Paremiologia catalana comparada digital

Ase moí, o molt dolent o molt fi

38 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1759.

Ase moí, o molt dolent o molt fi

12 fonts, 1914.
Font: Saura Dicc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Ase Refr. 21)». Editorial Moll.
Sinònim: Mula moïna, o molt falsa o molt fina | Animal moí, fuit o fi.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Moí, -ïna Refr». Editorial Moll.
El pare és cavall i la mare somera. A un dels dos ha de semblar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.4 Ase / Burro / Ruc / Mul… Refranys», p. 29. Editorial Moll.
NN: Moí: de color fosc.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els animals de càrrega i tir», p. 161. Pagès Editors.
Lloc: Santa Coloma de Farners.
Casas, Joan; Cassà, Maria (2007): 300 dites populars catalanes. Llibre tercer «A», p. 22. Autoedició.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 108. Garsineu Edicions.
Moí = de morro o tot ell negre o molt fosc.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 17. Web.
No té terme mig.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 447. Edicions 62.
No té terme mig.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «251 Ase», p. 44. Institut Menorquí d'Estudis.
Equivalent en castellà: Asno mohino, ó muy ruín ó muy fino.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. A», p. 790. Antoni López, Editor.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Ase», p. 107. J. Huguet Pascual, editor.

Ase mohí, o molt dolent o molt fi

4 fonts, 1998.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Gratacós, Quim (1999): Recull de dites populars catalanes «Animals». Web.
Roig, Francesc (1998): L'Estel «Dites relacionades amb els animals», p. 8. Revista L'Estel.

Tot ase moí, o molt dolent o molt fi

3 fonts, 1999.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 17. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 456. Edicions 62.

Ase mohí, ó molt dolent ó molt fí

2 fonts, 1883.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 21. Editorial Rourich.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 26. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Ase «moí», o molt dolent o molt fi

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 2200», p. 729. Columna Edicions.

Ase mohí ó mol dolent o mol fi

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «A», p. 4. Manuscrit.

Ase mohí ó mòlt dolent ó mòlt fí

1 font, 1864.
Ref. Denota que las cabalcaduras de aquesta classe ó són mòlt bonas ó mòlt dolentas.
Equivalent en castellà: Asno mohino ó muy ruin, ó muy fino.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Ase», p. 140. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Denota que las cabalcaduras de aquesta classe ó són mòlt bonas ó mòlt dolentas.
Equivalent en llatí: Pessimus est quadrupes vel praestantissimus, hinnus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Ase», p. 140. Hermanos Espasa, Editores.

Ase mohí, es molt dolent o molt fi

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 30. Editorial Arte y Letras.

Ase moï o molt dolent o molt fi

1 font, 1984.
No se sap fins que l'han emprat.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ases», p. 155. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Ase moí, és molt dolent o molt fi

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 74. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Ase muhí, ó molt dolent ó molt fí

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines», p. 78. Revista de Menorca.

Ase roí o molt dolent o molt fi

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.

Ase roí, / o molt dolent, o molt fi

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Ase», p. 319. Edicions Polígrafa.

Ase roí, o molt dolent, o molt fi

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 22. Editorial Millà.

Tot ase mohí (de morro negre), / o molt dolent o molt fi

1 font, 1910.
Y sobre les qualitats del ruch.
Lloc: Costa de Llevant.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 38. L'Avenç.

Tot ase mohí ó mòlt dolent ó mòlt fí

1 font, 1864.
Ref. Que's pren en sentit literal.
Equivalent en castellà: Asno mohino, ó muy ruin ó muy fino.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Ase», p. 141. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Que's pren en sentit literal.
Equivalent en llatí: Pessimus est quadrupes, vel prestantissimus hinnus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Ase», p. 141. Hermanos Espasa, Editores.

Tot ase mohí, / o mòlt dolent, ó mòlt fi

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Apéndix. Pagesias. V», p. 163. Imprempta de Carlos Latrobe.

Tot ase moí, o molt dolent, o molt fi

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1128. Editorial Selecta-Catalonia.

Tot ase que es mohí, / ò molt dolènt, ò molt fi

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 43. Joan Jolis, Estamper.