Paremiologia catalana comparada digital

En casa de dona rica, ella va a la processó i ell repica

25 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1885.

En casa de dona rica, ella mana i ella crida

4 fonts, 1926.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1109. Editorial Selecta-Catalonia.
Font: A.-C. R.-B. T.-A. P.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 128. La paraula cristiana.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1542», p. 807. Columna Edicions.
La riquesa fa la gent altiva i superba.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 269. Edicions 62.

A casa de dona rica, ella va a la processó i ell repica

3 fonts, 1950.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.
Equivalent en castellà: En la casa de la mujer rica, él calla y ella repica.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Instrumentos idiófonos. XXI. Campana. Refranes», p. 86. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Aquesta expressió feia referència que en els matrimonis de dona rica amb home pobre, ella sempre volia comandar.
Lloc: Menorca.
Rubio, Héctor (2024): Ara Balears «Mula i dona, garrot la fa bona: Deu dites masclistes de les Balears (afortunadament en desús)». Ara Llibres.

A casa de dona rica, ella va a sa porfessó i as mateix temps repica

2 fonts, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 2, abril 1944 «Refranero ibicenco», p. 29. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Quan la dona de la casa és rica, fa el que vol.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 61. Institut d'Estudis Eivissencs.

A casa de dona rica, ella va a sa processó, i, a's mateix temps, repica

2 fonts, 1999.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (1999): Revista Bellpuig, 598 «Refranyer popular», p. 27. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 17. Consell de Mallorca.

En casa de dona rica ell va a la processó i ella repica

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1187. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La casada», p. 20. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

A casa de dona rica, ella va a processó i as mateix temps repica

1 font, 2008.
Vol dir que tot ho fa la senyora de la casa. Tal volta es podria dir millor que es fa tot el que ella vol o mana.
Sinònim: A casa de dona rica, ella mana i ella crida.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.7. Homes i dones. Refranys», p. 435. Editorial Moll.

A casa de dona rica, ella va a sa procesó i ell repica

1 font, 2001.
La muller amb dot governa el marit. De: Horaci.
Equivalent en llatí: Dotata regit virum coniunx.
Font: Carm. 3.24.19.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «730». Enciclopèdia Catalana.

A casa de dona rica, ella va a sa processó i ell repica

1 font, 1993.
Vol dir que la muller rica predomina damunt el seu marit (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «610 Casa-I», p. 92. Institut Menorquí d'Estudis.

A casa de dona rica, ella va a sa processó, i ell repica

1 font, 1984.
Sa dona rica, predomina damunt s'homo.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dones», p. 194. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

A casa de dona rica, ella va a sa professó i as mateix temp repica

1 font, 2021.
Lloc: Eivissa.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys ibicencs», p. 1_10.jpg. Manuscrit.

A casa de dòna rica: / ella va a sa professo, / i éll, repica

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XIV.- Dones», p. 296. Institut Menorquí d'Estudis.

En casa de dona rica ella mana i ella crida

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

En casa de dona rica ella va a la processó i ell repica

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 269. Edicions 62.

En casa de dòna rica, ella mana i ella crida

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: En casa de mujer rica, ella manda y ella grita.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. E», p. 802. Antoni López, Editor.

En casa de dona rica, ella va a la processó i ell repica

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1109. Editorial Selecta-Catalonia.

En casa de dona rica, ella va a la professó i ell repica

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1543», p. 807. Columna Edicions.

En casa de dona rica, ella va á se professò y ell repica

1 font, 1885.
Equivalent en castellà: En casa mujer rica ella manda y ella grita.
Lloc: Menorca.
Benejam i Vives, Joan (1885): Vocabulario menorquin-castellano «Refranes menorquines con sus equivalentes castellanos», p. 167. Imprenta de Salvador Fábregues.