Paremiologia catalana comparada digital

El pa de casa no satisfà

29 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1880.

El pa de casa no satisfà

9 fonts, 1910.
Signifiquen que els infants solen trobar més agradable el menjar de casa d'altri que el de la pròpia.
Sinònim: El pa de casa no fa | Pa de veïna és medecina | Pa del veinat, a formatge sap.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Pa Refr. ff)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1052. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Sinònim: El pa de la veïna és medecina | Tothom se'n cansa, de menjar pa blanc.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 61», p. 694. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Oposició entre el pa domèstic, fet a casa, i el que hom pot comprar a la fleca.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «El nostre pa de cada dia. Qualitats del pa», p. 125. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Equivalent en castellà: Ninguno se embriaga del vino de casa.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 225. Imp. de J. Horta.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 315. Edicions 62.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 31 (Any I, 29-agost-1936) «Aforismes i proverbis», p. 156. Revista Curiositats de Catalunya.

Pa de casa no satisfà

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1055. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Pa casolà no satisfà.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «III. L'habitatge. La casa», p. 28. Pagès Editors.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 325. Edicions 62.

El pa de casa, no satisfà

2 fonts, 1900.
També 's diu al revés.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VI. Aliments», p. 207. Centre Excursionista de Catalunya.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 122. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El pa de fora (o que no és de casa) sempre és més bo

2 fonts, 2007.
Sinònim: Els sants, si són de lluny, fan més miracles.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «E», p. 43. Edicions de 1984.
Sinònim: Mai cap sant no ha fet miracles a casa seva.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «346», p. 105. Garsineu Edicions.

Lo pá de casa no satisfá

2 fonts, 1891.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 154. Editorial Arte y Letras.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Blat. Aforismes», p. 41. Associació d'Excursions Catalana.

Lo pà de casa no satisfà

2 fonts, 1900.
Sinònim: Foch de casa no créma (o no scalfa).
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Matrimoni», p. 28. Impremta Catalònia.
Sinònim: La pà de la vehina és medecina.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «P», p. 72. Tarascó, Viladot & Cuesta.

El pa de casa no assacia

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La fam, el menjar i el beure i el que se'n segueix», p. 71. Editorial l'Esquer.

El pa de casa no fa

1 font, 1926.
Signifiquen que els infants solen trobar més agradable el menjar de casa d'altri que el de la pròpia.
Sinònim: El pa de casa no satisfà | Pa de veïna és medecina | Pa del veinat, a formatge sap.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Pa Refr. ff)». Editorial Moll.

El pá de casa no satisfá

1 font, 2021.
El pá de casa. 3-3-1912.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_434.jpg. Manuscrit.
El pá de casa. 9-5-1914 / 2-5-1916 / 28-5-1918 / 17-4-1920 / 4-5-1922.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_435.jpg. Manuscrit.

Lo pa de casa no satisfà

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pa», p. 68. Edicions Polígrafa.

Lo pa de casa no satisfá

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «Suplement», p. 53. Manuscrit.

Pa de casa no satisfá? / Donchs de millor no se 'n fá

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 97. Imprempta de Carlos Latrobe.