Paremiologia catalana comparada digital

Haver-hi moros a la costa

81 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1767.

Haver-hi moros a la costa

27 fonts, 1767.
Haver-hi perill o indicis d'una cosa imminent.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Moro, Mora Loc. g)». Editorial Moll.
Indica inoportunitat o inconveniència per a obtenir una cosa, l'existència de maror en un afer, que fa difícil la seva consecució. La conveniència de no parlar d'un afer, per haver-hi algun present que ens interessa que no se n'assabenti. Recorda quan la Mediterrània era plena de vaixells pirates.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 142. Editorial Selecta-Catalonia.
Indica inoportunitat o inconveniència per a obtenir una cosa, l'existència de maror en un afer, que fa difícil la seva consecució. La conveniència de no parlar d'un afer per haver-hi algun present que ens interessa que no se n'assabenti. Recorda el temps en què la Mediterrània era creuada per nombrosos vaixells pirates que feien desembarcs en les nostres costes, on es lliuraven al més desenfrenat pillatge (segueix a l'original).
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys i dites «Refranys i dites. Haver-hi moros a la costa», p. 41. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Hi ha moros a la costa.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.
De: Bohigas, Iu.
Lloc: Comarques Gironines.
Font: Revista la Farga, 273 i 274.
Bohigas Costabella, Miquel (2011): Iu Bohigas i Blanc. Mestre de català «Alguns trets característics del parlar de Girona - http://iubohigas.blogspot.com/2011/07/alguns-trets-caracteristics-del-parlar.html». Blogger.
Hi ha prop de nosaltres algú que no volem que s'assabenti de la nostra conversació.
Catalunya Ràdio (1994). Catalunya Ràdio.
Davant d'un perill imminent, diem encara que «hi ha moros a la costa», perquè de fet, ells han estat els nostres enemics més difels, els nostres rivals per excel·lència.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Primer grapat: Hi ha moros a la conca», p. 19. Edicions del Mall.
Haver-hi perill o indicis d'una cosa imminent.
Hi ha moros a la costa, millor que ens mantinguem refugiats en aquest amagatall fins que desaparegui el perill.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Perill». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Haver-hi testimonis que no convenen.
Ara no en parlem, hi ha moros a la costa; aquell fa semblant de treballar, però ens està escoltant / Calleu!, calleu! Em sembla que hi ha moros a la costa.
Sinònim: Haver-hi roba estesa, haver-hi paper blanc.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Testimoni». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
─Digues, Margaret, que hi ha moros a la costa?
Forster, E. M. (1910): Howards End «XXXVII», p. 273. L'Avui / El Punt Avui.
Perill o indicis d'una cosa imminent.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «M», p. 103. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Era este el nòstre Gimo que arribaba com les palmes de Ellch; y vent Mòros en la còsta, y que la barca fea aygua á son entendre.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 54. Librerías París-Valencia.
Ésser inoportú parlars d'alguna cosa per haver-hi alguna persona present que ens interessa que no se n'assabenti.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «LES FRASES FETES», p. 47. L'Avui / El Punt Avui.
Hi ha un perill imminent. Algú està sentint una cosa que no hauria d'estar sentint.
Sinònim: Hi ha roba estesa.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «La paraula «moro»: han guanyat els despectius i han perdut els neutrals?». Catalunya Ràdio.
Té l'origen en el s. XVII, quan els pirates moros d'Algèria feien incursions per terres de la Mediterrània. Com que aquestes excursions i robatoris eren freqüents, es van construir al llarg de tota la costa torres cegues, a les quqals es pujava amb una escala de corda que després es recollia. Són les torres de moros. Quan pujaven de nit encenien una foguerada i es cridava "Hi ha moros a la costa", amb crits i fumerades per estendre l'alarma ràpidament entre tota la població perquè es posaren a cobert.
Aquest senyal era contestat per la resta de torres de guaita. Quan veien algun vaixell corsari, n'encenien dues i també ho feien la resta de guardians. Així, quan arribaven els pirates a alguna població, els habitants ja estaven preparats per rebre l'atac.
Lillo, J. Miquel (2015): Origen frases fetes «Haver-hi moros a la costa». Blogger.
Quan es van adonar que una veïna els escoltava, van anar-se'n cap a una altra banda i van dir: «vigila, que hi ha moros a la costa».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 217. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Veg. Haver-hi roba estesa.
Equivalent en castellà: Haber moros en la costa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «moro». Editorial Barcanova.
Haver-hi testimonis que no convenen.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Moro -ra adj. i s.», p. 226. Edicions 62.
No esser massa confiats en les empreses sinó vigilar sempre (F.C.M.). Recorda el temps que els moros ens perjudicaven amb les seves incursions, saquejant i assassinant els qui s'hi resistien. Explicat amb més detall a l'original.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1881 Moros», p. 260. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: El Prat de Llobregat (Baix Llobregat).
Puigmalet, Joan (2013): Beca Jaume Codina de Recerca d'Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat «T. Calaix del sastre Mec», p. 76. Ajuntament del Prat de Llobregat.
Haver-hi testimonis que no convenen.
Sinònim: Haver-hi espies, haver-hi observadors, haver-hi roba estesa.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «H», p. 206. Edicions 62.
Oïdors no desitjats.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Conversa», p. 88. Edicions 62.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. H», p. 43. Edicions Víctor.
Si hi ha moros a la costa.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 75. Seuba Edicions.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «VI. Uns quants de no tan curts», p. 61. Autoedició.
Perill, testimoni. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Quan hi ha espies, tafaners, callar, perquè no es vol que algú s'assabenti del que es parla.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Frases fetes», p. 72. Tàndem Edicions.

Hi ha moros a la costa

14 fonts, 1910.
Refranys mariners relatius a la navegació.
Lloc: Peníscola.
Ayza i Roca, Alfred (1980): ««Refranys mariners»», p. 61. Revista Peñíscola.
Perill, l'enemic està a proa. Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Ayza Roca, Alfred (1981): El món mariner a Peníscola. Estudi lexicogràfic i de cultura popular «Modismes i refranys mariners. Relatius a la navegació».
No esser massa confiats en ses empreses, si no vigilar sempre.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVII.- Pobles (nacions, tèrres…). II. Forasters», p. 324. Institut Menorquí d'Estudis.
(La pàgina del llibre de text estava arrencada i no la vaig poder consultar).
Cassany i Riera, Lluís; López Ramón, J. (il·l.) (1999): Refranys catalans, p. 42. Susaeta Ediciones.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2347», p. 250. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. H», p. 39. Consell de Mallorca.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «La paraula «moro»: han guanyat els despectius i han perdut els neutrals?». Catalunya Ràdio.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 13. Autoedició.
Pareu compte, que hi ha algú que podria comprometre-us.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Costa», p. 45. Pagès Editors.
Pareu compte, que hi ha algú que podria comprometre-us.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Moro», p. 98. Pagès Editors.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Millan i Roca, Lluís (1996): La Ràpita en el temps «Dites, refranys mariners. Diversos», p. 338. Autoedició.
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Minguet i Itarte, Joana (1992): Dites, cobles i rondalles: «Lon» «C. Relacionats amb la vida quotidiana», p. 124. Servei Local de Català de Tortosa.
Hi ha persones properes que no interessa que sentin el que es diu.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
Aquest refrany, actualment el diem quan és convenient de no parlar d'un assumpte perquè hi ha algú present que ens interessa que no s'assabente (amb més detalls a l'original).
Villarrubia Juan, Josep (2005): Refranys amb història «http://www.aculliber.com/val/documentos/img_BBDD/467/Refranys%20amb%20HistЄria%20Els%20contes%202.pdf», p. 17. Editorial Frutos del Tiempo.

Quan hi ha moros a la costa, fes-te enllà

6 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «La mar i la seva gent». Correu electrònic.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del mar», p. 160. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Gentilicis», p. 477. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent», p. 29. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent». Web.

Veure moros a la costa

5 fonts, 1926.
Adonar-se del perill o creure que n'hi ha.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Moro, Mora Loc. h)». Editorial Moll.
Adonar-se del perill o creure que n'hi ha.
Va veure moros a la costa i no va voler moure's d'on era per por.
Sinònim: Veure's la pedregada a sobre.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Adonar-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Variant de l'anterior.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «M», p. 103. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Creure que hi ha perill.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. V. Conjugacions vàries», p. 139. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Adonar-se. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Haver-hi moros en la costa

3 fonts, 1987.
Haver-hi testimonis que no convenen.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Els atacs pirates foren una terrible amenaça per a les poblacions marítimes i per als navegants valencians especialment entre els segles XIV-XVI. Un problema que no començà a desparèixer definitivament fins a l'any 1830 en què França colonitzà Algèria i va aturar bona part de la pirateria nord-africana que encara persistia.
Font: Galiana 1776:66 | Martí y Gadea (1906:150 i 157.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.11. Els referents històrics», p. 142. Edicions del Bullent.
Sinònim: Haver-hi roba estesa.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions…», p. 146. Editorial l'Esquer.

Hi ha moros en la costa

3 fonts, 1920.
I com qui calla otorga; els de parlar no s'acaben… Les utilitzem a l'haver davant o prop persones, sobre tot xiquets, que no interessa que escolten allò que està xarrant-se.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XII. De parlar. L'orella. Sords i raons», p. 122. Autoedició.
Algú está espiant lo qu'es parle.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1920): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 1 (mayo de 1920) «Fraseología valenciana», p. 27. Societat Castellonenca de Cultura.
L'expr. ve dels temps en què la costa era víctima dels pirates. El crit era el senyal per posar-se alerta o arrecerar-se en lloc segur. Amb aquestes exprs. s'alerta de la presència de testimonis no desitjats.
Sinònim: Hi ha paper blanc | Hi ha roba estesa | Hi ha moros en campanya.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 134. Eixam Edicions.

Moros a la costa!

3 fonts, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «14. Ara li fan el mànec», p. 144. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Frase utilitzada quan s'estava en alguna situació un xic vompromesa i es veia venir algú que no interessava que veiés el que hom feia, Com a la primera frase, es refereix al temps en què els sarraïns assolaven la nostra costa, utilitxzada ara, però, en sentit figurat.
Lloc: El Masnou.
Muray Rubió, Joan Miquel (2005): Entre el pedigrí i l'estigma. Motius i noms populars del Masnou «Part III. Lèxic general i mariner. Lèxic mariner», p. 116. Editorial Davinci.
Pensem que la paraula «moro» es va estendre molt durant la guerra del Marroc, que Espanya sostingué amb les tribus del territori des de tot el segle XIX i fins a 1925. Es van fer tot d'acudits sobre els moros, que eren considerats gent molt endarrerida, brutal. Un insult era dir que algú semblava moro.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 6. Refranys sobre llocs», p. 22. Universitat de Lleida.

Haver moros en la costa

2 fonts, 1997.
Recomienda la precaución y la cautela.
Equivalent en castellà: Haber moros en la costa.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «M», p. 98. Comercial Denes, SL.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1795. Publicacions de la Universitat de València.

No hi ha moros a la costa

2 fonts, 1987.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 33. Setmanaris i Revistes, SL.
Modismos y frases hechas.
Equivalent en castellà: No hay moros en la costa.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 84». Autoedició.

«Cuidao», que hi ha moros en la costa

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «C», p. 42. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Haver-hi moros a la costa (cast.)

1 font, 2024.
Per exemple, no cal dir que hi ha moros a la costa si podem dir que hi ha roba estesa.
Sinònim: Haver-hi roba estesa.
Badia i Pujol, Jordi (2024): ««De vint-i-un botó o amb una sabata i una espardenya?: expressions de peces de roba» - https://www.vilaweb.cat/noticies/vint-i-un-boto-amb-una-sabata-i-una-espardenya-expressions-peces-roba/». Vilaweb.

Haver-hi moros a sa costa

1 font, 1999.
Haver-hi perill o indicis d'un perill imminent.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Perill», p. 76. Hora Nova.

Haver-hi moros en campanya

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1794. Publicacions de la Universitat de València.

Haver-hi moros en l'horta

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1795. Publicacions de la Universitat de València.

Haver-hi pirates a la costa

1 font, 1997.
Sinònim: Haver-hi moros a la costa.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Pirata m. o f.», p. 262. Edicions 62.

Hi ha moros a la conca

1 font, 1986.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Primer grapat: Hi ha moros a la conca», p. 15. Edicions del Mall.

Hi ha moros á la costa

1 font, 1913.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 281, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Hi ha moros a la costa!

1 font, 2004.
Que és vigilat.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Dites, comparances, exclamacions populars, locucions i frases fetes. H», p. 83. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Hi ha moros a LACOSTE

1 font, 1997.
Refranys estrafets. Una banda d'àrabs es dedica a falsificar polos de la marca del cocodril.
Capdevila i Plandiura, Carles (1997): Mentre hi ha Visa hi ha esperança «VI. Bon vent i marca nova». Web.

Hi han moros a la costa

1 font, 1961.
Senyal de perill.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «H», p. 40. Autoedició.

Moros a la costa

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 222. Editorial Millà.

Moros venen per la costa

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «M», p. 40. Real Academia de Historia.

Moros vénen per la costa

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. M», p. 153. Edicions Víctor.