Paremiologia catalana comparada digital

La boca li és mesura

32 recurrències en 19 variants. Primera citació: 1803.

Ésser la boca mesura

3 fonts, 2006.
Assolir tots els desitjos.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Assolir tots els desitjos.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 167. Universitat Miguel Hernández.

La teua boca siga mesura

3 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 146. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Boca», p. 167. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 191. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Tenir la boca per mesura

3 fonts, 1979.
Tenir facultat per demanar i obtenir qualsevol cosa.
Sinònim: Ser la seva boca mesura.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 336. Editorial Moll.
Tenir facultat per demanar i obtenir qualsevol cosa.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Boca», p. 119. Editorial Moll.
Poder demanar el que hom vol.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Boca, bocades», p. 20. Editorial Millà.

La bòca li es mesura

2 fonts, 1803.
F. fam.
Equivalent en llatí: Quid quid velle aut optare se dixerit, obtinebit.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Bòc», p. 99.
F. fam.
Equivalent en castellà: Su boca es medida.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Bòc», p. 99.
Fr. fam. que manifèsta la gran facilitat que tè algú de lograr lo que demana.
Equivalent en llatí: Quidquid vult obtinet.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bòca», p. 294. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que manifèsta la gran facilitat que tè algú de lograr lo que demana.
Equivalent en francès: Ses voeux sont remplis.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bòca», p. 294. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que manifèsta la gran facilitat que tè algú de lograr lo que demana.
Equivalent en italià: Soddisfatte le sue brame.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bòca», p. 294. Impremta de Josep Torner.
Fr. fam. que manifèsta la gran facilitat que tè algú de lograr lo que demana.
Equivalent en castellà: Su boca es medida.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Bòca», p. 294. Impremta de Josep Torner.

La boca los fonc mesura

2 fonts, 2009.
Molts dels refranys i dites que utilitza Despuig són ben vius. De: Despuig, Cristòfor.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Font: Al s. XVI.
Massip, Àngels; González, Juan Antonio (2009): Unitats fraseològiques a l'obra 'Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa', de Cristòfor Despuig «Conclusions», p. 170. Web.
No tindre mida en prendre o demanar (DLC: boca). En el DCVB (boca. Loc. nn) trobem la variant Tenir la boca per mesura, 'Tenir facultat per demanar i obtenir qualsevol cosa'. També figura en la PCC (B 1097), on no es cita Despuig. De: Despuig, Cristòfor.
Els tortosins aprofitaren que el comte no va venir a defensar-los dels atacs dels àrabs per demanar tots els privilegis que van voler.
Sinònim: Tenir la boca per mesura.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Font: Al s. XVI.
Massip, Àngels; González, Juan Antonio (2009): Unitats fraseològiques a l'obra 'Els col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa', de Cristòfor Despuig «Dites, sentències», p. 157. Web.

Sa seva boca és mesura

2 fonts, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. S», p. 114. Consell de Mallorca.
Lloc: Inca (Mallorca).
Melis Sampol, Joana (2022): Dites, refranys i coverbos de na Maria Riera Mulet «518 dites», p. 38. Ajuntament d'Inca.

Ésser (a algú) la boca mesura

1 font, 2000.
Poder demanar el que vulgui.
Equivalent en castellà: Tener cuanto se pide (o se desea).
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Boca», p. 35. Enciclopèdia Catalana.

Ésser (algú) la boca mesura

1 font, 2006.
Poder demanar el que es vulgui.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Boca», p. 9. Curbet CG Edicions.

Ésser la boca mesura (a algú)

1 font, 1996.
Assolir tots els desitjos.
Sinònim: Veg. Tractar a boca què vols.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 109. Edicions 62.

Ésser-li la boca mesura

1 font, 1997.
Assolir tots els desigs.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Desig», p. 31. Edicions 62.

Ésser-li la boca mesura (a algú)

1 font, 2004.
Assolir tots els desitjos / poder demanar el que vulgui.
Ningú no li ha negat mai res; la boca li és mesura; té tot el que demana.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Aconseguir». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

La boca li és mesura

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1097», p. 244. Columna Edicions.

La boca li es mesura

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Á medida de su deseo, á pedir de boca.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. S», p. 187. Imp. de J. Horta.

La boca no li és mesura

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.2. Parlar». Web.

La boca no li es mesura

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

La teua boca és mesura

1 font, 2009.
Mots de patxanga.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Alietes el del Corralot (2009): El Penjoll «Mots de patxanga (V): Sentències». Web.

Sa teua boca es mesura

1 font, 1965.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1965): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Tenir sa boca per mesura

1 font, 1999.
Tenir facultat per demanar i obtenir qualsevol cosa.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VI. Voluntat. Sèrie A. Poder», p. 105. Hora Nova.

Tingues la boca per mesura

1 font, 2023.
De l'acte de mesurar i la bona moral.
Font: Pesos, mides i mesures. Museu de la Ciència, BCN, 1981.
Gazofilaci (2023): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1710541057484579324». Twitter.