Paremiologia catalana comparada digital

Bandera vella, honra de capità

38 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1918.

Bandera vella, honra de capità

17 fonts, 1926.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bandera Refr». Editorial Moll.
Es diu per justificar l'ús de coses velles.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Vell, vella Refr. ff)». Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Bandera», p. 36. Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Lluita», p. 208. Edicions Tres i Quatre.
Expressió que s'utilitza per lloar algun objecte del qual, generalment, s'exageren les característiques. En una primera lectura, la frase podria paréixer d'ús restringit per la relació dels elements que articula: el capità, l'honra i la bandera. No obstant, el significat d'aquesta relació és, precisament, el que justifica la seua modernitat i per aquesta raó s'utilitza per a expressar vivències, afectivitat i el pas del temps.
Ací estic veient la tele enrotllat en esta manteta. No vull desfer-me'n d'ella perquè sempre ha vingut amb mi a caçar i, ja saps, bandera vella, honra de capità.
Lloc: Benidorm.
Diccionari de Benidorm - Alemany Barceló, Bàrbara (2003): Diccionari de Benidorm «Bandera (Bandera vella, honra de capità) - http://www.diccionaridebenidorm.org/entrada/158/bandera-bandera-vella-honra-de-capita». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 121», p. 25. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Vell». Web.
Equivalent en francès: Vieux drapeau, honneur de capitaine.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La guerra i la pau / La guerre et la paix», p. 370. Robert Morel Editeur.
En referència a la gran experiència d'alguns comandants.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.7. La navegació. La parella», p. 108. Edicions del Bullent.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «221 - Bandera vella, honra de capità», p. 221. Blogger.
Es diu per justificar l'ús de coses velles. En italià diuen «Bandiera vecchia fa onore al capitano».
Equivalent en castellà: Bandera vieja, honra a quienes la llevan.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. i) Vàries», p. 28. Editorial Acebo.
Es diu per justificar l'ús de coses velles (D.).
Equivalent en castellà: Bandera vieja, honra a quienes la llevan.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «318 Bandera», p. 55. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 272. Editorial Antinea.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 77. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Cadaqués.
Sala i Brusés, Ernesta (1994): El vocabulari de Cadaqués «Es ditxos de Cadaqués», p. 137. Parsifal Edicions.
La bandera que s'hissava en un veler el primer dia que aquest sortia, llest per navegar, de la drassana, i formava part de la nau fins el darrer dia. Conservar-la, després de tràngols i batalles, era motiu d'orgull pel capità i la tripulació, i de lluïment merescut davant d'altres naus.
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Consells i sentències… Patrons», p. 90. Editorial Noray.

Bandera vella, honra de patró

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1029. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Sobre timoners i patrons». Web.
Sàlvia (2010): Poesia infantil i juvenil «Dites populars y refranys de mariners: solcant el mar del folklore popular». Web.

Bandera vea honra de capità

4 fonts, 2007.
Dita pescadora.
Lloc: Mancor.
Abrines Reynes, Joan (2021): Cultura popular mallorquina «Refranys». Web.
Dita pescadora.
Lloc: Mancor.
Abrines Reynes, Joan (2020): Cultura popular mallorquina «Refranys mallorquins - http://glosesidits.byethost7.com/dits.html». Web.
Dita pescadora.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Dita pescadora.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

Bandera veia, honra de capità

3 fonts, 1984.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (1999): Revista Bellpuig, 605 «Refranyer popular», p. 37. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. B», p. 23. Consell de Mallorca.
Fer feina sempre a un mateix lloc, és senyal d'honradesa.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Marina», p. 228. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Bandera vea, / honra de capità

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXV.- Marina», p. 309. Institut Menorquí d'Estudis.

Bandera vella / honra de capità

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bandera», p. 47. Edicions Polígrafa.

Bandera vella enreda capità

1 font, 2018.
La tradició, els costums antics són capaços de commoure els esperits.
Aquesta buldrafa és molt antiga: bandera vella enreda capità.
Sinònim: Bandera vella, honra de capità.
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc (2018): Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll) «Modismes, frases fetes i altres florafulles. Bandera», p. 182. Institut Menorquí d'Estudis.

Bandera vella honra a qui la porta

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «B», p. 29. Ajuntament d'Alzira.

Bandera vella honra de capità

1 font, 1932.
Per a conhonestar el vestir roba vella o desastrada.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno IV (Julio-Agosto de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). B», p. 358. Societat Castellonenca de Cultura.

Bandera vella, honra de capitá

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 33. Editorial Arte y Letras.

Bandera vella, honra de capità (o de patró)

1 font, 1999.
Se suposa que s'ha portat en moltes campanyes.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 556. Edicions 62.

Bandera vella, honra de patró/capità

1 font, 2011.
La vellúria o antigor de determinats elements denoten que en cap moment no hi ha hagut motiu per a reposar-les.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 193. Web.