Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Quan el riu sona, aigua porta

29 recurrències en 17 variants. Primera citació: 1805.

Quan el riu sona, aigua porta

7 fonts, 1987.
Els comentaris i rumors solen portar una part de veritat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.
Del fenomen dinàmic se n'extreu una frase que expressa allò que.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Setembre. La mar salada», p. 134. Columna Edicions.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1818. Publicacions de la Universitat de València.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Els rumors de la gent no sempre són infundats.
Equivalent en llatí: Publica fama non semper vana.
Font: HW 22821.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «2385». Enciclopèdia Catalana.
Equivalent en llatí: Publica fama, non semper vana | Turbari sine ventis non solet aequor.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Río.
Equivalent en castellà: Cuando el río suena, agua lleva.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 62». Autoedició.

Quan el riu sona, alguna cosa porta

5 fonts, 1950.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Quan la gent comenta coses és perquè algú n'ha donat notícia, ha desvelat algun secret o ha llançat una mentida.
Sinònim: Similar: Cada u conta la processó segons li va || Contrari: Si vols mentir, digues el que sents dir.
Equivalent en castellà: Cuando el río suena, agua lleva | Cuando la mora envera, cerca está la cencivera || Contrari en castellà: Miente, que algo queda.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 495. Web.
Equivalent en castellà: Cuando el río suena, agua lleva.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XVI. Son, sonar, tañer, tocar. Refranes», p. 53. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
Equivalent en castellà: Cuando el río suena, agua o piedra lleva.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XVI. Son, sonar, tañer, tocar. Refranes», p. 53. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 270. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Quan es torrent fa remor aigua porta

2 fonts, 1955.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 31. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Si abunden els comentaris sobre algú, deuen tenir fonament.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 128. Institut d'Estudis Eivissencs.

Aigua du el riu, perquè sona

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «A», p. 18. Ajuntament d'Alzira.

Aigua dú quan el riu sona

1 font, 1950.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Música (varios). XVI. Son, sonar, tañer, tocar. Refranes», p. 53. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Aigua du quan lo riu sona

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Aigua», p. 112. Edicions Polígrafa.

Aigua dú quant lo riu sona

1 font, 1879.
Lloc: València (Horta).
Lo Rat Penat (1879): Lo Rat-Penat. Calendari llemosí 1879: p169-170; 172 «Refranys», p. 135. Revista Lo Rat Penat.

Aigua duu el riu, perquè sona

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Aigua». Web.

Quan el riu sona aigua porta

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.

Quan el riu sòna, alguna còsa pòrta

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 223. Editorial Arte y Letras.

Quan el riu sona, porta alguna cosa

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 28. Garsineu Edicions.

Quan el riu sona...

1 font, 2010.
Ximo (2010): Xàtiva; punts de vista «Sempre paguen justos per pecadors». Web.

Quan lo riu ronca, aigua porta

1 font, 1869.
Lloc: Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Font: Vidal, Gayetà.
Briz, Francesch Pelayo (1869): Calendari catalá del any 1870 «L'advocat de peu de marge ó conseller de secá», p. 40. Joan Roca y Bros, Editor.

Quan lo riu sona / aigua porta

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sonant», p. 173. Edicions Polígrafa.

Quan lo riu sona, aigua porta

1 font, 1997.
Da a entender que todo rumor o hablilla tiene su fundamento.
Equivalent en castellà: Cuando el río suena, agua lleva.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «R», p. 124. Comercial Denes, SL.

Quan lo riu sona, quelcom porta

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 105. Editorial Rourich.

Quand èl riu sona alguna cosa porta

1 font, 1805.
Sinònim: V. Quand los cans lladran alguna cosa sènten.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Riu», p. 292.