Paremiologia catalana comparada digital

A la casa que Déu vol bé, una nena primer

49 recurrències en 30 variants. Primera citació: 1915.

A la casa que Déu vol bé, una nena primer

4 fonts, 1999.
Dites aparentment bones, però que no ho són. Aparentment aquest refrany tindria un sentit positiu. La realitat, però, és que amaga un interès obscur. Sembla que és un refrany que explica la preferència d'una família per un primer fill dona, perquè d'aquesta manera era més fàcil que la cura dels pares quan fossin grans estigués garantida.
Font: PCCD / DSFF.
Btvllengua (2024): Betevé «Dites i refranys misògins - https://beteve.cat/cultura/dites-refranys-misogins-dones-frases-fetes/». Barcelona Televisió (Betevé).
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.

A les cases que Déu vol bé, dóna les xiques primer

4 fonts, 1915.
Sinònim: Mala nit i parir móça.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Maternitat - Sogres & Nores», p. 31. Impremta Catalònia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1432», p. 775. Columna Edicions.
El benestar domèstic depèn sempre dels membres que componen la família.
Lloc: Maldà.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «21. Casa i derivats. Casa. Refranys sobre la construcció de la casa», p. 83. Butlletí de Dialectologia Catalana.

A la mare que Déu li vol bé, una filla li dóna primer

3 fonts, 1998.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La família», p. 22. Garsineu Edicions.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 539. Web.

A qui Déu vol bé, sa filla envia primer

3 fonts, 1993.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 539. Web.
Significa que és avantatjós que els primers fills d'un matrimoni siguin noies, perquè quan són grandetes ajuden més a la casa que els nois (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «886 Déu», p. 130. Institut Menorquí d'Estudis.

A la casa on Déu vol bé, noies hi dóna primer

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1096. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 265. Edicions 62.

A la casa que Déu els vol bé, dóna les xiques primer

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Les dones solen preferir xiqueta, per afinitat de caràcters i perquè el dia de demà li resultarà més útil que un xiquet.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 539. Web.

A la casa que Déu hi vol bé, hi envia una nena primer

2 fonts, 2010.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

A la casa que Déu hi vol bé, noies hi dóna primer

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1189. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La filla», p. 24. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

A les cases que Déu vol bé, dóna les filles primer

2 fonts, 2002.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Casa», p. 40. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Déu», p. 51. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Donar», p. 53. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Filla», p. 69. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. A», p. 110. Autoedició.

A la casa en què Déu vol que siguin rics / dóna primer xiques que xics

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres persones», p. 108. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

A la casa que Déu els vol rics, / dóna primer les xiques que els xics

1 font, 1969.
Equivalent en francès: A la maison que Dieu veut enrichir, / il donne les filles avant les fils.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La família / La famille», p. 146. Robert Morel Editeur.

A la casa que Déu els vol rics, dóna primer les xiques que els xics

1 font, 1995.
Lloc: Urgell, Segarra.
Serrano i Bonell, Ramon (1995): Carrilet, 118 (1/9/1995) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «r»», p. 20. Revista Carrilet.

A la casa que Déu els vol rics, dóna primer xiques que xics

1 font, 1987.
Equivalent en francès: A la maison que Dieu veut aisée, il donne en premier des filles que des fils.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La família i els amics…», p. 154. Sport-Entraide-Amitié.

A la casa que Déu los vol rics / primer dóna les xiques que els xics

1 font, 1970.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xic, xica», p. 333. Edicions Polígrafa.

A la casa que Déu vol bé / dóna les xiques primer

1 font, 1970.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Xic, xica», p. 333. Edicions Polígrafa.

A la casa que Déu vol bé noies hi dóna primer; i a la que els en vol més, no els dóna cap noi després

1 font, 1989.
Desdiu l'anterior.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 89. Editorial de Vecchi.

A la casa que Déu vol bé una noia li dóna primer. A la casa que els en vol més, no els dóna cap noi després

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La casa», p. 61. Garsineu Edicions.

A la casa que Déu vol bé, dóna una filla en primer; i la primera fa carrera

1 font, 1987.
Equivalent en francès: A la maison à qui Dieu veut du bien, il donne en premier une filles; et la première ouvre la voie /à d'autres).
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La família i els amics…», p. 154. Sport-Entraide-Amitié.

A la casa que Déu vol bé, noies li dóna primer

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 164. Museu de Vilafranca.

A la casa que Déu vol bé, una nina primer

1 font, 2008.
Era tradició que les nines ajudaven més els pares quan aquests eren vells.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «5.Casa i vestit. 5.1. Casa i aixovar. Refranys», p. 230. Editorial Moll.

A la dona a qui Déu la vol bé, li envia una filla primer

1 font, 2020.
Martínez, Matilde (2020): «https://twitter.com/matilmartinez/status/1222959950948896769». Twitter.

A la mare de Déu li vol bé, una noia li dóna primer

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 946», p. 832. Columna Edicions.

A la mare que de Déu la vol bé, una filla li envia primer

1 font, 2001.
Lloc: Càlig.
Centre de Cultura Pere de Balaguer (2001): Revista Vila de Càlig, 42 «Dites populars de Càlig - https://viladecalig.blogspot.com/2007/06/dites-populars-de-clig.html». Web.

A la mare que Déu li vol bé, li «done» una filla primer

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 73. Edicions Salòria.

A la mare que Déu li vol bé, li dóne una filla primer

1 font, 1992.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Filomena Simorra, 1936.
Violant i Simorra, Ramon (1992): El cicle individual i familiar al Pallars. Garsineu Edicions.

A la que Déu vol bé, xiques li dona primer

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.

A les cases que Deu vol be / done les xiques primê

1 font, 1915.
Quan el primogenit es una nena. De: Sanxo Capdevila, M. (1917-18).
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0301-0005 «Qüestionari 3 - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411700304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A les cases que Déu vol bé, / dóna les xiques primer

1 font, 1967.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casa», p. 277. Edicions Polígrafa.

A les cases que Déu vol bé, dona les nenes primer

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. A», p. 11. Amics de Tous.

A qui Déu vol bé, una nena li envia primer

1 font, 2010.
Correu / Iniesta, Maria (2010). Correu electrònic.