Paremiologia catalana comparada digital

Madrastra? El nom basta

36 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1736.

Madrastra? El nom basta

6 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
«Madrastra» usat en el sentit de muller d'algú respecte als fills que aquest té d'un matrimoni anterior i, per extensió, es refereix a la mare que es porta malament amb els fills.
Aquest refrany recull la idea que tota madrastra maltracta els fills del seu marit.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 91. Editorial de Vecchi.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 43. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: ¿Madrastra? El nombre basta.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Madrastra», p. 78. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.

A la madrastra, el nom li basta

3 fonts, 1989.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 539. Web.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 56. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

De madrastra el nom ja basta

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La mare», p. 22. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Davant de tanta bondat envers la mare, és obvi que la seva suplantació, la madrastra, sigui la dolenta per antonomàsia. I és que la madrastra no solament no és la mare, sinó que és, a més a més, la dona del pare. Són, per definició, les mares dolentes o les dones malvades, i és que en elles es troben tots els problemes que no es volen veure a les mares per una qüestió psicològica i simbolicocultural; però, a més, el seu paper ve donat per la relació d'esposa-dona transgressora o mare usurpadora…
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Papers femenins. Mares, madrastres i filles: Els vincles primordials de sang», p. 42. Consell Insular de Menorca.

De madrastra, el nom ja basta

2 fonts, 1949.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Madrastra», p. 898. Editorial Selecta-Catalonia.

Madastra, es nom ja te basta

2 fonts, 2000.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2000): Revista Bellpuig, 611 «Refranyer popular», p. 33. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. M», p. 42. Consell de Mallorca.

Madastra, lo nom basta

2 fonts, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Madrastra», p. 45. El Llamp.
Font: MS, CL, FX, MR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «parents i contraparents», p. 51. Instituto de Estudios Turolenses.

Madrastra? el nom basta

2 fonts, 1996.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 260. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 52. Web.

(Déu te guard) de madrastra, que.l nom basta

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: (Dios te guarde) de madrastra, que el nombre basta.
Font: Capítol IX. (IX.25).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 248. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

A la madrastra lo nom li basta

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

A la madrastra, lo nom li basta

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «7. La família - 7.4. Parents». Web.

De la madrastra, amb el nom basta

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol V: L'home i el seu entorn humà. 5.4. La família. 5.4.2. Pares i fills», p. 108. Eixam Edicions.

De marastra el nom ja basta

1 font, 1933.
Sinònim: Una que'n van fer de sucre amargava.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno I (Enero-Febrero de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). D», p. 93. Societat Castellonenca de Cultura.

Guarda't de madrastra, que el nom li basta

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 301. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

La madrastra, en nom li basta

1 font, 1969.
Lloc: Bellpuig, Montblanc, Calaceit, Gandia, Bocairent.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Madrastra», p. 14. Edicions Polígrafa.

Madrastra, amb el nom basta

1 font, 1989.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 209. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Madrastra, el nom basta

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. Els pares i els fills», p. 54. Pagès Editors.

Madrastra, es nom li basta

1 font, 1984.
Totes tenen mala fama.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parentiu», p. 250. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Madrastra, lo nom li basta

1 font, 1997.
Manifiesta el poco amor que suelen tener las madrastras a sus hijastros.
Equivalent en castellà: Madrastra, el nombre le basta.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «M», p. 90. Comercial Denes, SL.

Madrastra! lo nom li basta

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 78. Editorial Rourich.

Madrastra!, el nom ja basta

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 132», p. 630. Columna Edicions.

Madrastra? El nom ja basta

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 220. Llibres de l'Index, S.A.

Marastra, en lo nom basta

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 72. Librerías París-Valencia.

Marastra? / Segons com, amb el nom basta

1 font, 1936.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 45 (Any I, 5-desembre-1936) «Aforismes i proverbis», p. 608. Revista Curiositats de Catalunya.

Mayrastra!… lo nom basta

1 font, 1915.
Sinònim: Mare és obediencia de totes les virtuts; mayrastra és séns fallença de vicis sabuts.
Lloc: Mall.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Maternitat - Sogres & Nores», p. 31. Impremta Catalònia.