Paremiologia catalana comparada digital

Dones i ases, perdició de cases

53 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1883.

Dones i ases, perdició de cases

10 fonts, 1926.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1128. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1193. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 34. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 31 (1 d'agost de 1927) «Refraner. XXII. II. La dona», p. 179. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Font: P.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 126. La paraula cristiana.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 91. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Descarrega Benaiges, Josep (2018): Memòries del nostre poble. Des del cor, als paülsencs. Sóc el Josep del Valent «4. Refranyer popular de la tradició oral», p. 144. Autoedició.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1671», p. 850. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Equivalent en francès: Femmes et ânes, ruine des maisons.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les dones / Les femmes», p. 30. Robert Morel Editeur.
Els compara irònicament.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 199. Edicions 62.

Dones i ases, perden les cases

7 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 108. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Generalment s'acusa la muller de gastar més diners dels que hi ha i d'enfonsar l'economia familiar.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 75. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Ases, matxos i mules», p. 114. Editorial Millà.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 31. Editorial Millà.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.

Dones i ases perden les cases

6 fonts, 1987.
Indica que la caparrudesa, la manca de diàleg no du a res bo.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.7. Homes i dones. Refranys», p. 438. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VI. La dona i l'home. La dona», p. 46. Pagès Editors.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 23. Editorial Millà.
Els compara irònicament.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 199. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 63. Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 46. Seuba Edicions.

Rucs i dones, perdició d'homes

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1203. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 111. Garsineu Edicions.
Les cabuderies dels burros fan renegar i blasfemar, i la naturalesa femenina fa que molts perden el cap.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 75. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 455. Edicions 62.

Vi, dones i cartes, perdició de cases

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del joc», p. 1169. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Bages.
Estruch Subirana, Maria (2008): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages «Annex del qüestionari: repertori de dites, refranys, locucions, frases fetes», p. 83. Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El beure», p. 341. Edicions 62.

Dones i ases, perdició de les cases

2 fonts, 1987.
Però, a més a més, els animals objecte de la compració sempre ho són per les seves característiques negatives, que es traspassen naturalment a les dones. Usualment, es tracta de mules i ases, entre d'altres.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Com són les dones? Xerraires, mentideres, dolentes i perilloses», p. 29. Consell Insular de Menorca.
Comparació dona/ruc.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Bèsties de peu rodó. Ruc, somera», p. 124. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Dones i cartes, perdició de cases

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del joc», p. 1169. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. La dona», p. 199. Edicions 62.

Rucs i homes, perdició de dones

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1203. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 455. Edicions 62.

Ases i dones, perdició de cases

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1106. Editorial Selecta-Catalonia.

Donas y ases perdició de casas

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «2. Aforismes referents al amor y al matrimoni», p. 13. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Dones i asens, perdició de cases

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Matrimoni», p. 24. Impremta Catalònia.

Dones i ases, / perdició de cases

1 font, 1937.
Tornant a les comparacions del ruc amb les dones, hem de dir que sovinteja.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 54 (Any II, 6-febrer-1937) «Folklore de la pagesia. Ruc, somera», p. 183. Revista Curiositats de Catalunya.

Dones i ases, / perdició de les cases

1 font, 1966.
Lloc: Guimerà.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Ase», p. 320. Edicions Polígrafa.

Dònes y ases, / perdició de cases

1 font, 1910.
Aquestos aforismes no tenen altre sentit que el recte.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase. Aforismes», p. 34. L'Avenç.

Dones y ases, perdició de cases

1 font, 1900.
Ab mes rahó podria dir: dones y ases, perdició d'algunes cases.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 40. Editorial Rourich.

Dones, ases i cartes, perden les millors cases

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La dona», p. 21. Garsineu Edicions.

Les dones i els ases / són la perdició de les cases

1 font, 1968.
Això és una reminiscència salvatge.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dona», p. 219. Edicions Polígrafa.

Les dones i els ases, perdició de les cases

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 25. Editorial Millà.

Rucs i dones, perdició de les cases

1 font, 1992.
Sinònim: Dones i ases, perdició de cases.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 741. Columna Edicions.

Rucs, dones i cordes d'espart, perdició d'ànima

1 font, 1992.
Sinònim: Qui amb dones va i burros mena, tot el camí va amb pena.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 1002», p. 740. Columna Edicions.