Paremiologia catalana comparada digital

Dues filles i una mare, tres dimonis per a un pare

42 recurrències en 22 variants. Primera citació: 1913.

Dues filles i una mare, tres dimonis per un pare

7 fonts, 1985.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «5. Qui tira pedretes, tira amoretes», p. 63. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.
Lloc: Begues (Baix Llobregat).
Viñas i Pascual, Roser (2007): Rodolins beguetans (L'Eixarmada, 10 — Juliol 2008 —Centre d'Estudis Beguetans) «Selecció de rodolins, recollits per la Sra. Roser Viñas i Pascual, i compilats al mes d'abril del 2007». Centre d'Estudis Beguetans.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Dones, matrimoni i amor», p. 100. Museu Arxiu de Sentmenat.

Dues filles i una mare, tres dimonis per a un pare

6 fonts, 1989.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Les discussions entre sexes són cosa normal perquè cada u veu les coses d'una manera, però quan hi ha moltes dones en una casa, els arguments del pare queden en minoria.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 550. Web.
Oral / Records Rajoles (1994). Font oral.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 51. Web.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Vida familiar. Família», p. 175. Institut Francesc Ribalta.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 110. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Dos filles i una mare, tres dimonis per a un pare

4 fonts, 1934.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 12. Autoedició.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 9. Anubar Ediciones.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Manollet de refrans recullits directament de llavis del poble tortosí. De les dones», p. 155. Impremta Querol, Tortosa.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Dels casaments», p. 60. Web.

Dos filles i la mare, tres dimonis per al pare

2 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «D», p. 49. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Refrans relatius a la dona.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Prolec de Mariví Ferrandis i Olmos», p. 13. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Dos filles i una mare, tres dimonis per al pare

2 fonts, 1987.
En contades ocasions apareixen altres membres familiars.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «I. Especialment referits a persones», p. 14. Autoedició.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La família i les relacions familiars», p. 162. Editorial l'Esquer.

Dues dones en una casa són un infern; quan n'hi ha tres el diable hi és

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 34. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 257. Edicions 62.

Dues filles i una mare tres dimonis per un pare

2 fonts, 2010.
Refranys catalans poc coneguts.
Maite (2022): «https://twitter.com/tessa7_p/status/1486340938792378368». Twitter.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Dues filles i una mare, pobre pare

2 fonts, 1984.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Gimeno Vidal, Antoni (1984): Correu. Autoedició.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Gimeno, Antoni (1984): «Les feines al bosc» «Refranys». Ajuntament de Sant Feliu de Codines.

Dues filles i una mare: / tres diables per al pare!

2 fonts, 2008.
De: Alumnes de 8è del Col·legi Públic Gil Cristià.
Lloc: La Selva del Camp.
Font: La Selva popular i tradicional: refranys, endevinalles, cançons del tió, remeis, oracions remeieres. (Sant Jordi, 1981).
Ajuntament de la Selva del Camp (2024): Ajuntament de la Selva del Camp «Refranys. Refranys referents a familiars - https://www.laselvadelcamp.org/pagina/refranys». Web.
(2008): L'Estel «Refranys referents a familiars», p. 27. Revista L'Estel.

Amb dues dones la casa és un infern i si n'hi ha tres, el diable hi és

1 font, 1930.
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 54. Editorial Selecta-Catalonia.

Amb dues dones, la casa és un infern i si n'hi ha tres, el diable hi és

1 font, 2005.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Dos filles y una mare, tres dimonis pera un pare

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 287, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Dos filles, una mare, / tres dimonis per un pare

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Família», p. 57. Autoedició.

Dos fills i una mare, tres dimonis per un pare

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Dones», p. 121. J. Huguet Pascual, editor.

Dues dones en una casa són un infer; quan n'hi ha tres el diable hi és

1 font, 2004.
Tot això s'afirma des del punt de vista d'una societat tradicional, en la qual la religió és important i el dimoni és el mal per excel·lència, malgrat que de vegades es jugui amb la seva imatge en el marc de la irreverència popular.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Com són les dones? Xerraires, mentideres, dolentes i perilloses», p. 28. Consell Insular de Menorca.

Dues dones en una cosa són un infern; quan n'hi ha tres el diable hi és

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1192. Editorial Selecta-Catalonia.

Dues filles i una mare són tres dimonis per a un pare

1 font, 1970.
Avinguda amb les filles, és un veritable turment per a l'espòs.
Lloc: Oliana.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pare», p. 147. Edicions Polígrafa.

Dues filles i una mare, tres diables per a un pare

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VIII: La societat. 8.1. Homes i dones. 8.1.1. La misogínia», p. 216. Eixam Edicions.

Dues filles i una mare, tres dimonis per al pare

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Dues filles i una mare: tres dimonis per a un pare

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 219. Llibres de l'Index, S.A..

Dues filles per a una mare, tres dimonis per a un pare

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B10) Parèmies. g) De la dona i el casament», p. 26. Editorial Acebo.

Tres minyones i sa mare / quatre dimonis per son pare

1 font, 1969.
Si la mare té el cap lleuger, la filla també li tindrà. Al capdavall el que sofreix les resultes de tot això és el pare, pel qual la mare i les filles són el continuat turment.
Lloc: La Garriga.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mare I», p. 99. Edicions Polígrafa.