Paremiologia catalana comparada digital

A sol i serena

49 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1857.

A sol i serena

22 fonts, 1926.
A la intempèrie, tant de dia com de nits.
Què hi fa que a sol y serena / passem ara nits y jorns?, Collell Flor. 111.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «1 Serena Loc». Editorial Moll.
Exposat a l'acció dels raigs solars i de la humitat de la nit.
Stant are descuberta…, que lo sol y serena la corromp, doc. a. 1632 (BSAL, viii, 414) | Mitja centúria de sols i serenes, Víct. Cat., Ombr. 24.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «1 Sol 2». Editorial Moll.
A la intempèrie, tant de dia com de nit.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.1. Astronomia. 3.1.1. Sol. Dites», p. 87. Editorial Moll.
─Jo, si estigués enfilat com Colom, tot el dia a sol i serena, arreplegaria cada refredat…!
Carbó, Joaquim (1995): L'home dels nassos «Setembre», p. 102. La Galera.
Manera d'exposar alguna cosa a l'ambient del dia i de la nit.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Sol | Sola», p. 423. Llibres de l'Index, S.A.
Locucions i frases fetes relacionades amb «nit».
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Activitats 38», p. 130. Editorial Marfil.
A l'aire lliure dia i nit.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. A», p. 15. Editorial Marfil.
Exposat a la calor del dia i a la humitat de la nit.
Equivalent en castellà: A la intemperie.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Sol», p. 210. Enciclopèdia Catalana.
Exposat a la calor del dia i a la humitat de la nit.
Equivalent en alemany: Unter freiem Himmel.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Sol», p. 1101. Enciclopèdia Catalana.
Exposat a la calor del dia i a la humitat de la nit.
Equivalent en anglès: Exposed to wind ant weather.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Sol», p. 1101. Enciclopèdia Catalana.
Exposat a la calor del dia i a la humitat de la nit.
Equivalent en castellà: A la intemperie.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Sol», p. 1101. Enciclopèdia Catalana.
Exposat a la calor del dia i a la humitat de la nit.
Equivalent en francès: En plein air.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Sol», p. 1101. Enciclopèdia Catalana.
A l'aire lliure dia i nit / tant de dia com de nit / exposat a la calor del dia i a la humitat de la nit.
Diuen que cal deixar-ho en maceració tres dies a sol i serena i que després s'ha de filtrar.
Sinònim: A camp ras, a l'aire lliure, a la intempèrie, a cel descobert, a cel obert, a cel ras, a l'hostal de l'estrella, a la serena, a ple aire, a sol i a vent, al ras, sota les estrelles.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Intempèrie». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Al ras | A la intempèrie | A camp ras.
Equivalent en castellà: A la intemperie | A campo raso | En descampado.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «15», p. 18. Garsineu Edicions.
Mostra breu del recull, molt més extens, de Josep Espunyes, de frases fetes, maneres de dir i proverbis populars de l’Alt Urgell que ell ha comprovat que són sovint, o siste màticament, substituïdes per formes de llenguatge, més o menys equivalents, de caient foraster o netament forasteres. De fet, el grau d’inadmissibilitat de les formes que Espunyes ha detectat que substitueixen habitualment les que eren pròpies d’un llenguatge que ell coneix segurament més bé que ningú és prou variable.
Sinònim: A la intempèrie (*).
Lloc: Alt Urgell.
Espunyes, Josep (2004): Llengua Nacional, Núm. 46 (1r trimestre del 2004), p. 24-25 «Ni cuca ni moixó» - https://llenguanacional.cat/pdf/LN46_10.pdf, p. 24. Revista Llengua Nacional.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 124. Universitat Autònoma de Barcelona.
Gili i Serret, Ventura (1996): Lo Floc, 147 «Coses de l'idioma - Sol, solet - https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/309822/399800», p. 7. Lo Floc.
Loc. adv. [LC]. [Posar, tenir] a la intempèrie, tant de nit com de dia.
El curandero arrenca les herbes i les posa a sol i serena trenta dies.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «sol 2». Institut d'Estudis Catalans.
Alguns licors, com la ratafia, s'han de deixar reposar uns quants dies a sol i a serena.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 21. Llibres de l'Index, S.A.
De: Vayreda, Marià.
Dormint a sol i serena.
Font: La punyalada (1904), p. 21.
Meseguer, Lluís; Garí, Joan (1995): Caplletra 18 (Primavera 1995), p. 133-164 «Metàfora i fraseologia en el discurs costumista: Santiago Rusiñol i Marià Vayreda», p. 155. Revista Caplletra.
A la intempèrie, tant de nit com de dia.
És una travessa molt exigent que ens obliga a estar a sol i serena els dos dies que dura.
Sinònim: A camp ras; A la serena; Al ras.
Equivalent en castellà: A la intemperie; Al fresco.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Sol». Editorial Barcanova.
A l'aire lliure.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 80. Editorial Millà.
A l'aire lliure dia i nit.
Sinònim: Veg. A camp ras.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 62. Edicions 62.
A cel descobert.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Llocs i accidents geogràfics. Posició», p. 52. Edicions 62.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 114. Onada Edicions.
No us podeu imaginar lo que se sent quan veus tants mocadors convertits en parracs, penjats a sol i serena, estripats, descolorits.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Escriuré una carta als meus amics», p. 266. Edicions Proa.
Intempèrie. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

A sol i a serena

3 fonts, 1915.
Fan acte de presència els mals cançoners i aquells dolors somorts que no et deixen ni a sol ni a serena.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic», p. 58. Editorial Gregal.
De dia i de nit.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «La una i anem de serenooos…, amb Enric Gomà». Catalunya Ràdio.
Hi ha la anomenada herba de Sant Joan, que, cullida avans de sortir lo sol, se posa en una ampolla d'oli i després que s'ha tingut quaranta dies a sol i a serena, ne resulta un bàlsem o oli de cop per a curar los talls i matxucaments.
Lloc: Urgell.
Serra i Boldú, Valeri (1915): Calendari folklòric d'Urgell «Juny. 24», p. 176. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

A sòl y a serèna

2 fonts, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «CCLII. Modismes catalans», p. 87. Correu electrònic.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. CCLII. Modismes catalans», p. 87. Baguñá, editor.

Estar á sol y serena

2 fonts, 1857.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 83. Hermanos Espasa, Editores.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 226. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

A l'intempèrie (cast.)

1 font, 1907.
Sinònim: A sòl y a serena.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. Barbarismes. A», p. 9. Baguñá, editor.

A sòl i serena

1 font, 1932.
A l'aire lliure, de dia i de nit.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno IV (Julio-Agosto de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 356. Societat Castellonenca de Cultura.

A sòl y a serena

1 font, 1907.
Sinònim: A l'intempèrie (cast.).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. Barbarismes. A», p. 9. Baguñá, editor.

A sól y serena

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Á la intemperie, al sereno.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. A», p. 199. Imp. de J. Horta.

Á sol y serena

1 font, 1865.
M. adv. Al ras de nit y de dia.
Equivalent en castellà: A sol y serena.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sol», p. 603. Hermanos Espasa, Editores.
M. adv. Al ras de nit y de dia.
Equivalent en llatí: Sub dio.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Sol», p. 603. Hermanos Espasa, Editores.

An es sol i a sa serena

1 font, 2008.
A la intempèrie.
[…] li robaren cosa de sis corteres de blat que les tenia an es sol i a sa serena damunt un terrat (V, 156).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «A», p. 36. Editorial Moll.

Deixar-lo a Sol i serena

1 font, 1961.
Com les herbes vegetals.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «D», p. 19. Autoedició.

Estar a sol i serena

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sol», p. 154. Edicions Polígrafa.

No deixar a sol ni a serena

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1192», p. 133. Columna Edicions.

Posar a sol i a serena

1 font, 1993.
Dies abans de la festa, van els joves al bosc proper d'Airoto, on preparen llurs falles, i les posen a sol i a serena al Faro, enfront mateix del poble i la capella.
Romeu i Figueras, Josep (1993): La nit de sant Joan «II. El foc», p. 49. Editorial Altafulla.

Posar a sol i serena

1 font, 1970.
Posar a sol i serena la ratafia, etc, per a envellir-los de pressa.
Lloc: Valls, Tarragona, Altea, Carlet.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Serena 5», p. 101. Edicions Polígrafa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sol», p. 155. Edicions Polígrafa.

Posar á sol y serena

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 241. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Treballar a sol i serena

1 font, 1997.
Treballar sense parar, dia i nit.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (1997): Carrilet, 127 (1/3/1997) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «s»», p. 12. Revista Carrilet.