Paremiologia catalana comparada digital

Mort no vingui que tara no tingui

38 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1736.

Mort no vingui que tara no tingui

4 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 53. Edicions El Mèdol.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 34. Pagès Editors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 280. Edicions 62.

Mal no vengues que excusa no tengues

3 fonts, 1953.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1962): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1953): Ibiza, núm. 1, 2a època, 1953 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 37. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Convé tenir una excusa quan es queda malament amb algú.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 125. Institut d'Estudis Eivissencs.

Mort, no vinguis que excusa no tinguis

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1116. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 280. Edicions 62.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1991): Un mal somni. Col·lecció «Folklore, 6», p. 37. Editorial Miguel A. Salvatella.

Mort no vinga, que achach no tinga

2 fonts, 1736.
Sinònim: Dius: vull sabèr de quin mal tinc de morir; y lo que voldries es allunyar el mal de morir (Valls y Bofarull).
Equivalent en castellà: Nunca hubo muerte, que no hubiese queja.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 470. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: La culpa del asno, se echa á la albarda.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 471. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Muerte no venga, que achaque no tenga.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 471. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Malhereux evénement trouve toujours excuse.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 471. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: La disgrazia è sempre sensibile.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 471. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Nemo non aliquo praetexit nomine mortem.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 471. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Non bene clitellis scelus assignatur aselli.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 471. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Usque ad mortem, ad aras usque.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XX. Vida. Mòrt», p. 471. Centre Excursionista de Catalunya.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 71. Librerías París-Valencia.

Mort no vinga, que xacra no tinga

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mort / Morir», p. 237. Universitat Miguel Hernández.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 224. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Mort no vinguis que excusa no tinguis

2 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 54. Edicions El Mèdol.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 34. Pagès Editors.

Mort vinga, que mal no tinga

2 fonts, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «M», p. 41. Real Academia de Historia.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. M», p. 153. Edicions Víctor.

Mal no «vingos» que excusa no «tingos»

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 86. Edicions Salòria.

Mal no venguis que excusa no tenguis

1 font, 2020.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «M», p. 132. Institut d'Estudis Eivissencs.

Mal no vingui que desencusa no tingui

1 font, 1983.
Lloc: Conflent, Vallespir.
Gaillarde, B (1983): «Dites filosofiques sobre la vida de cada dia», p. 126. Almanac Català del Rosselló.

Mal vinguis, que excusa no tinguis

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 42. Garsineu Edicions.

Mort (o mal), no vinguis que desencusa no tinguis

1 font, 2007.
Sinònim: Bona desencusa té el malalt, que es pixa al llit i diu que sua.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «83», p. 36. Garsineu Edicions.

Mort no vinga / que aixac no tinga

1 font, 1966.
Xacra.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aixac», p. 131. Edicions Polígrafa.

Mort no vinga que atxaca no tinga

1 font, 1992.
Sinònim: La mort mai té culpa.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 277. Columna Edicions.

Mort no vinguis / que culpa no tinguis

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/57/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mort, no vinguis que culpa no tinguis

1 font, 1967.
Nous exprimons en moins de mots la résignation à une échéance redoutable entre toutes.
Equivalent en francès: Il faut bien mourir de quelque chose (trad.).
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 7. Revue Folklore.
Nous exprimons en moins de mots la résignation à une échéance redoutable entre toutes. De: M. l'abbé Albert Cazes.
Equivalent en francès: Mort, ne viens pas que tu n'aies de faute (trad.).
Font: Dictons, légendes et proverbes du pays catalan (Revue Conflent, núm. 22, juillet-Août 1964).
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 7. Revue Folklore.
Nous exprimons en moins de mots la résignation à une échéance redoutable entre toutes.
Equivalent en occità: Cal morir de quicòm.
Nègre, Roger (1967): Revue Folklore, Tome XX, 30è année, núm. 3, automne 1967, 127, p. 11-24 «Langues soeurs. Proverbes et dictons catalans et occitans (suite et fin)», p. 7. Revue Folklore.

Mort, no vinguis que desencusa no tinguis

1 font, 2021.
Significa que la mort d'una persona, segons diu la gent, s'atribueix a una causa immediata, com pot ser un accident, una malaltia, etc., i no al precepte ineludible de morir.
Sinònim: La mort mai no té culpa.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «M», p. 77. Edicions de 1984.