Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Cap de trons

76 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1890.

Cap de trons

36 fonts, 1918.
Eixelebrat.
Arús Gorina, Salut (2021): «https://twitter.com/salutarus/status/1461279788253995012». Twitter.
Per als poc seriosos, esbojarrats o que no hi toquen, en tenim un reguitzell: baliga-balaga, tararot, cap de pardals, cap de trons, calavera, tocacampanes, barliqui-barloqui, tocat de l'ala, tocat del bolet, xitxarel·lo.
Badia i Pujol, Jordi (2021). Vilaweb.
Informals i eixelebrats.
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://twitter.com/jbadia16/status/1752457913107665012». Twitter.
Equivalent en castellà: Cabeza de chorlito, despistado.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 53. Editorial Pòrtic.
Aquells individus un xic esvalotats i eixelebrats.
Sinònim: Cap calent.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Seny, memòria i enteniment», p. 310. Editorial Gregal.
En definitiva, es pot ser un cap de trons (persona irreflexiva i eixelebrada), de propina, un tronera i, a més a més, fer tronar i ploure.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Seny, memòria i enteniment», p. 311. Editorial Gregal.
Britx (2020): «https://twitter.com/Britx_0/status/1219407252597198849». Twitter.
Cabacés, Roser (2020): «https://twitter.com/roser_cabaces/status/1243471761125015553». Twitter.
─Cap de trons! Parlo de quan no n'hi havia, de neveres.
Carbó, Joaquim (1995): L'home dels nassos «Juny», p. 73. La Galera.
Carreres i Péra, Joan (2009): Diari de Girona.cat «Cap d'Any». Web.
Otro grupo de modismos plenamente usados en Gerona, si bien no tienen traducción literal en lengua castellana, no son exclusivamente gerundenses, sino propios también de otras regiones catalanas.
Font: DCVB.
Casellas Casademont, Félix (1958): «Modismos gerundenses (aportación a un estudio del habla local) - http://www.revistadegirona.cat/recursos/1958/0005_061.pdf», p. 62. Revista de Girona.
Sac de renecs.
Els Ximplets (2022): Dessuadores amb caputxa «Sac de renecs - https://elsximplets.cat/dites/883-renecs-x-dessuadora-amb-caputxa-unisex-8372524715961.html». Web.
Expressió usada per a referir-se a una persona sense seny, que no ha arribat a l'estat de maduresa mental / no tenir seny.
Té exàmens i en lloc de concentrar-se a estudiar només pensa a sortir amb els amics, és un cap de trons.
Sinònim: Cap boig, cap verd, cap buit, cap desgavellat, cap fluix, cap lleuger, ésser un mal cap (algú).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desassenyat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
[Ésser] eixelebrat / expressió usada per a referir-se a algú que obra sense reflexió.
No vull confiar-li cap tasca compromesa perquè és un cap de trons i no se sap mai com actuarà.
Sinònim: Cap de pardals, cap verd, cap calent, boig com una cabra, ésser de la flamarada, cap de fer petar brases, baliga-balaga, cap xarbot, cap boig, cap desgavellat, cap fluix, ésser un mal cap (algú).
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Eixelebrat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Lleuger / molt frívol o carregat d'il·lusions, poc estable en les seves opinions, els seus gustos, etc.
És un cap de trons, té la dona malalta i ell només té ganes de sortir / No siguis un cap de trons: si t'has compromès a defensar una opció, no te'n desdiguis.
Sinònim: Cap boig, cap verd, cap de pardals, cap calent, cap desgavellat, cap fluix.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Frívol». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: V. Carallot [caraiot] d'en Pampa.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Carallot [caraiot] d'en Pampa», p. 57. Editorial Pòrtic.
De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0012 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362383». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Esbojarrat.
Freixa, Gabriel (2015): Atzucac «Els millors insults en català: a blasfemar! - http://atzucac.cat/insultem-i-blasfemem-pero-en-catala/». Web.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Gamba amb samarreta (2019): «https://twitter.com/datilindepe/status/1125053583978827776». Twitter.
Eixelebrat, lleuger, sense seny.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Home informal, de poca serietat.
Lloc: Bagà.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap de trons», p. 169. Edicions Polígrafa.
Persona sense res al cap.
Lloc: Cervera.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «II.1.- Cos serrà - cos urbà», p. 75. Edicions de la Magrana.
[...] i per acabar-ho d'arranjar, tararots caps de trons, ja que n'hi ha més que un foc no cremaria.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «I. Com ens hem vist. 3. La continuïtat», p. 39. Editorial Pòrtic.
Era tan cap de trons que tot s'ho prenia com un atac personal.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 33. Llibres de l'Index, S.A..
Locucions populars.
Era tan cap de trons que tot s'ho prenia com un atac personal.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Del programa de l'Oriol Camps a Catalunya Ràdio.
Oral / Riudor, Núria (1997): «coses del cos». Font oral.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Ortega, Isabel (2019): «https://twitter.com/IsabelO35504209/status/1125121034364116995». Twitter.
Sinònim: Veg. Cap boig.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Cap». Editorial Barcanova.
Sinònim: Veg. Cap boig.
Lloc: Es diu en català oriental.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Beneit.
Sinònim: Cap boig (o cap calent, o cap de pardals, o desgavellat, o fluix, o lleuger, o verd).
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cap m.», p. 82. Edicions 62.
Eixelebrat.
Sinònim: Cap boig (o cap calent, o cap de pardals, o desgavellat, o fluix, o lleuger, o verd).
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cap m.», p. 82. Edicions 62.
Eixelebrat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte a la responsabilitat», p. 19. Edicions 62.
I aquest cap de trons que porta ferros grapats a les orelles.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Qui dispararà primer? - I», p. 56. Edicions Proa.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. C», p. 15. Amics de Tous.
Virgili i Ortiga, JM (2020): «https://twitter.com/Virgili7/status/1243896657303023617». Twitter.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Ser un cap de trons

18 fonts, 1978.
Sinònim: v. Ser un cap calent.
Equivalent en castellà: Ser una cabeza de chorlito.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 78. Edicions 62.
Albert (2020): «https://twitter.com/albcassim/status/1223118165678247936». Twitter.
Havia fet unes cures que si així com era un cap de trons hagués estat més assentat i no hagués fumat ni begut tant, perquè allò era un colador de vi, hauria pogut ésser ric de tant com havia guanyat.
Amades i Gelats, Joan (1978): L'escudella. La pipa «L'entrevista», p. 203. Editorial Selecta-Catalonia.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «DITES DE TOT ARREU SENTIDES A DIR A CADAQUES», p. 61. Editorial Joventut.
Sinònim: Cap verd.
Curs nivell C de català (1993): «Frases fetes». Apunts curs nivell C català.
Equivalent en castellà: Ser una cabeza de chorlito.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 271. Editorial Diàfora.
Equivalent en castellà: Ser un tarambana.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 43. Editorial Diàfora.
Algú poc seriós, que actua esbojarradament.
Lloc: Solsonès.
Divins, Pep; Davins, Mon (2013): Rescatant les paraules d'una analfabeta - El valor d'un llegat dins la tradició oral «Taula 3. Un cistell de metàfores», p. 128. Autoedició.
El Serpent de Manlleu (2021): «https://twitter.com/Capdefrare/status/1461376004233080834». Twitter.
Sinònim: V. Ser un benaventurat.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «558», p. 163. Garsineu Edicions.
Ser eixelebrat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Gili i Serret, Ventura (1996): Lo Floc, 150 «Coses de l'idioma - De cap a peus - https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/309951/399934», p. 8. Lo Floc.
Era un cap de trons: no se li podia fer cap cas, perquè feia el que havia dit que no faria.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 302. Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Sinònim: Ser un cap desballestat.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 57. Editorial Claret.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Refranyer de Puigbò (2018): Refranyer de Puigbò «Diferència». Blogger.
Què dius, cap de trons?
Rendé i Masdéu, Joan (1995): Avui «Enraonar. Lo Raier del Manzanares», p. 32. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.6. Adjectives, qualificadores», p. 30. Web.

Ésser un cap de trons

10 fonts, 1949.
No tenir seny, ésser eixelebrat, lleuger.
Sinònim: Ésser un cap boig | Ésser un cap calent | Ésser un cap d'estornell | Ésser un cap de pardals | Ésser un cap desgavellat | Ésser un cap fluix | Ésser un cap lleuger | Ésser un cap verd.
Font: DIEC s. v. «cap».
Badia i Pujol, Jordi (2024): «https://twitter.com/jbadia16/status/1752817709518078097». Twitter.
Ésser eixelebrat, desproveït de seny.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 42. L'Avui / El Punt Avui.
Ésser eixelebrat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 212. Editorial Millà.
Una mica boig.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cap», p. 25. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 175. Universitat Miguel Hernández.
Ésser eixelebrat.
Ésser un descabestrat, ésser un esburbat, ésser un desbaratat, ésser un estordit, ésser un tabalot, ésser un tabal, ésser un tararot, ésser un boig, ésser un forassenyat, ésser com una cabra, ésser de la flamarada, ésser un cap de fer petar brases.
Sinònim: Ésser un baliga-balaga, ésser un cap de pardals, ésser un cap verd, ésser un cap calent, ésser un tocatimbals, ésser un arrauxat, ésser un insensat, ésser un esbojarrat, ésser un exaltat, ésser un irreflexiu, ésser voluble, ésser un saltabarrancs,.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 119. Edicions 62.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cap», p. 895. Editorial Selecta-Catalonia.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 35. Editorial Miguel A. Salvatella.

Cap de trons!

3 fonts, 2008.
Exclamacions recollides a casa.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
«Sí, però ja l'has fotut, cap de trons!».
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol XI. Poca feina es pot fer», p. 174. Editorial Fonoll.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Cap-de-trons!

1 font, 2024.
Insults homologats. De: Joanot.
Xavier (2024): «https://twitter.com/Xavier98128322/status/1752602131113156612». Twitter.

Capdetrons

1 font, 2019.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Montarmat, Miquel (2019): «https://twitter.com/montarmat/status/1126535178531299328». Twitter.

Es un cap de trons

1 font, 1890.
Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos que venen de sabis y de gent de carrera. De físichs y metereólogos», p. 188. Revista La Esquella de la Torratxa.

És un cap de trons i pedregada

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

No siguis tan cap de trons!

1 font, 2014.
Quan ha d'insultar algú.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLIII. Les exclamacions de casa», p. 169. Llibres de l'Index, S.A..

Quin cap de trons!

1 font, 2023.
De: Pàmies i Riudor, Víctor.
Font: En cap cap cap (2012).
Badia i Pujol, Jordi (2023): «https://twitter.com/jbadia16/status/1724191659540316447». Twitter.

Un cap de trons

1 font, 1979.
Frases fetes difícils de traduir al castellà al peu de la lletra.
Millà i Reig, Lluís (1979): El català mare de totes les llengües (humorada fonètica) «Traduccions al peu de la lletra», p. 8. Editorial Millà.

Cap de tons

1 font, 1997.