Paremiologia catalana comparada digital

Déu dona el mal i el remei cabal

34 recurrències en 21 variants. Primera citació: 1736.

Déu dóna el mal i el remei cabal

6 fonts, 1951.
Aquesta és la seva voluntat.
Sinònim: Déu, qui dóna la llaga, dóna la medicina | Déu dóna la nafra i Déu dóna la medicina.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 262. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1082. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 380», p. 538. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 284. Edicions 62.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 106. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Malalties i remeis», p. 138. J. Huguet Pascual, editor.

Déu dóna el mal i la medecina

2 fonts, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 8. Anubar Ediciones.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 106. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Déu dóna la plaga i la medecina

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Medicina», p. 253. Universitat Miguel Hernández.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 106. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Deu dona 'l mal, y'l remèy cabal

1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Dios que da la llaga, da la medicina.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 451. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent: Rus: Lo que Deu ha mullat, ho pòt assecar.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 452. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: La lanza de Aquiles (Telefo), que hiere y cura.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 452. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Quae Deus inflixit vulnera saeva levat.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 452. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Quia ipse vulnerat, et medetur; percutit, et manus ejus sanabunt (Jòb).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 452. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Saepe premente Deo, fert Deus alter opem.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 452. Centre Excursionista de Catalunya.

Déu dóna el mal i el remei

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Això que sembla, que ens volen fer creure…», p. 40. Editorial l'Esquer.

Déu dóna el mal i el remei a cabal

1 font, 2003.
Sinònim: Déu dóna el mal i el remei que cal.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els remeis», p. 40. Pagès Editors.

Deu dona el mal i el remei cabal

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mal / Dolor / Malalt», p. 232. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.9. Terapèutica. Remeis morals (Paciència, consell, companyia, religió, alegria)», p. 259. Universitat Miguel Hernández.

Déu dóna el mal i el remei que cal

1 font, 2003.
Sinònim: Déu dóna el mal i el remei a cabal.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els remeis», p. 40. Pagès Editors.

Déu dona el mal i la medicina

1 font, 1989.
El mirar amunt, el dependre de factors climàtics no controlables i totalment imprevisibles, afavoreix la religiositat de l'home del camp; diverses són les mencions a Deu.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «IV. Del món religiós», p. 38. Autoedició.

Déu dóna el mal i la medicina

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Déu», p. 143. J. Huguet Pascual, editor.

Deu dona el mal i tambe la medicina

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «D», p. 47. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Deu dona el mal y el remey cabal

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 62. Editorial Arte y Letras.

Déu dóna el mal, i el remei cabal

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Déu», p. 142. J. Huguet Pascual, editor.

Déu dona el mal, i el remei cabal

1 font, 2007.
Torracollons (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

Déu dóna la nafra i Déu dóna la medecina

1 font, 1999.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del totpoderós». Web.

Déu dóna la plaga i la medicina

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 383», p. 541. Columna Edicions.

Déu dóna la plaga, y la medicina

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 52. Librerías París-Valencia.

Déu dóna sa malaltia i dóna sa medecina

1 font, 1993.
Vol dir que la Divina Providència no envia a l'home treballs superiors a les seves forces per resistir-los (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «905 Déu», p. 131. Institut Menorquí d'Estudis.

Déu dóna sa malaltia i sa medicina

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malaltia», p. 43. Edicions Polígrafa.

Deu dona sa malaltia, i dona sa medecina

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 310. Institut Menorquí d'Estudis.

Déu dóna sa malaltia, i dóna sa medecina

1 font, 1984.
Tot està subjecte a Déu.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 232. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.