Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Món de mones

16 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1910.

Aquest món és un món de mones

6 fonts, 1928.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La roda de la fortuna. món», p. 223. Edicions Tres i Quatre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Món». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 264. Llibres de l'Index, S.A..
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Altres animals», p. 470. Edicions 62.
Pont, Josep, Prev (1928): Arxiu de tradicions populars, III «Paremiologia», p. 154. José J. de Olañeta, Editor.
(1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 74 (Any II, 26-juny-1937) «Aforismes i proverbis», p. 811. Revista Curiositats de Catalunya.

Món de mones

6 fonts, 1919.
Expressió amb què hom manifesta un cert desengany del món, per les tribulacions, falsedats, etc., que s'hi esdevenen.
Estic fart de la falsedat d'aquesta gent. Quin món de mones!
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desengany». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Societat incongruent / terme despectiu per a expressar les trifulgues que hom viu al món.
No hi ha qui pugui entendre aquestes situacions tan absurdes. Això és un món de mones / Això és un món de mones; tothom va a la seva.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Món». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
És ben bé que aquest món és un món de mones.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 77. Llibres de l'Index, S.A..
No hi ha res que ensenyi tant com l'experiència i els desenganys que es tenen en aquest m6n de mones, que d'un cap de dia a l'altre és ple de contrarietats i disgustos, perquè per cada hora bona que es passa, se'n passen deu de dolentes i per tot arreu hi ha cent llegües de mal camí, i si un arriba a tenir una mica de coneixement i pot arribar poc o molt a saber el què són les coses, és passant per l'adreçador i sofrint les conseqüencies de tot el que fa o del que prova de fer.
Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «L'experiència és la mare de la ciència». José J. de Olañeta, Editor.
Societat incongruent.
Sinònim: Absurd.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «M», p. 195. Edicions 62.
Un absurd.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Raons», p. 49. Edicions 62.

Aquest és un món de mones

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2082», p. 187. Columna Edicions.

Ésser un món de mones

1 font, 1994.
Vol citar que són moltes les persones poc intel·ligents.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Mon de mones

1 font, 1910.
Se diu irònicament d'aquesta vall de llàgrimes.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Mamifers bosquetans y feréstechs. Mona. Modismes», p. 223. L'Avenç.

Ser un món de mones

1 font, 2010.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.