté así.
Lloc: País Valencià.
Font: ¡A la Coronasió!…, 4.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2002): Fraseologia popular. Inspirada en el món agrícola i religiós «Fraseologia popular inspirada en el món Religiós. E», p. 85. Edicions Bromera.

Á bon sant se encomana

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 224. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

A bon Sant t'encomanes

1 font, 1928.
Baldelló, Francesc, prev (1928): Arxiu de Tradicions Populars, VI «Paremiologia litúrgica», p. 339. José J. de Olañeta, Editor.

Amb bon sant encomanes l'ànima

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 75. Edicions Salòria.

En bon sant encumanu l'anima

1 font, 1915.
Se sol dir cuant el que s'envia per guiar ó bé donar algun consell, necessita ell tant de guia ó de bon consell com l'altre. De: Martí i Albanell, Frederic (1924-25).
Lloc: Sant Feliu de Torelló.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0047 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434470304201/113/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

En bon sant t'encomanes

1 font, 1961.
No hi ha res a fer.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «E», p. 28. Autoedició.

Encomanar-se al sant

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.

Encomanarse á bon sant

1 font, 1865.
Fr. Dòna á enténdrer que algú ha eixit miraculosament ó ha lograt cosa de que tenia poca esperansa.
Equivalent en castellà: Encomendarse á buen santo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sant», p. 550. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Dòna á enténdrer que algú ha eixit miraculosament ó ha lograt cosa de que tenia poca esperansa.
Equivalent en llatí: Optimum tutelarem advocare, appellare.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sant», p. 550. Hermanos Espasa, Editores.