Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

L'ase diu al porc orellut

79 recurrències en 58 variants. Primera citació: 1896.

L'ase diu orellut al porc, per falta d'orelles

4 fonts, 1998.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 109. Garsineu Edicions.
Es diu referint-se al qui retreu als altres els defectes que ell mateix té.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Critica als que critiquen algun defecte que ells mateixos no es volen veure.
Sinònim: El penjat li diu al degollat: "Qui t'ha fet eixe forat?"
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 49. Web.

El burro li diu al porc orellut

2 fonts, 2010.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «B», p. 64. Juli Jordà Mulet.
Lloc: Benifaió (la Ribera Alta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

El porc diu orellut a l'ase

2 fonts, 1992.
Sinònim: L'olla diu a la paella: fes-te enllà, no m'emmascaris.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2862», p. 361. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Altres animals», p. 471. Edicions 62.

Es porc diu oreiut a s'ase

2 fonts, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 11, març 1945 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 178. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Sinònim: Veg. S'ase diu an es porc oreiut.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OH - Observacions d'humor», p. 111. Institut d'Estudis Eivissencs.

L'ase diu al porc orellut

2 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 25. Editorial Millà.
Pàmies i Riudor, Víctor (2014): 300 dites que faran història «043 - L'ase diu al porc orellut», p. 043. Blogger.

L'ase diu al porc: orellut

2 fonts, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre les orelles». Web.

S'ase diu an es porc oreiut

2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 39. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Es diu de qui retreu a algú un defecte sense ser conscient dels seus propis.
Sinònim: Es porc diu oreiut a s'ase | S'ase diu oreiut an es porc, abans que no le hi diguen a ell.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OH - Observacions d'humor», p. 115. Institut d'Estudis Eivissencs.

S'ase diu an es porc: orellut

2 fonts, 1993.
En referència a qui veu els defectes dels altres i no veu els propis.
Sinònim: S'ase diu (o digué) an es porc: orellut, i ell en tenia set canes | S'ase diu (o va dir) orellut an es porc, per falta d'orelles.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 455. Edicions 62.
Es diu referint-se a aquells que recriminen els altres per defectes que ells també tenen (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «273a Ase», p. 48. Institut Menorquí d'Estudis.

S'ase diu an es porc: oreyut

2 fonts, 1926.
Equivalent en italià: Il bove dice cornuto all'asine.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 23. Consell de Mallorca.
Equivalent en francès: L'un âne appelle l'autre roigneux.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 23. Consell de Mallorca.
Sinònim: S'olla diu a sa pella: mascarella.
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 23. Consell de Mallorca.
Equivalent en alemany: Ein Esel sheimpft den andern Langohr (Trad.: Un ase diu a l'altre oreyut).
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 24. Consell de Mallorca.
Equivalent en anglès: Thou art a bitter berd, said the raven to the starling (Trad.: Tu ets un aucell carnicé, digué el corb a l'estornell).
Rul·lan i Declara, Ildefons (1926): Col·lecció políglota de refranys «Refrany», p. 24. Consell de Mallorca.

S'ase diu oreiut an es porc, abans que no le hi diguen a ell

2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 39. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Sinònim: Veg. S'ase diu an es porc oreiut.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OH - Observacions d'humor», p. 115. Institut d'Estudis Eivissencs.

S'ase va dir a ne's porc orellut

2 fonts, 2007.
Lloc: Mallorca.
Textos de humor (2015): 597 dites mallorquines, frases hechas mallorquinas, humor «https://textoshumor.elblogdehumor.com/2015/02/dites-mallorquines-frases-hechas.html», p. 74. Blogger.
Lloc: Illes Balears.
Vich (2007): «Frases populars (ajuda) - https://www.racocatala.cat/forums/fil/59597/frases-populars-ajuda». Racó Català.

S'ase va dir orellut a n'es porc

2 fonts, 2010.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 7. Refranys de flora, fauna i natura». Llibres de l'Index, S.A..
Lloc: Llucmajor (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Diu l'ase a la mula: fes-te'n lla, orelluda

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Dixo el asno al mulo: anda para, orejudo.
Font: Capítol VIII. (VIII.10).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 246. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Diu l'ase al mul: fes-te enllà, orellut

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 292. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

El burro li diu al porc: orellut

1 font, 2002.
Alfons Medrano, Daniel (2002): Gent de Roglet. Tradició oral a Otos «10. Refranys i expressions. 10.3 Relacionats amb la conducta humana», p. 86.

El porc diu «orellut» a l'ase

1 font, 1928.
Serra i Boldú, Valeri (1928): Arxiu de tradicions populars, I «La matança del porc», p. 50. José J. de Olañeta, Editor.

El porc diu orellut al ruc

1 font, 2007.
Sinònim: Cap geperut no es veu el gep.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «104», p. 42. Garsineu Edicions.

El porc li diu al ruc, orellut

1 font, 2010.
Lloc: Vall d'Albaida.
Claustre del CEIP Verge dels Desemparats d'Atzeneta d'Albaida (2010). Web.

Es porc diu orellut a s'ase, per falta d'orelles

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 18. Setmanaris i Revistes, SL.

Es porc va dir orellut a s'ase

1 font, 2022.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 28. Ajuntament d'Inca.

L'ase diu al porc orellut i ell en tenia set canes

1 font, 2000.
Amb figures retòriques: personificació.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «1. La paremiologia: Refranys i frases fetes. 2. Continguts literaris. 2.1 Amb figures retòriques», p. 20. Editorial Moll.

L'ase diu al porc orellut, i ell en tenia set canes

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Ase», p. 35. Editorial Moll.

L'ase diu an es porc: orellut, i ell en tenia set canes

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1130. Editorial Selecta-Catalonia.

L'ase diu orellut al porc

1 font, 1969.
Equivalent en francès: L'âne dit oreillard au porc.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El porc / Le porc», p. 480. Robert Morel Editeur.

L'ase diu orellut an es porc per falta d'orelles

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1130. Editorial Selecta-Catalonia.

L'ase li va dir orellut a es porc i ell en tenia set pams

1 font, 2010.
Lloc: Mallorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

L'ase va dir al porc orellut

1 font, 2010.
Lloc: Alaró (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Binissalem (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Esporles (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Palma (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Jordi (Palma de Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

L'ase va dir al porc orellut i en tenia set canes

1 font, 2010.
Lloc: Palma (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

L'ase va dir al porc orellut, i ell en tenia set canes

1 font, 1999.
(1999): L'Estel «Més refranys», p. 25. Revista L'Estel.

L'ase va dir al porc orellut!

1 font, 2010.
Lloc: Manacor (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Li diu el burro al porc orellut...

1 font, 2010.
Lloc: Alginet (Ribera Alta).
Correu / Castell i Bru, Benjamí (2010). Correu electrònic.

Li va dir el mul al porc orellut

1 font, 2010.
Lloc: Llucmajor (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Orellut va dir s'ase en es porc

1 font, 2010.
Lloc: Llucmajor (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

S'asa diu á n'es porch, oreyút

1 font, 1979.
Sinònim: S'ase diu an es porc orellut, i ell en tenia set canes.
Lloc: Mallorca.
Font: Diari de Buja, 10.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 93. Randa.

S'ase deia al porc orellut i ell en tenia set canes

1 font, 2012.
Lloc: Artà.
Moragues Ribas de Pina, Mariano (2012): Revista Bellpuig, 869 «Carta al director. Ens volen fer creure que els ases volen», p. 27. Revista Bellpuig.

S'ase digué a-n es porc «orieût» i ell en tenia set canes

1 font, 1970.
Dita que s'aplica a qui retreu defectes dels altres dissimulant que ell els tingui.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Orella», p. 49. Edicions Polígrafa.

S'ase digué an es porc orellut i ell en portava set pams de cana

1 font, 2008.
Fer notar els vicis d'una persona, tenint-los ell més grossos.
Sinònim: S'ase digué an es porc orellut, per falta d'orelles.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.4 Ase / Burro / Ruc / Mul... Refranys», p. 28. Editorial Moll.

S'ase digué an es porc: orellut, i ell en tenia set canes

1 font, 1993.
Es diu referint-se a aquells que recriminen els altres per defectes que ells també tenen (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «273 Ase», p. 48. Institut Menorquí d'Estudis.

S'ase diu (o digué) an es porc: orellut, i ell en tenia set canes

1 font, 1999.
En referència a qui veu els defectes dels altres i no veu els propis.
Sinònim: S'ase diu an es porc: orellut | S'ase diu (o va dir) orellut an es porc, per falta d'orelles.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 455. Edicions 62.

S'ase diu (o va dir) orellut an es porc, per falta d'orelles

1 font, 1999.
En referència a qui veu els defectes dels altres i no veu els propis.
Sinònim: S'ase diu an es porc: orellut | S'ase diu (o digué) an es porc: orellut, i ell en tenia set canes.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 455. Edicions 62.

S'ase diu a es porc orellut

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Ase», p. 319. Edicions Polígrafa.

S'ase diu á n'es porch oreyút

1 font, 1896.
Lloc: Menorca.
Laporta, José (1896): Revista de Menorca, 1896-1897 (2a època) «Refranes menorquines», p. 78. Revista de Menorca.

S'âse diu á nes pôrc oreyúd

1 font, 1979.
Sinònim: S'ase diu an es porc orellut, i ell en tenia set canes.
Lloc: Mallorca.
Font: DMC, 612.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 93. Randa.

S'ase diu an es porc orellut

1 font, 2020.
Equivalent en castellà: Dijo la sartén a la caldera: ¡Tírate allá culinegra! / ¡Quítate allá ojinegra!
Correu / Vera Grau, Idali (2020): Correu «La paella diu al carbó: fuig, que m'embrutes». Correu electrònic.

S'ase diu an es porc orellut, i ell en tenia set canes

1 font, 1979.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 93. Randa.

S'ase diu an es porc: orellut, per falta d'orelles

1 font, 1993.
Es diu referint-se a aquells que recriminen els altres per defectes que ells també tenen (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «273b Ase», p. 48. Institut Menorquí d'Estudis.

S'ase diu an es pòrc: oreut!... per falta d' orèes

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. III.- Bestiar», p. 284. Institut Menorquí d'Estudis.

S'ase diu en es porc oreiut, per falta d'oreies

1 font, 1984.
Retreure es mateixos defectes que un té.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Ases», p. 156. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

S'ase diu orellut an es porc, per falta d'orelles

1 font, 1993.
Es diu referint-se a aquells que recriminen els altres per defectes que ells també tenen (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «273c Ase», p. 48. Institut Menorquí d'Estudis.

S'ase li va dir a nes porc orellut

1 font, 2022.
Ot es bruixot (2022): «https://twitter.com/EsBruixot/status/1546546208696680448». Twitter.

S'ase li va dir an es porc orellut

1 font, 2010.
Lloc: Binissalem (Mallorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

S'ase va dir a n'es porc orellut

1 font, 2021.
Lloc: Balears.
Ramis, Llorenç (2021): «https://twitter.com/Sonbachs/status/1422318051580649482». Twitter.

S'ase va dir an es porc orellut (i ell en tenia set canes)

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol X. Institucions i costums Sèrie B. Vicis. Refranys», p. 163. Hora Nova.

S'ase va dir an es porc orellut i ell en tenia set canes

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie B. Defecte. Refranys», p. 66. Hora Nova.

S'ase va dir an es porc, oreiut

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. S», p. 64. Consell de Mallorca.

S'ase va dir an es porc: oreiut, i ell en tenia set canes

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. S», p. 192. Consell de Mallorca.

S'ase va dir orellut an es porc, per falta d'orelles

1 font, 1993.
Es diu referint-se a aquells que recriminen els altres per defectes que ells també tenen (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «273d Ase», p. 48. Institut Menorquí d'Estudis.

S'ase, va dir oreiut an es porc

1 font, 1975.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1975): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.