Es diu d'aquells qui desfan o deixen sense efecte allò en què abans han treballat.
Lloc: Illes Balears.
Loc. v. Reprén aquelles persones que fan la feina de pressa, tot advertint-los que la feina feta d'aquesta manera normalment ix malament i s'ha de tornar a fer. Jafà: Malnom o nom parlant creat a partir del joc de paraules amb l'adverbi «ja» i el present del verb «fer» («fa»), que té valor de futur immediat. Fa referència a una peculiaritat del caràcter i la manera d'actuar de la persona a la qual s'aplica.
Segons Amades, en Jafà era un vell mercader jueu que va simular que es convertia al cristianisme però no va deixar de practicar la religió judaica. Havia de fer els dos papers i desdir o desfer el que abans havia dit o fet (segueix a l'original).
Sinònim: Fer la feina d'en Jofà, qui fa i desfà | La feina d'en Marfà.
Equivalent en castellà: Tejer y destejer | La tela de Penélope | Enredadera, hilar y hoilar y nunca sacar más madeja.
Font: PCC.