Paremiologia catalana comparada digital

La persona que molt muda sempre la veuràs perduda

16 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1736.

La persona que molt muda, sempre la veurás perduda

3 fonts, 1898.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/21/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «III. Sobre economía casolana». Estampa de'n Tomás Carreras.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 57. Editorial Rourich.

La persona que molt muda, sempre la veuràs perduda

2 fonts, 1926.
Significa que és molt perjudicial canviar sovint de residència o de professió.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mudar Refr. c)». Editorial Moll.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 33. Ajuntament de Banyoles.

La persona que molt muda / la veuràs sempre perduda

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Perdre», p. 270. Edicions Polígrafa.

La persona que molt muda / sempre la veurás perduda

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 32. Joan Jolis, Estamper.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 40. Joan Jolis, Estamper.

La persona que molt muda sempre la veuràs perduda

1 font, 1992.
Sinònim: Pedra movedissa no cria molsa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1916», p. 148. Columna Edicions.

La persona que mòlt muda, / sempre la veurás abatuda

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quint ramellet. Flors de casa y de taula», p. 97. Imprempta de Carlos Latrobe.

La persona que molt muda, / sempre la veurás perduda

1 font, 1796.
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 10. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.

La persona que molt muda, sempre es troba perduda

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Inconstant, informal, mudadís», p. 194. Eixam Edicions.

La persona que molt muda, sempre la vorás perduda

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «L», p. 143. Editorial Arte y Letras.

La persona que molt muda, sempre la voras perduda

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «L», p. 91. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

La persona que molt muda, sempre la voràs perduda

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 187. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

La persona qui molt muda, sempre la veuràs perduda

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 61. Librerías París-Valencia.