Paremiologia catalana comparada digital

Caure-li la bava

44 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1767.

Caure la bava

9 fonts, 1979.
Estar ple de satisfacció.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Caure», p. 126. Editorial Moll.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2003): Vocabulari de boca «Frases fetes, expressions», p. 131. Autoedició.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Casanova i Giner, Baltasar; Bertomeu i Fornós, Agustí (2011): Vocabulari de boca. Una aproximació a la parla del Delta «Frases fetes», p. 242. Autoedició.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 125. Universitat Autònoma de Barcelona.
Complaure's en la consideració d'alguna cosa.
Quan veu la seua filla sli cau la bava.
Sinònim: Estar més ample/a que llarg/a, estar tou/tova | No cabre per eixa porta.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 31. Diputació de Castelló.
Algú que sent gran complaença.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Caure (o no), caiguda», p. 29. Editorial Millà.
Complaure's en la consideració de quelcom.
Sinònim: Embadalir-se, gratular-se, gaubar-se, extasiar-se, estar tou, estar satisfet, complaure's | Veg. tb. Posar-se tou.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «C», p. 53. Edicions 62.
Manifestar satisfacció.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Expressió de les emocions», p. 33. Edicions 62.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 114. Onada Edicions.

Caure-li la bava

9 fonts, 1767.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Sentir gran satisfacció veient o sentint alguna cosa.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De la cara, de la boca, del menjar i del beure. La boca. Xuliva, babaies, escopinades, gargaixos i capellans», p. 162. Editorial Gregal.
Sinònim: Estar més content que un gos amb un os (o més alegre que unes pasqües, o més content que un esvaït a punt de seure a taula, o més content que un gall tip de farnat [o farnac], o més content que un gínjol).
Equivalent en castellà: Caérsele la baba.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «213», p. 68. Garsineu Edicions.
Daçò li caía la baba á la giquela y sen anaba pel descuit sense sentirso.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 23. Librerías París-Valencia.
Ens queia la bava a tants com érem.
Lloc: Mequinensa.
Moncada i Estruga, Jesús (1981): Històries de la mà esquerra «La sirena del Baix Cinca», p. 80. Edicions de la Magrana.
A n' el Sent Bandurria li cau la bava de satisfet.
Peña i Nicolau, Pere d'Alcàntara (Pep d'Aubenya) (1880): La Ilustració catalana (30-9-1880), núm. 9 «El capellá moro de la llonja», p. 71. Revista La Ilustració Catalana.
No es mou per res, no vol prendre les sopes. Li cau la bava.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «La novel·la de l'hora violeta. 1958», p. 101. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. C», p. 26. Edicions Víctor.
La gent fa bona cara allà, tenen la cara llustrosa, no repapiegen i no se n'hi veuen d'aquells que sempre els hi cau la bava perquè estan drogats, que jo sé que a les residències els empapussen de pastilles perquè es passin el dia clapant.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Escriuré una carta als meus amics», p. 290. Edicions Proa.
Que ens caigui la bava i pensem que a aquesta criatura li ha tocat la rifa.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Qui dispararà primer? - I», p. 61. Edicions Proa.

Caure la bava (a algú)

3 fonts, 1995.
La Maria se l'escoltava amb delectació, i gairebé li queia la bava.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 89. Columna Edicions.
T'ho confesso: contemplant la Senda em cau la bava.
Camps, Jaume (1995): Avui «Política. Elisenda, t'estimo», p. 12. L'Avui / El Punt Avui.
Delit que se sent en veure algú o alguna cosa.
Sempre que veu la seua neta li cau la bava.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Caure», p. 111. Llibres de l'Index, S.A.

Caure-li (a algú) la bava

2 fonts, 2006.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Caure-li la bava a algú

2 fonts, 1995.
Quan, durant aquelles inacabables guerres, passaven els soldats del rei i s'hostatjaven a les cases, li queia la bava contemplant-se'ls.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 142. Columna Edicions.
Manifestar-se-li la cara gran satisfacció.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «B», p. 23. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Caure (a algú) la bava

1 font, 1997.
Agradar-li molt alguna cosa.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Caure tr.», p. 95. Edicions 62.

Caure la bava [a algú]

1 font, 2008.
Estar ple de satisfacció.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Caure sa bava

1 font, 2008.
Estar molt content per qualque tret.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.2. Actes fisiològics. Dites», p. 341. Editorial Moll.

Caure-li la bava (a algú)

1 font, 2004.
Complaure's en la consideració de quelcom / sentir una gran complaença veient o sentint alguna cosa.
En veure la seva filla acabada de néixer li queia la bava / Mentre mirava l'exposició li queia la bava.
Font: * / R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Complaure's». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Complaure's en la consideració de quelcom / sentir una gran complaença veient o sentint alguna cosa.
Quan mira els seus néts li cau la bava; n'està joiós.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Content». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Caure-li la bava [a algú]

1 font, 2008.
Sentir una gran complaença veient o sentint alguna cosa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Caure-li sa bava

1 font, 1984.
Voler una cosa amb gran desig.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. C. Conjugacions vàries», p. 30. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Caure-se'ns la baba

1 font, 1994.
Quan veure que ens cau la baba si podem brandar una senyera i sentir una paraula del rei en català.
Terricabras, Josep-Maria (1994): Avui «Diàleg. Som una noció», p. 17. L'Avui / El Punt Avui.

Caure'ls la bava

1 font, 1995.
A la immensa majoria dels meus compatriotes els importa un rave l'idioma propi, millor dit, els cau la bava de somiar que de la nit al dia el valencià poguera desaperèixer del mapa quotidià.
Mora, Ignasi (1995): Avui «Diàleg. Llengües agonitzants», p. C1. L'Avui / El Punt Avui.

Caureli la baba

1 font, 1875.
Un dia l'autor del refran devia veure un pillet vestit de senyor, donantse molt tó, parlant de milions y de grans empreses: los pipiolis l'escoltavan cayéntloshi la baba.
P. K. (1875): La Campana de Gràcia, Any 6, núm. 254 (7 de març, 1875): p2 «Refrans», p. 2. Revista La Campana de Gràcia.

Cáurer la baba

1 font, 1803.
F. met. ab que s'exprèssa èl gust que s' té en véurer èl primòr, ab que fa ó diu alguna cosa la persona ab quí s' té interes.
Equivalent en castellà: Caérsele a uno la baba.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Baba», p. 79.
F. met. ab que s'exprèssa èl gust que s' té en véurer èl primòr, ab que fa ó diu alguna cosa la persona ab quí s' té interes.
Equivalent en llatí: Summam voluptatem capere, prententare gaudia pectus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Baba», p. 79.
F. met.
Sinònim: V. Baba.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cáurer», p. 140.

Cáurerli la baba á algú

1 font, 1839.
Fr. met. y fam. ab que s'exprèssa lo gran gust que algú tè en véurer lo primòr ab que fa ó diu alguna cosa la persòna de sòn carinyo.
Equivalent en castellà: Caérsele la baba á alguno.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Baba», p. 235. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. ab que s'exprèssa lo gran gust que algú tè en véurer lo primòr ab que fa ó diu alguna cosa la persòna de sòn carinyo.
Equivalent en francès: S'extasier à la vue de quelque chose ou en entendant quelque chose.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Baba», p. 235. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. ab que s'exprèssa lo gran gust que algú tè en véurer lo primòr ab que fa ó diu alguna cosa la persòna de sòn carinyo.
Equivalent en italià: Provar sommo piacere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Baba», p. 235. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. ab que s'exprèssa lo gran gust que algú tè en véurer lo primòr ab que fa ó diu alguna cosa la persòna de sòn carinyo.
Equivalent en llatí: Suspensa ora tenere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Baba», p. 235. Impremta de Josep Torner.

Està que li cau la bava

1 font, 1989.
Per altres, la vida és un camí de roses. Es queden ben pagats.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «X. Relacionats amb diners, comptes, posseir, donar, furtar… I les mans», p. 94. Autoedició.