Paremiologia catalana comparada digital

L'alegria dels pobres dura poca estona

35 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1928.

L'alegria a la casa del pobre no dura gaire

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1093. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 270. Edicions 62.

L'alegria dels pobres dura poca estona

3 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 741», p. 366. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 430. Edicions 62.

Durar poc l'alegria a la casa del pobre

2 fonts, 2010.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Carme Meix (2013): El bloc de la Carme «Dites gandesanes». Web.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.

L'alegria dura poc a la casa del pobre

2 fonts, 2009.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 8. Refranys sobre qualitats i sentiments de les persones». Llibres de l'Index, S.A.

L'alegria és breu a la casa del pobre

2 fonts, 2022.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «La una i anem de serenooos…, amb Enric Gomà». Catalunya Ràdio.
Gomà, Enric (2022): La tarda de Catalunya Ràdio «Repassem amb l'Enric Gomà la riquesa del català per parlar de…». Catalunya Ràdio.

L'alegria hi dura poc, a la casa dels pobres

2 fonts, 2007.
Adverteix que l'alegria que hi pot haver a la casa d'un pobre, aviat la hi estroncaran les necessitats de sempre.
Sinònim: Quan el goig és a la sala, la tristor puja l'escala.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «L», p. 66. Edicions de 1984.
També: Quan et penses que estaràs bé, els polls et piquen | Sortir carbassa | Tenir goig sense alegria | El que és bo per al fetge és dolent per a la melsa.
Sinònim: A la casa dels pobres, molts desenganys i poques alegries | El que es guanya en molts mercats, es perd en una fira | Home valent i bóta de bon vi, aviat fan la fi | No hi ha goig complet | Quan el goig és a la sala, la tristor puja l'escala.
Equivalent en castellà: Mi (o tu, o su) gozo en un pozo | Lo bueno dura poco | Lo que es bueno para el hígado es malo para el bazo.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «319», p. 97. Garsineu Edicions.

Poc dura la felicitat en casa del pobre

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Qui de normal viu en precari, qualsevol desgràcia l'afecta perquè no té possibles per posar-hi remei; per tant, si en algun moment li van bé les coses, serà una sort passatgera.
Sinònim: Similar: Les desgràcies no vénen mai soles.
Equivalent en castellà: Poco dura la felicidad en casa del pobre || Similar l'expressió: La ley de Jonás: al jodido, jódanlo más.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 339. Web.

Que poc dura l'alegria en la casa del pobre

2 fonts, 2008.
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Refranys sentits dir a Dénia», p. 65. Ajuntament de Dénia.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

A la casa del pobre que poc dura l'alegria

1 font, 2011.
Lloc: Bellvís.
Salvia, Ramon (2011): Carrilet, 212 (1/5/2011) «Refranys populars», p. 48. Revista Carrilet.

A la casa dels pobres, l'alegria no hi dura

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pobresa», p. 74. Pagès Editors.

L'alegria a casa dels pobres «dure» poc

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 82. Edicions Salòria.

L'alegria a casa dels pobres no dura gaire

1 font, 2014.
Sinònim: A casa dels pobres, l'alegria dura poc | L'alegria dels pobres dura poc.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 252. Llibres de l'Index, S.A.

L'alegria a la casa dels pobres dura poc

1 font, 2017.
La realitat és prou dramàtica en una casa que no va sobrada de recursos econòmics: poques alegries, molta feina a fer i també moltes angúnies i maldecaps.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 232. Salvat, S.A. de Ediciones.

L'alegria del pobre dura poca estona

1 font, 2008.
És alegria borrera.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Refranys», p. 390. Editorial Moll.

L'alegria dura poc a casa del pobre

1 font, 2011.
Llàstima que les monges bones les canviaven aviat de convent. L'alegria dura poc a casa del pobre.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Memòries d'un mentider sincer - 2. Malla», p. 219. Edicions Proa.

L'alegria dura poc en la casa del pobre

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 86. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

L'alegria és cosa que poc dura a casa del pobre

1 font, 1999.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.

L'alegria, a casa dels pobres, dura poc

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La pobresa», p. 72. Garsineu Edicions.

La alegria del trist, dura poch

1 font, 2021.
La alegria del. 30-7-1869.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_674.jpg. Manuscrit.
La alegria del. 4-10-1873.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_675.jpg. Manuscrit.

Poc dura l'alegria a la casa del pobre

1 font, 2018.
Lloc: Paüls (Baix Ebre).
Descarrega Benaiges, Josep (2018): Memòries del nostre poble. Des del cor, als paülsencs. Sóc el Josep del Valent «4. Refranyer popular de la tradició oral», p. 143. Autoedició.

Poc dure l'alegria a casa del pobre

1 font, 1995.
Font: VT, FX, G, MR, PR, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «sort i dissort», p. 66. Instituto de Estudios Turolenses.

Què poc dura l'alegría en casa dels pòbres!

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 229. Editorial Arte y Letras.

Que poc dura l'alegria en casa dels pobres!

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 750», p. 368. Columna Edicions.

Que poquet dura l'alegria a casa d'un pobre!

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Indicis, evidències i constatacions», p. 17. Editorial l'Esquer.