Paremiologia catalana comparada digital

Oros (o asos, o bastos) són trumfos

50 recurrències en 25 variants. Primera citació: 1890.

Oros són trumfos

14 fonts, 1926.
Ho va dir un capellà molt jugador de cartes a missa, en lloc de dir »Ora pro nobis».
Lloc: Franja de Ponent.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.
El negoci és el negoci; cal preocupar-se sobretot dels diners.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Oro Loc. d)». Editorial Moll.
Significa que els diners són els que governen el món.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Trumfo Refr». Editorial Moll.
Allò que compta de veritat o té valor.
Sinònim: Això és el que hi ha.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Locucions, parèmies, girs, expressions. O», p. 124. Autoedició.
Sinònim: Pagant sant Pere canta.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «419», p. 125. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 494», p. 628. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Cal preocupar-se sobretot dels diners.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «O», p. 110. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
El diccionari d'Alcover-Moll explica aquesta expressió de la manera següent: «el negoci és el negoci; cal preocupar-se sobretot dels diners».
Quan va obrir la botiga no tenia interès en gaire cosa més que en els guanys; pensava: «oros són trumfos».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 249. Llibres de l'Index, S.A.
Significa que els diners són els que governen el món (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2010 Oros», p. 281. Institut Menorquí d'Estudis.
Es doblers comanden.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Jocs», p. 226. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Professor Lester (1995): Avui Estiu «Horòscop. Cranc», p. VII. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VI. Voluntat. Sèrie A. Valor. Refranys», p. 105. Hora Nova.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «O», p. 250. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Bastos són trumfos

9 fonts, 1926.
Ho diuen per significar que hi ha garrotades.
Lloc: Cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Basto Loc. b)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1140. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del joc», p. 1173. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 337», p. 73. Columna Edicions.
Ho diuen per significar que hi ha garrotades.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 124. Universitat Autònoma de Barcelona.
Il y a bagarre.
Equivalent en francès: Les bâtons sont atouts.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La guerra i la pau / La guerre et la paix», p. 370. Robert Morel Editeur.
Per indicar que hi ha garrotades.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El joc», p. 439. Edicions 62.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 114. Onada Edicions.
I els trumfos guanyen.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «B», p. 12. Autoedició.

Asos són trumfos

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del joc», p. 1173. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El joc», p. 439. Edicions 62.

Oros son triunfos

2 fonts, 1890.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 318. Autoedició.
Coroleu i Inglada, Josep (1890): Almanach de la Esquella de la Torratxa «Trescents ditxos cataláns. Ditxos que venen de gent ociosa. De jogador», p. 192. Revista La Esquella de la Torratxa.

Oros son trunfos

2 fonts, 1912.
Així; del joc de cartes.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «O», p. 39. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 252, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

—Oros són trumfos!

1 font, 1996.
El pagès enceta el joc; tira una carta i diu: —Oros són trumfos!
Lloc: Rosselló.
Arbona, Lluc (1996): «Un pastre entremaliat», p. 29. Almanac Català del Rosselló.

Bastos son trumfos

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «Suplement», p. 52. Manuscrit.

Calla no tens raó, oros són triomfs

1 font, 2005.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Esquerré («Lo Carboner»), Ramon (2005): Formació i regressió del Delta i altres coses «Dites i refranys», p. 178. Autoedició.

Oros [sempre] són trumfos

1 font, 1999.
Dit dels qui volen enriquir-se amb qualsevol procediment.
Sinònim: Oros són trumfos i bastos (o espases) fan joc.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El joc», p. 442. Edicions 62.

Oros sempre són trumfos

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del joc», p. 1173. Editorial Selecta-Catalonia.

Oros són oros / trumfos són bastos / els qui van al darrera / paguen els gastos

1 font, 1985.
Es diu satíricament del cant dels capellans en un enterrament.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Oros», p. 160. Editorial Pòrtic.

Oros són triunfos

1 font, 1997.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 290. Editorial Antinea.

Oros són triunfos y el joc, aspases

1 font, 2001.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «O», p. 243. Circulo Industrial de Alcoy.

Oros són triunfos; i joc, espases

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 16. Anubar Ediciones.

Oros son trumfos

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 92. Editorial Rourich.

Oros són trumfos i bastos (o espases) fan joc

1 font, 1999.
Dit dels qui volen enriquir-se amb qualsevol procediment.
Sinònim: Oros [sempre] són trumfos.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El joc», p. 442. Edicions 62.

Oros són trumfos i bastos fan joc

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del joc», p. 1173. Editorial Selecta-Catalonia.

Oros són trumfos i joc espases

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «O», p. 250. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Oros són trumfos i la manilla

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El joc», p. 253. Llibres de l'Index, S.A.

Oros son trumfos!

1 font, 1983.
Ho va dir un capellà molt jugador de cartes, a missa, en lloc de 'Ora pro nobis'
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Oros», p. 51. El Llamp.

Oros son trumfus

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXII.- Jocs», p. 307. Institut Menorquí d'Estudis.

Oros són trunfos

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol X. Institucions i costums Sèrie A. Riquesa. Refranys», p. 161. Hora Nova.

Oros son trunfos y jòc espases

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «O», p. 198. Editorial Arte y Letras.

Ors són trumfos i joc espases

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «O», p. 87. Ajuntament d'Alzira.

Orus són trumfos

1 font, 1961.
I és el què vol.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «O», p. 56. Autoedició.